266

 

LLIBRE

 

ELS MASCARELLS

Anne Hébert

Traducció Antoni Clapés

219 pàgs.

Anne Hébert, (1916-2000), Els Mascarells, (1982)

"El mar i el bosc els pertanyen, d'ells en treuen l'alimentació mentre que la seva vida profunda roman indòmita i incomunicable."

Griffin Creek, 1936, un poble petit, un lloc, on la natura no és amable, aïllat de tot, la endogàmia és una norma; trenta-u d'agost, final de l'estiu; dues cosines, filles de dues germanes casades amb dos germans, "darreres floretes d'un llinatge de dones obscures", un clergue que també és parent d'alguns dels seus feligresos de qui ens diran:

"L'oncle Nicolas parla de Déu, pensa la Nora Atkins, però fa temps que no sento la paraula de Déu en la veu de l'oncle Nicolas." pàg, 27

Stevens Brown, vint-i-un anys, un temps absent, ha conegut altres paisatges, torna l'estiu de 1936, no s'instal·la a casa dels pares, va a casa de la vídua del seu cosí Jack, Maureen Macdonald, allà serà l'escarràs que li resoldrà les feines de l'estiu i la complaurà en la seva solitud, ell es desfoga, ella es revifa... el vint-i-tres de juliol l'Stevens escriu:

"No deixar que la meva història a Griffin Creek es desenvolupi fins al final. Fugir abans que... Una excitació en tot el meu cos, una ràbia inexplicable." pàg 70

La Nora va fer quinze anys el catorze de juliol, "filla de l'estiu, plena de lluentors vives de cap a peus" sent la força del desig, té por, ja sap el que pot arribar a fer l'oncle Nicolas, també té por d'en Perceval, aquest ésser que és un "petit munt de dissorts", la presència de l'Stevens la trasbalsa, ell ho percep la sap "esquinçada entre la por i l'atracció". La Olívia, la noia assenyada a qui la vida l'ha dut a ser mestressa de casa, ha d'atendre el pare i als germans, són els seus guardians.

Nora i Olivia desaparegudes, investigadors que arriben al poble, en Perceval, que els seus volen mantenir tancat amb pany i clau, des d'abans que li arriba la son fins a l'endemà, ens dirà dels seus pares:

"... plens a rebentar, tots dos, de pensaments difícilment suportables." pàg. 148

Tardor de 1982, Stevens Brown, veterà de la Segona Guerra, un home de seixanta-set anys, que ha passat per tots els horrors, ens dirà dels supervivents:

"Ells tenien vint anys quan van fer carn esfilagarsada amb els seus cossos..." pàg. 200

A l'Stevens la guerra li va servir per fugir, potser per intentar esborrar-ho tot i partir de zero, però no és possible, quan era al Queen Mary tenia més por de despertar-se que de morir, despertar-se envoltat d'invàlids, per als quals el nou dia era un suplici.

El 1937 l'Stevens va ser absolt, malgrat la seva confessió, això no ha esborrat la nit del trenta-u d'agost de 1936, el moment del darrer alè de la Nora i l'Olívia, un silenci més a entomar per un poble que els anava acumulant; Stevens, el contacte amb el món, el que ha conegut altres maneres de viure i de morir, va fugir per ser atrapat per la guerra, definitivament atrapat per la mort.

La nostra admiració més profunda per l'autora, un text absolutament magistral, pel que fa a la traducció els grans encerts ens fan aturar; els personatges, en cada una de les seves expressions, ens donen una informació precisa de la realitat que els envolta, una realitat gens comuna, un microcosmos que no deixarem de tenir present pel que ens diuen i per la força dels silencis.

265

 

LLIBRE

 

 

 

 

ETHAN FROME

Edith Wharton

Traducció Ángela Pérez

165 pàgs.

Edith Wharton, (1862-1937), Ethan Frome, (1911)

A la coberta els editors ens fan arribar unes paraules de l'autora:

"No fue hasta que escribí Etham Frome cuando tuve de pronto la sensación de dominar completamente mi métier, como debe un artesano dominar sus herramientas."

Aquest llibre es publica el 1911, la resta de l'obra de E. Wharton que ens ha arribat fins ara, ens situa al món de les classes benestants, les seves múltiples anades i tornades d'Amèrica a Europa, com va fer l'autora al llarg de la seva vida, la qual va fixar la seva residència definitiva a França; sempre ens havia descrit amb tot detall l'elegància de les persones i el parament sumptuós dels llocs que les acullen; d'altra banda, a la vida de l'autora la preocupació pels diners és una constant, el primer viatge a Europa, quan ella tenia quatre anys, és a causa de problemes econòmics de la família i el 1911 amb el seu divorci perd una part molt important de patrimoni. Quan anem passant els fulls d'Ethan Frome, ens adonem que la falta de recursos és una constant a la vida del protagonista, havia de fer uns estudis que no va acabar, per problemes econòmics, això suposa una frustració, és un home amb capacitats intel·lectuals que considerava que el seu lloc estava a la ciutat, a prop dels llocs on és possible continuar aprofundint en el coneixement; els pares moren de malalties, que es prolonguen en el temps, el negoci que hereta és ruïnós i la seva esposa és una dona hipocondríaca que necessita constantment fer despeses en metges i medicaments, per sobre de les possibilitats del marit; la cruesa del clima és un element més, per fer difícil la vida dels més humils.

Ethan Frome, té vint-i-vuit anys, la seva esposa set més, aquesta dona, sempre malalta, li retreu que va perdre la salut quan va haver de cuidar la mare d'ell. A casa dels Frome arriba Matti Silver, una noia òrfena, i sense patrimoni, la seva pobresa està vinculada a la mala administració del pare, que amb els seus errors va empobrir els parents que havien confiat en ell, malgrat tot, aquests parents es proposen tenir una certa cura de la noia, per això la dona d'en Ethan Frome l'accepta a casa per tenir una ajuda.

Sorgeix l'atracció entre Ethan i Matti, no tenen cap possibilitat de fugir, els béns estan hipotecats i no podrien resoldre la situació de la dona malalta. En la desesperació dels enamorats que s'han d'acomiadar definitivament, anant amb un trineu a la nit, tenen un accident, que no els mata, però el deixa a ell coix i amb un senyal que li desfigura la cara i a ella postrada a una cadira; la pobresa s'ensenyoreix a la llar, la dona malalta tindrà cura de la casa i de la invàlida.

Passen vint anys, l'autora es val de dos narradors, un enginyer que està de pas per aquell llogaret, al qual Ethan porta amb el seu trineu al lloc de feina, i la senyora Hale, que havia estat amiga de Matti i a qui la pobresa extrema que viuen aquelles tres persones, trasbalsa profundament.

Aquesta obra ens porta a una admiració més rotunda cap a l'autora, situa l'acció en un univers que no té res a veure amb el que sempre ens havia mostrat, la pobresa, l'austeritat de les indumentàries, els ambients domèstics devastats, les il·lusions perdudes d'un jove que havia conegut la possibilitat de formació i al qual la vida porta a la total frustració.

La present edició compta amb un pròleg de l'autora a l'edició de 1922, on justifica les decisions que l'han dut a valer-se de dos narradors per fer-nos arribar la història, cita a Honoré de Balzac i a Robert Browning i les obres en les quals havien utilitzat aquest procediment.

Una recomanació del tot segura.