RELLEGIR 241

 

LLIBRE

 

BREUS HISTÒRIES MALLORQUINES
Robert Graves
Traducció Nofre Moyà
Pròleg William Graves
343 pàgs.

Robert Graves, (1895-1985)

Robert Graves, arriba a Deià el 1929, s'absentara, per causa de les guerres, de 1936 a 1946 des d'aquest moment ja s'instal·la definitivament a Mallorca.

Aquest recull d'històries van aparèixer a partir de 1947 en diferents publicacions internacionals, The New Yorker, Tomorrow, Gentelsman's Quaterly; el seu fill Williams Graves, ens diu al pròleg "Robert Graves era, abans de tot, poeta i vivia de la seva ploma." aquests relats completaven els seus ingressos, el que ara per a nosaltres resulta més important, esquivaven la censura, per tant ens arriben unes observacions que en aquell moment no podien ser escrites i publicades sota la dictadura. Agraïm de manera especial les notes a peu de pàgina, les aportacions de la tesi doctoral de Joana Maria Seguí "Robert Graves y Mallorca: su narrativa breve mallorquina" (2005), també ens ha ajudat aprofundir en la lectura les anotacions de l'autor al seu Pocket Diary. Pel que fa a la traducció, ens ha dut a una lectura plaent, en la que tenim la sensació que sempre s'ha emprat el mot just i la frase ben trobada.

Els primers relats estan datats el 1947, havia viscut set anys a Mallorca i es retrobava de nou feia un any; havia deixat amics com Joan Marroig "Gelat", Graves és un home sociable, treballa molt, però també es relaciona amb els veïns i no deixa de rebre amics, els relats estan inspirats en fets reals o en allò que li explicaven i el colpia fins al punt de deixar constància; ens fa arribar, a través d'una pinzellada, trets ancestrals d'una comunitat en la qual era un nouvingut, va estimar i respectar a aquells que l'acollien això va fer que es trobés amb respostes que van donar lloc a relacions de profunda amistat i bon veïnatge.

Ens trobem una divertida història Els xinesos perduts que va patir la censura de The New Yorker, van respondre amb una apreciació "...els teus contes mallorquins estan intrínsecament tramats i plens de personatges excèntrics, però, per alguna raó, ens resulten més divertits quan només es refereixen als mallorquins." Nota de la pàg. 48

Durant un període els Graves s'instal·len a Palma, un fill va al Col·legi de Sant Francesc, la filla assisteix a classes de ballet, fets que donen motiu a l'autor per fer-nos arribar detalls de la societat que els acollia "Butlletí del Col·legi de Sant Francesc d'Assís", i "Leotards de xarxa, color carn", en aquest darrer relat, ens trobem la simpàtica Margaret (pseudònim que Graves utilitza per referir-se a la seva filla Lucia) que escriu a la seva tieta May.

"Els conflictes entre Sant Pere i Sant Pau", ens porta a fets de la Guerra Civil i els antagonismes que van viure les persones posteriorment, Pere Samper, personatge inspirat en Joan Marroig i Pau Pons en el Dr. Antoni Vives.

"Un brindis per n'Ava", la visita d'Ava Gardner, els amics que donen lloc a la coneixença de l'actriu amb Robert Graves són Ricard Sicré i Betty Lussier, ell, un republicà català que va conèixer a Robert Graves a Londres després de la Guerra Civil, ella, canadenca, una de les primeres dones pilot d'avions durant la Segona Guerra Mundial; la visita d'Ava Gardner ens descriu, la societat sense els límits que imposava la repressió regnant.

"Una bicicleta a Mallorca" vicissituds en torn la bicicleta del fill William, que en la seva absència (estudiava a Anglaterra) utilitzava el seu germà Joan, també ens parla de l'edifici on viuen a Palma, conflictes entre veïns mallorquins i forasters... els fets tenien lloc el 1957:

"Això ens porta al febrer de 1957, quan vaig anar a pronunciar algunes conferències als Estats Units. Els meus amics mallorquins passaven pena que jo estigués en aquell país de gàngsters, neuròtics, indis i xèrifs..."

