rellegir 253

 

llibre

 

  

EL DIA DE CAP D'ANY

Edith Wharton

Traducció Marc Donat

137 pàgs.

Edith Wharton, (1862-1937)

Ens diuen a la coberta que aquesta novel·la forma part del recull "The Old New York" en què l'autora retrata els costums de l'alta societat en l'època daurada de la ciutat.

Sentencien sense cap mirament la protagonista la senyora Hazeldean:

"Era dolenta... Sempre ho va ser. Es veien a l'Hotel de la Cinquena Avinguda."

El narrador ens parla de la seva mare mentre està teixint una manta per fer una obra de caritat:

"Era típic de la mare, estar sempre ocupada en bones accions, mentre deixava anar paraules tan cruels."

Lizzie Hazeldean, no ha tingut una vida gens fàcil, això la porta a tenir una mirada crítica de les dones de la societat que l'envolta:

"Feia temps que considerava que la majoria de les dones de la seva edat eren criaturetes en l'art de la vida.

... noietes que saltaven de la cambra infantil al matrimoni com si les portessin a collibè d'un bressol folrat de rosa a un altre..."

Aquestes donetes es relacionaven entre elles mentre els marits:

"... intercanviaven idees que, si bé tampoc no eren brillants, com a mínim es fonamentaven en experiències més directes." pàg. 46

Lizzie, és intel·ligent i guapa, però no té diners i la trajectòria del seu pare deixa lloc a les enraonies, va marxar amb els pares a Europa, la mare va morir; ella torna a Nova York, l'acull una persona que vol fer pública la seva bona obra... Coneix al que serà el seu marit, entra en societat per la via del matrimoni, es casa amb un home de salut fràgil, però molt capacitat per la seva feina, és un advocat brillant, culte i bona persona, no pateix els tics dels personatges que l'envolten i l'estima; viuen uns anys de bonança pel que fa a la salut del marit, però aquest moment dura poc i ella ha de prendre les regnes de les despeses domèstiques i fer front a les de la malaltia. És jove, molt guapa i pren l'única solució al seu abast, un amant, un solter riquíssim, la bona societat dels desenfeinats, representada majoritariament per les dones, opten immediatament per manifestar la seva postura hostil.

Queda viuda, per un moment es troba de nou desemparada, aquell amant es voldria casar, ella el refusa, li manifesta que mai no l'ha estimat, va fer el que calia per diners, estimava el seu marit, no podia permetre que li faltes res ni que patis vivint una decadència material.

La sort li somriu, una parenta la fa hereva, unes propietats del marit multipliquen el seu valor, i la seva és una maduresa feliç, de nou "acollida" pels benestants, ara és ella la que fa la seva i es diverteix observant el seu entorn... no perd l'encant, els seus amics són homes coetanis o joves que encara no han patit les deformitats a què porta la vida de l'opulència; també entren en el seu cercle personatges sense gaire interès, però ella no s'enganya, sap qui és tothom.

Lizzie Hazeldean, es va fer gran, s'apagava gradualment, amb serenitat, l'acompanyaven dos o tres llibres del seu marit sempre present.

"I un dia, amb aquesta preparació i aquest guiatge, el va anar a trobar."

Edith Wharton, ens ha proporcionat, una vegada més, un moment de plaer infinit en la lectura, i una reflexió acuradíssima del seu entorn, la seva perfecció en el traç dels perfils humans ens porta a un anàlisi de la societat impecable, una recomanació del tot segura.

La nostra gratitud i felicitació al traductor i també a l'editorial pel gran encert d'incloure aquest títol al seu catàleg, esperem poder gaudir, en un futur, d'altres narracions de l'autora.