296

 

Llibre

 

 

 

 

GERMINAL

ÉMILE ZOLA

Traducció Anna Casassas

Pròleg Maria Sevilla Paris

569 pàgs.

"La mina no s'aturava mai, nit i dia hi havia insectes humans rosegant la roca, sis-cents metres per sota dels camps de remolatxes." pàg. 95

Un text al qual sempre és oportú tornar, ens parla del món obrer del s. XIX, de l'explotació de les persones, cal tornar-hi perquè la reflexió, entorn la injustícia social, malauradament, no ha perdut vigència.

Zola, el mestre del naturalisme, ens fa possible entrar a la intimitat de les famílies, a les condicions de vida infrahumanes, a la manca absoluta de possibilitats, també ens dona a coneixer la vida dels burgesos, dels botiguers, del metge impotent davant la realitat, de les persones que somien un món millor i lluiten per materialitzar-lo.

Coneixem els Maheu, Toussiant, el pare de família que morirà d'un tret, en plena lluita, és un obrer assenyat, hi ha un moment en el qual un veí li proposa anar a la taverna, ell no hi va perquè ha de conrear el petit hort que ajuda a proveir la cuina, aquest home, té un prestigi davant els obrers i dels propietaris, recolza la lluita. El seu pare, un vell que ha perdut la salut, que espera, en va, una pensió, enfollit, farà justícia pel seu compte i escanyarà una dona jove i ben nodrida, un exemplar prototip dels privilegiats. Alzire, la nena esguerrada, a buit anys entenimentada com una dona, morirà de fam; Catherine, la noia doblement víctima, pateix l'esclavitud de la mina i la tirania d'un adolescent que ha après a maltractar les dones, com la única manera de relacionar-se; Catherine la noia que, abans de viure el canvi al seu cos, pateix la vexació del maltractament sistemàtic; Jeanlin, el fill esguerrat per un accident. La mare, la Maheude, una dona assenyada, quan ja ho ha perdut tot, ens parla amb un sorprenent sentit comú que ha sobreviscut a les tragèdies:

"... organitzar-se tranquil·lament, conèixer-se, reunir-se en sindicats quan les lleis ho permetessin, i aleshores, el matí que sentissin que hi eren tots, quan milions de treballadors es trobessin davant d'uns quants milers d'esquenadrets, agafar el poder i ser els amos." pàg. 563

Aquestes paraules d'una dona que ha conviscut amb l'horror de manera permanent, demostren un nivell de bondat, intel·ligència i amor a la justícia que ens emocionen.

Maigrat, el botiguer, "un tirà capriciós", un personatge terrible que trobarà el seu final en mans de les seves víctimes.

Rasseneur, regenta la taverna, l'havien acomiadat després d'una vaga, "havia acabat per ser el cap dels descontents", un home seré davant una lluita que ja no era la seva, no patia fam ni fred, no exposava la vida diàriament.:

"... s'enriquia amb la còlera que de mica en mica havia insuflat al cor dels seus companys" pàg. 96

Els propietaris, diferents perfils, els Grégorie, les actituds més conservadores i patriarcals; Deneulin, enginyer emprenedor que exposa la seva herència i la perd, ha de tornar a la feina com assalariat.

Hennebeau, el cap, l'enllaç amb els grans capitalistes que mouen els fils des de París, un home que aparentment no perd la calma, les seves insatisfaccions personals són el centre del seu pensament.

Souvarine, rus, fill d'una família noble, un home decebut, ho ha perdut tot, deambula pel món, és admirat per Étienne i Rasseneur, valoren la seva experiència i cultura, trobarà el moment de fer esclatar tota la impotència i la ràbia que ha anat acumulant i provocarà una tragèdia sense precedents.

Étiene, el nostre heroi, el jove carregat d'il·lusions, els orígens genètics no l'ajuden, "fill d'una raça de borratxos", s'havia de formar, i amb tota la precarietat de les condicions en què vivia, va iniciar el seu camí:

"Així va ser com es va aficionar a estudiar sense mètode, tal com ho fan els ignorants afamats de saber." pàg. 195

Pluchart, un home més instruït, visita la mina, fa el que pot, que és poc, aquest sindicalista, alliberat del treball físic, que ja ha entrat de ple en la lluita política, serà un referent per a Ètienne, quan deixi la colònia de miners que el va acollir, s'adreçarà a Paris:

"La satisfacció d'anar a trobar a Pluchart, de ser, com ell, un cap escoltat, li inspirava discursos i ell en disposava les frases." pàg. 561

Hem conegut la foscor dels habitatges, on no hi ha espais d'una mínima intimitat, les criatures sense drets, els instints desbordats, el poc valor de la vida. Aquesta no és una realitat superada, per tant, la reflexió no ha perdut vigència.

