286

 

llibre

 

 

UN MES AL CAMP

J.L.Carr

Traducció Dolors Udina

204 pàgs.

J.L. Carr, (1912-1994), Un mes al camp, (1980)

"N'estic fent un gra massa? Potser sí, però hi ha moments en què la terra i l'home són u, en què el pols de la vida batega amb força, en què la vida desborda promeses i el futur s'estén confiadament davant nostre com un camí cap als turons. Bé, jo era jove..." pàg. 154

Tom Birkin, rememora, cinquanta anys després, quan l'any 1920, després de patir la guerra des del camp de batalla, té la possibilitat de viure unes setmanes als idíl·lics paratges de Yorkshire, és restaurador i rep l'encàrrec de fer visible un mural medieval que el temps i les capes de pintura han esborrat, s'instal·la al campanari de l'església i treballa dalt d'unes bastides.

Al prat que envolta l'església ha plantat la seva tenda l'arqueòleg que han contractat per cercar unes tombes, Moon, un home vital i cordial, també supervivent del drama bèl·lic, aviat descobreixen entre ells les nafres que els acompanyen; el restaurador, té un tic i dificultats a l'hora d'expressar-se, l'arqueòleg pateix unes crisis quan, de nit, es tanca a la seva tenda que només Birkin, descobrirà des del campanar.

La placidesa de la vida al camp, l'harmonia de les famílies i els seus rituals, l'enfrontament amb el pastor de l'església, que pateix per la fragilitat de la fe dels seus feligresos i que no és en absolut partidari de la restauració que donarà vida a les pintures medievals, la relació del pastor amb la seva dona, entre aquesta dona i Birkin s'estableix un corrent de desig que no serà satisfet.

Birkin coneixerà el drama de l'arqueòleg, un heroi de guerra, un home condecorat per les seves valentes accions, també serà vexat i castigat, les seves febleses són de domini públic, sense demanar-li, un dia Moon, s'adreçarà a l'amic restaurador:

"El sexe és el veritable dimoni. No te pietat. Traeix la nostra virilitat, podreix la nostra integritat. No és, potser, l'infern de què preguntaves, Birkin?" pàg. 170

Els dos forasters s'acomiaden de l'indret que els ha acollit un estiu, Birkin torna amb la dona, ella l'havia deixat i ella va decidir tornar; Moon partirà lluny. Al llarg de l'estiu Birkin ha esborrat una mica el seu dolor, el tic i les dificultats d'expressió s'han suavitzat; el mal que la guerra ha deixat a Moon és més secret, no saben si tornarà a tenir un descans profund durant les nits o si, per contra, el fantasma dels mals sons ha quedat amb ell.

Un al·legat subtil i no exempt de profunditat contra la guerra, ens han mostrat el dolor que perdura en el temps i que trastorna les persones.

Un altre gran encert editorial, la nostra gratitud a la traductora que ha fet possible una lectura en la qual hem tingut la sensació que sempre ha triat la paraula justa. Una recomanació sense reserves.

285

 

llibre

 

 

 

 

 

LADY LUDLOW

Elizabeth Gaskell

Traducció Jesús Cuéllar Menezo

276 pàgs.

Elizabeth Gaskell, (1810-1865), Lady Ludlow, (1859)

La nostra narradora Margaret Dawson, ens parla de la seva joventut, quan va ser acollida per Lady Ludlow; aquesta tenia sota la seva custòdia noies joves a les que donava l'oportunitat d'una formació segons els seus principis; Margaret havia quedat òrfena de pare, tenia molts germans i la mare va demanar a Lady Ludlow, parenta llunyana, que l'acollis, la noia, de salut molt fràgil, passava el temps ajaguda, sempre a prop de la seva protectora, per tant, era del tot privilegiada, respecte a les altres noies que Lady Ludlow acollia, aquelles tenien obligacions i amb el temps el seu destí les feia anar cap a on havien de transcórrer les seves vides, Margaret Dawson va entendre com el millor dels privilegis els anys que la vida la va retenir al costat de la seva benefactora, una dona brillant en els seus discursos, sempre disposava d'un auditori que la recolzava de manera unànime, ella mantenia els seus principis inamovibles, refusava tot el que tingués a veure amb justícia social i igualtat, l'exemple de la Revolució Francesa donaven forces als seus arguments, el principi de tots els mals era que els éssers que ella considerava inferiors sabessin llegir i escriure:

"Mi señora rechazaba todo eso: según decia era nivelador i revolucionario." pàg. 25

Un nou pastor de l'església arriba als dominis de Lady Ludlow, aquest home té el propòsit d'alfabetitzar la població per mitjà de les escoles dominicals, i gosa exposar-ho a la gran propietària, ella s'ofèn per la franquesa que manifesta l'humil clergue, el qual gosa dir:

"Señora, si como pastor de esta parroquia, no debo tener miedo de decir lo que creo que es verdad a los pobres e inferiores, tampoco debo guardar silencio en presencia de ricos y nobles." pàg. 44

No està habituada a rebre aquestes respostes agosarades, per a ella la fidelitat ha de ser un instint de les classes inferiors; malgrat tot hi ha un fet que hauria de fer trontollar el seu orgull, les seves propietats estan hipotecades, el seu administrador pateix per aquest fet més que si es tractés de patrimoni propi, arriba a l'extrem de tenir en compte la precarietat de la fortuna que ha administrat tota la vida i quan fa testament dedica la part més important dels seus bens a intentar salvar el de Lady Ludlow.

