rellegir 256

 

llibre

  

FORTUNA

Hernán Díaz

Traducció Josefina Caball

463 pàgs.

L'autor es val de quatre heterònims per explicar-nos històries entrecreuades. Nova York, principis del segle XX, ens trobem davant d'un financer particularment dotat per especular a la borsa, un home solitari, la fortuna que va heretar es multiplica a un ritme vertiginós. Coneixem el paper de la dona, en la figura de l'esposa del magnat, una dona intel·ligent i sensible que ha tingut una formació acurada, tot i les extravagàncies del seu pare i els seus itineraris incessants pel que fa a la residència; aquesta dona només pot demostrar les seves capacitats a la intimitat, pot parlar amb el marit de temes científics, quan ell comença a especular en laboratoris farmacèutics a Europa, pot tenir iniciatives amb criteri pel que fa a mecenatges a la cultura, però públicament només ell se pot mostrar com un home brillant. Aquesta dona, cau en la malaltia mental, cerquen tractaments, els negocis del magnat els porten a contactar amb els millors representants de la ciència en aquest camp, res no evita un final tràgic.

A la segona narració, ens trobem l'home que vol deixar escrita la seva biografia, el gran magnat, algú ha escrit un llibre en el qual el dona a conèixer, no ho tolera, el nivell de lloança no és el desitjat, fa desaparèixer l'edició i evita que se'n facin d'altres, fa córrer diners per assolir les seves finalitats. Decideix que ha de ser ell que deixi constància de la seva vida:

"Diuen que l'educació d'un infant comença unes quantes generacions abans que neixi. Jo crec que això és cert, la meva educació financera va començar fa més d'un segle, amb el meu besavi William, de qui vaig heretar l'audàcia i l'esperit emprenedor...

...el meu avi em va llegar un cervell matemàtic, i va acabar amb el meu pare, que em va passar part de la seva intuïció infal·lible." pàg. 203

El seu mètode, a part de les finances a Wall Street, implica fer a l'obrer consumidor, una forma d'explotació actualitzada, respecte a les víctimes.

Pel que fa a l'esposa, té un paper secundari, la capacitat per protegir el món de la cultura i de les arts és vista pel marit com un entreteniment, la seva intel·ligència com una característica que ha de quedar en l'anecdòtic, durant les seves converses, en les quals les capacitats es mostren en igualtat, han de ser part de la intimitat, tot i que després, les idees d'ella se les atorgarà com a pròpies.

Es manifestarà la malaltia d'ella, partiran a Suïssa cercant el millor tractament, el magnat és una autoritat als grans laboratoris farmacèutics, ell l'acompanya, aprofita per estar a prop dels seus negocis a la indústria i la gran banca on té interessos, les capacitats d'ella no deixen de ser explotades a les converses privades; ell, ultrapassa tots els límits i una observació teòrica i agosarada que farà ella serà portada a la pràctica i el portarà a un guany del tot il·lícit i mancat dels mínims d'ètica, ell se'n surt, relativitza i va endavant.

Ella mor, la gran mecenes la dona amb criteri i passió pel coneixement, queda difosa sota el nom del magnat, les seves obres són les de la fundació que el marit ha creat.

Tercer llibre, Ida Partenza, als anys vuitanta, Ida, una nena de Brooklyn que va quedar òrfena de mare a vuit anys, el seu pare un italià que no es considera emigrant, ell és un exiliat, que va arribar a Amèrica fugint de les condicions polítiques, a Amèrica va continuar la lluita, una lluita que no ha estat prou reconeguda a la història del país, la seva vida és un compromís actiu; Ida viu una infància participant dels ideals del pare, a vuit anys ja ha d'assumir responsabilitats domèstiques per evitar el caos, també s'ha de preocupar de la precària economia; és una nena brillant, escriu, no deixa mai la seva formació, la vida la portarà a ser la secretària del magnat quan ell decideix escriure la seva biografia que quedarà inacabada, Ida Partenza durà a terme una obra pròpia.

Quart relat, coneixem els diaris de l'esposa del magnat, arriben a les mans de la que va ser la secretària que havia de fer possible la biografia que mai va veure la llum, tenim, de primera mà, els trets d'una dona que va quedar silenciada, la soledat i la grandesa intel·lectual d'una persona excepcional forçada a viure a l'ombra d'un home dotat únicament d'astucia per les táctiques financeres de risc.

