Amb èmfasi: recomanacions literàries

L´OFICI

Sergei Dovlàtov

Traducció Miquel Cabal Guarro

Epíleg Laura Salmon

224 pag.

19 euros

Sergei Dovlàtov (1941-1990) arriba als EUA als 37 anys. A causa del rebuig que va patir al seu país, Dovlàtov només confiava que la seva literatura fos publicada al tamizdat (la xarxa de literatura russa publicada a l´estranger), aquesta possibilitat podia fer que arribes als lectors de l´URSS clandestinament mitjantçant una altra xarxa samizdat. Aquets varen ser els començaments d'un autor fonamental del s. XX. Un cop a Amèrica va trobar reconeixement.

«l´Ofici» consta de dues parts, la primera “El llibre invisible” va ser escrita abans d'emigrar i ens explica la irrespirable realitat que es viu a Leningrad, quan ens dóna a conèixer la quotidianitat que pateix. Malgrat les circumstàncies, no hi manquen l'humor i la ironia. A la segona part, “El diari invisile”, ens trobem amb els seus primers moments a Amèrica, la creació d'un setmanari adreçat a la comunitat russa dels EUA, el reconeixement del seu talent amb la publicació de relats a la revista New Yorker i l´edició del seus llibres.

Una vegada més, Dovlàtov ens commou i ens diverteix, coneixem els peculiars companys amb els que s´embarca en l´aventura de la revista adreçada a la comunitat russa.

Es defensa d'en Bogoliúbov, editor de l'únic diari fins aleshores adreçat als immigrants russos, el qual veu com una competència el setmanari que han et néixer els membres de “la tercera emigració”:

“Per desgracia, la nostra vida s'escriu sense esborranys. No es pot reescriure, no se'n poden guixar línies soltes. Serà impossible corregir-ne les errates.” pàg. 177

Una observació als homes de negocis:

“... els diners han esdevingut anàlegs d'altres valors d'una categoria superior. L'import s'ha convertit en una xifra. I la xifra s'ha tornat un signe heràldic.” pàg. 188

El reconeixement el sorprèn, tot passa depressa, ell encara té com a prioritat el compromís amb la revista.

Agraïm les genials observacions paral.leles “Solo per a Underwood”, hi tornarem… hi tornarem per una necesitat vital de tornar a saber-nos privilegiats com a lectors. Una vegada més una recomanació sense reserves.