El nostre agraïment per la traducció d'aquest recull de narracions, imprescindibles des del punt de vista literari i que ens donen la possibilitat de gaudir d'un període històric que ens arriba sense haver patit les retallades i transformacions de la censura. Una recomanació sense reserves.

rellegir 240

 

LLIBRE

 

 

 

 

LA MORT DEL COLOM

Barbara Pym

Traducció Dolors Udina

Pròleg D. Sam Abrams

222 pàgs 

Barbara Pym, (1913-1980), La mort del colom, (1978)

L'atzar fa coincidir a una sala de subhastes tres persones que quedaran unides per una relació de cordialitat que aviat esdevindrà amistat, al centre trobem Leonora, una dona atractiva i elegant, Humphrey, un antiquari vidu, i James el nebot orfe que s'està instruint en el negoci de les antiguitats.

Aviat formen un grup, Humphrey fent, incansablement, el paper de galant, encara que sense passar la línia dels primers contactes, James confós, ha arribat al cor de la bella dama, Leonora viu un sentiment que no coneix davant l'atracció que l'uneix al jove; tenim personatges secundaris com l'amiga de Leonora, fatalment unida a un jove amb el qual fa el paper de mare sempre que l'altre ho permet, i això la porta a una dependència que ella viu intensament; Leonora no caurà en aquest parany, ella és feliç de tenir cura d'en James i control de la seva vida, un control exhaustiu, entendria que James trobes una parella, però les proves a superar per part de l'aspirant, són tan estrictes, edat, aparença, estatus, sensibilitat estètica... que segurament, mai donaria el vistiplau; coneixem la Phoebe i el Ned, les dues relacions d'en James, les dues trobem el seu final, Leonora segueix al seu lloc, però en tot aquest període, el que ha quedat clar és la seva capacitat per viure de manera independent, la cura de la seva imatge, de tots els detalls de la roba i de la casa, la porten a sobreviure a totes les dificultats que la vida li presenta, es pot arribar a sentir del tot desvalguda, davant d'un mirall que distorsionava una mica la seves faccions:

"Podia ser bona idea fer-lo servir per pintar-se, així s'estalviaria alguns descobriments dolorosos que havia fet darrerament: unes arrugues allà on abans no n'hi havia, i aquell estovament i desintegració gradual de la carn que era tan angoixant un matí de primavera o estiu." pàg. 104

Pel que fa a la seva indumentària, era del tot estricta amb els detalls, en una carta a en James, que és de viatge al continent, li explica els models que li estan cosint per la temporada següent, entre altres peces: "... un altre vestit negre, de gasa, vaporós i adequat per sentir emocions".

El gust per les flors, sempre presents, la felicitat del retrobament amb el muguet, tulipes, iris, lilàs..., la natura farà els seus miracles:

"Tot i que semblava que una part d'ella havia mort en el cruel hivern que li havia arrebassat en James, en certa manera la primavera l'havia fet reviscolar i se sentia gairebé com una nena d'aquella generació que havia crescut a finals dels anys trenta..." pàg. 209

Una nena que havia crescut vivint en indrets molt diferents, allà on era destinat el pare diplomàtic, una nena que havia crescut de manera precoç, va aprendre a observar, ningú va sospitar que estava al corrent que la mare tenia un amant italià, havia après, de ben petita, a estar sola, en la seva maduresa l'acompanyaven el record dels jardins de les ciutats que l'havien acollit.

Som als anys seixanta, les relacions van canviant, la Phoebe és una noia que descuida la seva aparença de manera inexplicable per als grans, en James té una relació amb en Ned que no escandalitza, la Leonora mantindrà la seva independència dedicada a cercar la bellesa de manera permanent, en la seva aparença i en l'entorn que l'acull, gaudint de les sortides amb homes que fan, perfectament, el paper de galants, escoltant i compadint a dones, amigues i conegudes, que sobreviuen com poden.

Al pròleg, brillant i necessari, Sam Abrams ens parla de l'addicció a la que ens porta l'autora, una adicció com la que han portat als lectors els grans clàssics, Jane Austen, Balzac, Dickens, Tolstoi, Eça de Queirós, Colette, Proust, Calvino... reconeixem que s'ha creat un vincle, Barbara Pym, és culta i propera, ens porta a la reflexió i ens diverteix, ens proposa lectures i deixa a la nostra experiència imatges que ens acompanyes, una feliç addicció.

Una vegada més, la nostra gratitud als editors i a la traductora, ens permetem demanar que segueixin enriqueixin el catàleg amb altres títols de l'autora.