llibres

 

ELS DOS REMORDIMENTS DE CLAUDE MONET

Michel Barnard

Traducció Ferran Ràfols Gesa

169 pàg.

Michel Bernard ens acosta de manera magistral a les circumstàncies històriques, Europa de 1870, passant per la Gran Guerra i els anys posteriors, i a un home, Claude Monet. Després d'aquesta lectura, mai més veurem amb els mateixos ulls les obres del pintor i dels seus col·legues més propers, hem conegut el Mestre en la seva intimitat, en els moments bons i dolents, també hem conegut la dona de la seva vida, Camille:

..."Com si fos una esponja, en Monet sentia com el silenci de la seva dona li xuclava tots els neguits. Era bona i generosa." pàg. 129

Camille, sempre present, una reflexió que sobreviu a l'absència de l'estimada, que sobreviu al matrimoni amb Alice, la vídua d’Hoschende, l'actitud de Blanche Hoschende el duu a tenir, de nou, present la primera dona: Blanche, com Camille "tenia un interès genuí per les persones".

A les primeres planes ens trasbalsa i sedueix Gaston Bazille, aquest home desfet que cerca el cadàver del fill.

..."Es feia entendre amb dificultats, però la tristor i la fatiga que desprenia, juntament amb el costum de manar i un cert aire de dignitat simple, imposaven." pàg, 12

Entenem l'absurd de la Guerra, el valor d’una vida, el dolor d’un pare.

Molts anys després Gaston Bazille veurà una tela de Renoir que representa el seu fill, amb la mateixa expressió que la darrera que havia quedat a la retina del pare, en Monet havia comprat aquella obra:

..."per conservar el record d’aquell noi encantador, i bon pintor, que havia anat a morir en els últims esforços de l'exèrcit francès abans de la derrota" pàg. 133

La ciutat es transforma i per a Monet el sentiment és de nostàlgia:

..."A part de les aigües residuals, la ciutat moderna expulsava l’ànima dels seus habitants." pàg. 97

Una lectura per tornar-hi, el "descobriment" de Camille, ja no serà només la model i musa, hem conegut una dona d’una vàlua excepcional. Hem aprofundit en els perfils dels col·legues de Monet, incorporem al grup d’impressionistes a Frédéric Bazille que passa a ocupar el lloc que li correspon.

Una lectura imprescindible, una recomanació sense reserves. Un altre gran encert al catàleg de

LA BREU, també el nostre reconeixement al traductor F. Ràfols experimentem la necessitat d’aturar la lectura per gaudir dels seus encerts a l’hora triar el terme més adient.