Coneixem la senyoreta Galindo, un esperit lliure, algú del tot peculiar que fa la seva, guarda secrets i pren decisions al marge de les normes que Lady Ludlow imposa al seu "regne".

La gran obsessió de la nostra aristòcrata és la Revolució Francesa, el drama viscut per una família noble la porten a sentir-se autoritzada per argumentar el seu rebuig als principis d'igualtat entre les persones.

Lady Ludlow, ha d'assistir al final del seu darrer fill, després del període de dol, s'incorpora a la vida, els canvis no aturen, i ella en alguna mida comença a cedir... la nostra narradora l'anciana Margaret Dawson, ens apropa a la millor versió de la intransigent aristòcrata, al darrer moment, és una dona que en alguna mida aprèn a acceptar els canvis que la vida l'obliga a presenciar.

Elizabeth Gaskell, ens admira una vegada més, un traç perfecte dels personatges, sentit de l'humor, profunditat en els matisos, aquesta novel·la va aparèixer primer per entregues a la revista dirigida per Charles Dickens Household Words entre els mesos de juny i setembre de 1858, Gaskell és l'autora que va saber plasmar magistralment el seu present, i des del primer moment va arribar a un nombre important de lectors, som davant, una vegada més, d'una obra fonamental des del punt de vista històric i literàriament imprescindible.

284

 

llibre

 

 

 

EL SAFARI DELS BINSTEAD

Rachel Ingalls

Traducció Marta Hernández i Zahara Méndez

276 pàgs.

Rachel Ingalls, (1940-2019), El safari dels Binstead, (1983)

Els Binstead, amb prou feines cobreixen les aparences, ella ens és presentada com una mestressa de casa, del tot passiva i convencional, ell, professor universitari, els coneixem en un moment en el qual ell té l'oportunitat de viatjar a l'Àfrica per continuar una investigació iniciada per un col·lega, estudien els mites locals, més concretament el que fa referència a un lleó que té el poder de convertir-se en home, o a l'inrevés...

Els Binstead viuen a Nova Anglaterra, el primer desplaçament serà a Londres, on el professor es trobarà amb el col·lega amb el qual prepararan el viatge. El senyor Binstead, dona per fet que la seva esposa no l'acompanyarà, ella té molt d'interès a viure l'experiència de viatjar a Europa i Àfrica, ho pot fer perquè en el moment dels dubtes, ella rep una herència, que fa possible que viatgi amb el seu marit. Per a ell és una nosa, fa la seva, té aventures amb diferents dones des dels primers moments de casats, un cop a Londres no desaprofita les possibilitats de disbauxa, ignora la seva dona, segueix la forma de vida que tenien a casa; la senyora Binstead, Millie, no perd el temps, volta per la ciutat, va al teatre, a concerts, fa un canvi d'imatge, mentre assisteix a la disbauxa de les "eminències" que l'ignoren.

Arriben al país centreafricà, fan coneixences, la senyora Binstead, Millie, és cada vegada més popular i estimada entre les persones amb les quals està previst que passin el temps que ell necessiti per a dur a terme les seves investigacions; la Millie aprèn a dibuixar, ho fa a un bon nivell, la quotidianitat la té del tot fascinada. Ell es mostra, com sempre, desapassionat, la menysprea com ho ha fet sempre.

Sabem que ella ha tingut des del primer moment del matrimoni una cuirassa que l'ha salvat, ha tingut sempre conscient de les infidelitats i gràcies a una independència de criteri i una capacitat extraordinària ha pogut salvar-se en un matrimoni que mai ha viscut moments d'un convivència acceptable, ella íntimament l'ha ignorat sempre, ha acceptat no tenir fills, no podien néixer d'una relació tan precària; la Millie viu el cas de la seva germana que s'omple de criatures sense consciència del que representa portar éssers al món, ho fa des de la més profunda soledat i angoixa.