La nostra gratitud als editors i a la traductora que han fet possible la lectura.

295

 

LLIBRE

 

 

LA CARTERA

Francesca Giannone

Traducció Xavier Solsona

460 pàgs.

Per mitjà de La Cartera coneixem una família, com moltes, guarda secrets que deformen la realitat; dos germans; Antonio i Carlo, el primer, des d'infant seriós i entenimentat, Carlo més arrauxat, molt units, s'estimen per sobre de tot, Antonio farà sempre el paper de germà gran, serà el depositari d'un gran secret i paral·lelament, vuirà, en silenci, una forma d'amor cap a la cunyada, una relació en la qual l'amor s'expressa amb un tracte cordial, lectures compartides, a través les quals es filtraran missatges, admiració mútua...

1934, Anna, arriba al sud amb el marit i un nen d'un any, arrossega el dolor d'un dol recent, va morir la seva filleta de pocs mesos, s'instal·len al poble d'ell, per a ella, tot representa recular en el temps, ha deixat la seva professió, un sacrifici suprem, ha d'acceptar la vida sense exercir de mestra, li costa d'entendre l'endarreriment cultural, la submissió de les dones, està molt sola, tria resistir i no adaptar-se, no va a l'església, es relaciona amb la família més propera, Antonio i Agata, els cunyats, Anna no s'esforça a ser políticament correcta, davant les atencions de la cunyada, una dona del tot convencional, gosarà dir:

"Agata, t'ho agraeixo de tot cor. Ets molt amable, però... d'això, per la meva família vull cuinar jo."

El marit és emprenedor, comença a cultivar una finca i assoleix l'èxit de comercialitzar un vi que li donarà estabilitat i prestigi, des de la primera collita serà exportador a Nova York; arribarà a ser alcalde del poble, amb el partit de la Democràcia Cristiana.

Mentre, ella ha de quedar-se a casa, és difícil trobar una plaça de mestra, sorgeix la possibilitat de fer de cartera, pels seus mèrits, aconsegueix la feina; la forastera, ja era considerada rara, que faci la feina que només havien vist fer a homes porta les seves rareses a l'extrem, res no l'atura, abans de començar, cada dia, du a terme una altra provocació, pren un cafè amb grappa al bar; la seva tasca té, des del primer, moment una vessant social, llegirà les cartes als que no ho saben fer, portarà consol allà on calgui; la vida la porta a conèixer la Giovanna, una dona que viu aïllada, tots la tenen per boja, ella s'hi acosta, fa el que semblava impossible, aprèn a llegir, i el que és més important, l'allibera del seu botxi, un capellà maltractador, la Giovanna reviu, troba, per primera vegada, el seu lloc al món.

Hi ha el gran secret, Daniele, el fill de Carmela, aquest secret que només coneixen els pares de Carmela i al cap de molts anys Carlo i Antonio, té un pes molt important.

Ens neguiteixa, des del primer moment, la Lorenza, una noia que de ben jove, té una tendència a l'infelicitat, segueix uns impulsos que no sap dominar, treu el Daniele de la seva vida, fa un casament que no sap o no pot suportar, té una filla, el fet de ser mare no la porta a reaccionar, les seves decisions la porten al caos.

Anna vuerà realitzat un somni, crearà LA CASA DE LES DONES, aquest projecte no el va poder dur a terme quan el seu marit era l'alcalde, però va tenir el seu vistiplau per fer-ho amb diners propis, com a seu van triar la casa de la Giovanna, un lloc on l'amiga no va atrevir-se a tornar; aquesta casa acollirà a dones que ho han perdut tot, els hi donaran aixopluc, i formació, les més joves trobaran el seu lloc al mercat laboral, totes aprendran a ser útils, a estimar-se a elles mateixes, tenir cura de la casa, saber viure en comunitat, aquest projecte i s'expandirà al poble del costat.

Hem conegut uns perfils humans que ens ajuden a entendre una època, Carmela la modista, la dona que ha d'amagar la seva realitat amb un casament precipitat, conviurà amb un home amb el qual no es donen afinitats, el menysprearà de forma sistemàtica, és la guapa del poble, treballa molt, procura no perdre l'atractiu que la caracteritza, el fracàs de la seva maternitat, la porta a no manifestar afecte a ningú, tampoc al fill; els pares que viuen l'amargor de la infelicitat de la filla, el pare don Ciccio, farà possible amb el seu talent de vinater la prosperitat de la finca d'en Carlo, aquest acull a demanar-li consell, sense saber el llaç que l'uneix a aquella família.

Una reflexió sobre les diferències entre el nord i el sud, sobre la força d'una dona a qui les adversitats no fan claudicar, també posa de manifest com els secrets i els silencis, poden moure els fils.

Un llibre de gran èxit de vendes, potser, perque apel·la a l'essència de les persones.

294