Ens han presentat un moment històric, hem conegut estratègies que generen fortunes i l'entorn històric en el qual van tenir lloc, hem conegut la gran dona a l'ombra del marit de capacitats limitades, una lectura que ens ha interesat, un autor que no podrem deixar de tenir en compte, ens ha dut a aprofundir en una realitat que ens ajuda a entendre el nostre present. Una recomanació del tot segura.

rellegir 255

 

llibre

 

 

                                        Edifici Kavanagh

KAVANAGH

Esther Cross

168 pàgs

Esther Cross, (1961). Kavanagh, (2004)

Ens presenten una dona que mira el món a través de la finestra de l'emblemàtic edifici que l'acull, una dona que té una relació molt determinant amb la germana bessona:

"Lo bueno era que cada una, por su lado, le encantaba ver feliz a la otra." pàg. 156

"Entre las dos sumaban una edad en que la idea del suicidio parece cosa de impacientes i optimistas." pàg. 155

La nostra narradora, Stella Mc.Lean, viu amb el seu gos Orson, un dia de pluja Stella el descriu i aquesta imatge ens acompanyarà, "Estabas bastante parecido a Churchill"; coneixem als porters Paredes i la seva esposa Regina, dos elements vitals per entendre la vida a l'edifici, tenen cura de la neteja i manteniment, tenen també opinió i autoritat; coneixem les particularitats de l'entorn que els acull gràcies a les passejades d'Orson i Stella.

Els primers veïns que ens presenten, els Wilkinson, inspiren una gran tendresa, són cordials, tenen les seves normes, per a ells sempre és el moment de prendre una copa, quan Stella els demana una mica de sucre, no en tenen, però si que coneixen solucions per afegir licors dolços allà on calgui, malauradament hem de viure al final de Zulema Wilkinson, Stella assisteix a la cerimònia de comiat:

"Pense que la capilla ardiente parecia el puesto de aduanas de un aeropuerto."

El senyor Wilkinson, farà caritat amb la roba de la seva dona, l'endemà, dues dones que volten pel barri i s'asseuen demanant almoina ho faran amb dos vestits idèntics de Zulema.

Un dia de pluja, apareix a la vida de Stella un fantasma del passat, Alberto Williams, un home que s'ho fa venir bé i li parla d'ell, els seus camins, feia molts anys, es van creuar, els pares respectius es van conèixer, hi ha un afer que té una versió diferent per a cada família, el senyor Williams, que no podia tolerar una humiliació que va patir Alberto, per deixar les coses al seu lloc, va donar un cop de puny a Mc Lean, que no va respondre, a casa dels Mc Lean el pare va quedar com un heroi que havia aturat a un lladre; Alberto i Stella s'acomiaden, ella no s'ha identificat.

Tenim un "principe retirado", Slavomir Olenski, "visto de lejos era todo nobleza" de més a prop també és, tot decadència, la seva precarietat material el portarà a deixar l'apartament, aquest home tenia una fita a la vida, considerava que Conrad, s'havia precipitat escrivint la seva obra en anglès i el seu propòsit era fer una versió en polonès, estava segur que aquella havia de ser la primera llengua de l'escriptor, era un home que les seves fatalitats no el duien a la desesperació paralitzant:

"La gente no perdona los breves entusiasmos de los que estan en desgracia."

Paredes tenia cap a l'inquilí un afecte especial, d'ell deia "no era ningún improvisado".

Stella és escriptora, tot i que no té en gran estima la seva obra, dels seus llibres ens dira que els delata l'olor, ha observat que els clàssics emanen uns efluvis que els caracteritzen, ironitza sobre els cenacles literaris que l'han acollit.

La peculiar història d'amor del senyor Paso i la senyora Sosland; la importància del cinema a la vida de les germanes Mc. Lean, Stella és una seguidora fidel de la trajectòria de Brenda Meyer, actriu secundària, que no va haver de cercar un pseudònim.

Coneixerem a Moledo, l'home que passarà per la vida de les dues germanes i desapareixerà sense fer soroll i sense deixar més rastre que Vivian Moledo, que és idèntica a la mare i a la tia.

L'edifici, imponent, dona lloc a conèixer vides, les finestres fan somiar als vianants, l'autora ens dibuixa perfils humans, que formen un microcosmos, dintre de la gran ciutat.

Una lectura que recomanem amb tota seguretat, un bon moment garantit.