Hi ha un moment que parlen d'una dona víctima d'una malaltia nerviosa, la Millie ens dirà:

"... Les persones no són totes iguals. I parlant com a dona que ha lluitat molts anys amb una crisi nerviosa induïda, soc una mica sensible en aquest tema." pàg. 134

"Crisi nerviosa induïda" quina expressió més perfecta, a ella no van aconseguir destruir-la, va ser capaç de mantenir el seu equilibri obviant l'altre, tenint cura de la seva integritat i relativitzant les agrEssions.

A l'Àfrica la Millie coneix l'amor, la plenitud, pren la decisió de deixar el marit.

Esdevé una tragèdia, maten a l'home amb el qual Millie volia refer la seva vida, això és motiu que ens parlin de negocis bruts, per cobdícia, davant la riquesa sense explotar... Hi ha un lleó que, com el cas del mite que estudia en Binstead, és totalment especial, imprevisible... aquest lleó, sembla obsedit amb la Millie, s'acosta al campament, els caçadors estan pendents... A la fi, quan ella viu la desesperació per la mort de l'amant, malgrat estar envoltada de caçadors armats, el lleó és més ràpid, la mata i fuig.

El marit no volia el divorci, ella estava embarassada... un cop morta, com sempre, el professor farà una versió dels fets que la desqualifica i el posa a ell en la posició de "savi" fa uns raonaments del tot fora de lloc, només a ell el complauen, però, com sempre, l'ajuden a mantenir el seu lloc al món:

"El va veure abans que jo -va pensar- i se li va tirar al davant per salvar-me. Sí que m'estimava. No m'hauria pas deixat, tot plegat només era per l'experiència nova i pertorbadora de tenir una criatura i prou; com les depressions que tenia abans, que devien ser per les hormones o una cosa per l'estil." pàg. 252

Hem conegut una dona excepcional, algú amb capacitat per sobreviure al maltractament psicològic, algú que la vida porta a conviure amb un ésser mediocre a qui la posició que ocupa al món el duu a tenir el miratge de veure's com un intel·lectual, quan és un personatge del tot disminuït que només té possibilitats de sobreviure entre iguals. Ella és un ésser molt superior amb capacitat per pensar, per estar sola, per lluitar, per fer amistats, sap reconèixer l'essència de les persones que la vida posa al seu camí.

Una autora excepcional, hem conegut uns perfils humans que queden amb nosaltres i ens ajuden a entendre el món. Una recomanació del tot segura.

283

 

LLIBRE

 

 

 

GLIFF

Ali Smith

Traducció Dolors Udina

234 pàgs.

"...som davant d'un clàssic, les paraules són l'eina que esmicola "el mal" i apel·len allò millor que es pot trobar en les persones.

Una distopia en forma de faula, que té les característiques d'un clàssic, d'un llibre imprescindible que ens duu a una reflexió del tot necessària, un ús del llenguatge que ens fascina i ens porta a fer nostre el text des del primer moment. Dues nenes, són expulsades d'un món on les diferències són cada vegada més grans i determinants, un món on s'exclou els que no encaixen, tot passa molt ràpidament, aquestes nenes, han tingut una mare que les ha ensenyat a pensar, han après a fer un ús del llenguatge molt més enllà del que preveuen els que controlen el sistema, d'una manera natural, les protagonistes, tenen eines que les fan fortes, invencibles.

La nostra narradora recorda unes paraules de la seva mare:

"Per què ens fan sentir transitoris, com si volguessin que ens rendíssim?"

Aquesta mare que sempre les encoratjava:

"Perquè tu ets versàtil, ja tens totes les possibilitats. Això és un regal de Déu, saps? Tu faràs les coses millor, millor que nosaltres. Tots vosaltres ho fareu millor. Ho heu de fer. Algú ho ha de fer."

Coneixem termes com "superalimits" vehicles per delimitar, amb pintura vermella, els edificis a eliminar, o "l'educador" que és el rellotge que porten els nens.

També una manera de nomenar les persones que no encaixen "els no verificables".

Assistim a una conversa entre les dues germanes, diu la Bri a la Rosa:

"De vegades penso que ets una persona molt gran i molt sàvia disfressada de tu, vaig dir.

Gràcies, va dir.

I de vegades, vaig dir, penso que ets la persona més verda i més jove que es pot arribar a conèixer.

Jo soc tots els meus jos, va dir. Soc completa."

El punt àlgid de l'horror i de la coherència del relat el trobem a la pàg. 206 quan ens descriuen un país governat per un tirà, i com aquest esdevé la víctima dels seus actes.

Som davant d'un relat perfecte, ens descriu sense embuts l'horror, el mal no té consistència, sí la força de la veritat i de l'amor, tanquem el llibre amb una esperança que ens omple de forces. Una autora que ja té la fidelitat de molts lectors, a partir d'aquest llibre no la poden deixar de recomanar, de compartir, som davant d'un clàssic, les paraules són l'eina que esmicola "el mal" i apel·len allò millor que es pot trobar en les persones.