AQUELL ESTIU
SUFOCANT
Eduard von
Keyserling
Traducció Clara
Formosa 105 pàg.
“A la meva ànima
jove li feia mal respirar aquell ambient que estava ple de sofriments
incomprensibles i amenaçadors” pàg. 73
L’atmosfera que
ens envolta, ens aclapara i commou des del primer moment, l'estiu és
sufocant, la naturalesa ens és presentada en tot el seu esplendor,
les persones tenen secrets inconfessables que els duen a moments de
plenitud i de dolor.
Aquest pare rígid i
intransigent, aquest home que no perd la compostura i fa que res
trontolli al seu voltant, s'amaga per plorar, amaga el seu dolor,
també ha d´amagar el moments de joia, els moments en els quals
sorprèn al fill amb un somriure, amb una expressió relaxada.
Una societat durament classista, Bill rep un consell del seu pare, no
ha de trobar plaer en apropar-se a les noies de servei, no s'han de
barrejar les classes; al pare sempre l´ajuden a donar força a les
seves paraules les reflexions del seu vell amic turc, el qual, quan
parlava de la seva experiència amb els vins, deia que per a la seva
religió tenia un paladar pur quan va començar a tastar l'alcohol,
un paladar que no s´havia malbaratat amb begudes sense qualitat. El
pare troba que les relacions d'en Bill amb les minyones li poden fer
malbé la capacitat per als plaers, aconsella que s´ha de moure
dintre dels límits… Ell no en té de límits, la seva relació amb
l´Ellita, la seva addicció a la morfina… els seus secrets amagats
per la permanent compostura.
Una lectura que ens
ha marcat, un autor del que voldríem accedir a la resta de l'obra,
una traducció impecable, sempre el mot just.
Abans de començar
la lectura, els editors ens han anotat:
“L´art d´escriure
consisteix a dir molt amb poques paraules” Anton Txèkhov
Eduard von
Keyserling ens ha dit molt amb aquesta novel.la curta que passarà a
ocupar un lloc important a la nostra experiència de lectors. Una
vegada més una recomanació sense reserves.
No hay comentarios:
Publicar un comentario