Històries
falses
Gonçalo
M. Tavares
Traducció
d’Antoni Xumet
73
pàg.
11
€
Gonçalo
Tavares (Angola, 1970) és narrador, dramaturg i poeta. Ens diu en
una nota al començament de la novel·la:…”tenir curiositat
per entendre la manera com la ficció -versemblant o no tant- es pot
recolzar lleugerament sobre un fragment de la veritat fins al punt a
on tot es mescla i es torna uniforme” (pàg. 9).
Aquestes
nou històries falses tenen uns protagonistes comuns, els filòsofs
de l’Antiga Grècia. També són citats Homer, Shakespeare,
Montaigne, Laozi o Buda. És ben veritat que “la mescla es torna
uniforme”. L’autor tria per a les seves històries personatges
“secundaris” de l’obra dels Mestres. No cal dir que som davant
un autor molt important, un comtemporani que ja es relaciona amb els
grans noms de la literatura portuguesa, per tant, aquest “experiment”
té com a resultat unes narracions a les quals ens plau tornar. També
ens agradaria poder escoltar aquestes històries fetes tan a la mida
del lector, volem fer-les nostres, tenir-les a mà perquè ens ajudin
a entendre’ns.
“A
la mort podem anomenar-la de moltes maneres: Allò Que Espanta, Allò
Que Ens Ve a Cercar, La Dona Més Vella. Metó l’anomenava
senzillament Filla de l’Odi, perquè és l’odi o la discòrdia
que separa els elements i talla pel mig l’harmonia…” (pàg.
34).
“És
fàcil vèncer quan s’és més fort; difícil és utilitzar la
força perquè els altres no perdin; però només això és el just”
(pàg. 54).
“La
multitud quedà així contenta com sempre queda quan la seva opinió,
que al mateix temps és també la seva estupidesa, es mostra més
forta que la idea d’un home aïllat…” (pàg. 70).
Aquesta
és una iniciativa que agraïm a Gall editor, una traducció molt
acurada, no podia ser d'altra manera venint del poeta i traductor
Antoni Xumet.
Un llibre per aprendre, gaudir i tenir sempre a
prop, un autor que cal tenir present perquè es tracta d’un home
d’avui a qui ja podem donar el tractament de clàssic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario