libros

Duelo de alfiles

Vicente Valero

163 pàg.

Ed Periférica

Seguim un viatger en els seus desplaçaments, un peculiar observador que ha inclós un joc d´escacs a l´equipatge, ell és el quart dipositari del llegendari estoig.

Parteix a Dinamarca, allà trobarà l’amic pintor que cerca perpetuar la bellesa del silenci i la solitud. L’estoig dels escacs, té el seu primer moment de protagonísme. El nostre viatger deixa la casa que l’acull per cercar el jardí en el qual Brecht i W. Benjamin, a l’estiu de 1934, van jugar llargues partides, Brecht fumava relaxat creia en la possibilitat de que la humanitat trobes un camí… W. Benjamin, com Kafka, autor que varen citar des de diferents punts de vista, no confiava en una «salvació». Malgrat les diferències tots dos consideren F. Kafka un visionari.

Seguim al nostre viatger a Torí, allà coneix a un matrimoni de jubilats que viuen una feliç rutina a on els escacs tenen un paper molt important: cada dia dediquen unes hores a pensar plegats davant el taulell. El porten a casa seva, comparteixen amb els nou conegut allò més preuat, la seva biblioteca… i apareix Nietzsche ECCE HOMO, una placa al carrer du als amfitrions a aclarir la utilització que es va fer de les paraules del filòsof. Aquí ens remeten a un relat de Kafka titulat “Un viejo manuscrito”:

“Hay algún malentendido y este malentendido será nuestra ruina”.

Som a Augsburg, allà farà una coneixença que també quedarà vinculada als escacs, Detlef, l’home que juga cada dia una bona estona- És metge i fill d’un metge que va compartir les aules de la Facultat de Medicina amb B. Brecht, que va exercir a Dachau després d’altres destins, allà va perdre el cap i el varen fer desapareixer. Detlef també és metge, també és boig, a ell l’hi han permès sobreviure.

L’any 1916 Kafka va fer una lectura a Munic de La colonia penitenciaria.

El darrer destí Zurich, hi ha un campionat internacional d’escacs, ens citen la novel.la de S. Zweig i la menys coneguda de Nabokov “La defensa”, també a G. Steiner. A Zuric ens trobem l’ombra de Rilke, que ens porta a Cezanne, a Klee i a les seves lectures.

…” Entre el arte y la vida está determinado a escoger el arte” pag 139.

Una vegada més gaudim de l’erudició de Vicente Valero, aquest home que amb senzillesa ens permet compartir «instants de vida» la nostra mes sincera gratitut. Una recomanació sense reserves.