292

 

llibre

 

 

 

 

TERRES MORTES

NúRIA Bendicho Giró

178 pàgs.

Núria Bendicho Giró, (1995), Terres Mortes, 2021

Comencem la lectura amb les paraules del Nen davant l'agonia d'en Joan, el seu germà, coneixem la mare, la germana, el pare, en Tomàs i una criatura, també el mossèn:

"...sobre aquell ardor de la terra que volia deixar-nos sense aire, evaporar el que ens quedava de sang." pàg. 11

Tomàs, un home de trenta anys, que no té dona ni fills, "Ni paraules, ni il·lusió ni amabilitat."

Una narració literàriament perfecta, aviat sabem que no trobarem la descripció admirada d'un entorn, hi ha pocs moments en els quals el dolor faci una treva, som dins una espiral que aprofundeix en silencis ancestrals i nega la plenitud.

Maria, la jove mare, a la qual uns instants de tendresa van fer-la sentir enamorada d'aquell personatge "d'ullets d'àguila em pertorbaven i a vegades m'atreien".

Dolors, que se sabia no dona, sinó prostituta "que era el que veritablement era", aquest personatge que no forma part de la família, la Dolors acull als homes que desfoguen la seva desesperació, es creen lligams; coneixem l'Esteve, el seu fill, segons ella purgava els pecats dels altres, no comprenia, però semblava entendre-ho tot.

La mare, que va ser triada per en Jaume pel seu patrimoni; hi ha un moment en el qual ens permetem un alè, ens presenten la Rosa, que ha trobat la tranquil·litat a casa seva, la coneixem el dia que la visita la mare, la Pladevall, vol saber, vol entendre... una dona endurida per la vida, la mort i la solitud, una dona que va fer el paper de mare de la neta, la criatura que havia engendrat el capellà, la nena, Marieta, que un bon dia esdevindrà mestressa, tindrà cura de la mare i estimarà a l'oncle esguerrat i a l'Esteve com s'estimen a les criatures.

En Pere, ens dirà:

"Però nosaltres ja ens havíem ficat al llit, perquè els homes de la casa sabíem que quan es tracta de fer les coses bé sempre és millor que qui prengui les decisions sigui una dona, una com ella o una altra aconsellant d'esquitllentes." pàg. 145

En Pere trobarà la tranquil·litat al costat de l'Eulàlia, una dona amb prou patrimoni per alliberar-se de l'angoixa de la supervivència, això fa que en Pere conegui, per primera vegada, la pau de la vida al poble, amb dona i fills, amb l'Eulàlia "havia començat a agafar el gust per la vida" ella l'havia salvat, la força de la seva bondat va poder més, que la inèrcia cap a la fatalitat de tot el que representava la nissaga dels Capdevila.

El darrer personatge que ens presenten és l'Enriqueta, que arribarà a Barcelona, i trobarà el seu lloc a l'hospici de Santa Magdalena "fàbrica de cadàvers", entregada als altres, aquell entorn li aporta una certa serenor, allà en Tomàs espera el seu final.

Tanquem el llibre amb la certesa que som davant d'una obra magistral, ha estat justament reconeguda, i té un lloc entre els clàssics, Nùria Bendicho Giró, una dona culta i brillant, també té el do de la paraula, una gran seguretat quan parla de literatura, ens fa arribar les dades, l'obra, l'autor... amb l'autoritat dels que "conviuen" amb els autors i han fet seves les vides i obres que citen, quan l'escoltem, ens porta a l'admiració i al reconeixement més sincer i rotund, una recomanació sense reserves, un llibre al qual tornarem com ho fem amb l'obra Faulkner, Carson McCullers, Antònia Vicens...

Els editors ens diuen a la coberta "s'ha passat la joventut viatjant i llegint a les biblioteques" reiterem la nostra admiració, mai un temps més ben aprofitat.

291

 

LLIBRE

 

 

 

EL VAMPIR

John Williams Polidori

Traducció Xavier Zambrano

61 pàgs.

El que més ens fascina és la circumstància que va donar lloc a la creació del relat EL VAMPIR, l'estiu de 1816 John Williams Polidori, metge personal de lord Byron, es trobava estiuejant a Diodatti, Suïssa, en qualitat de metge personal de l'escriptor, els havien visitat Percy Shelley i la seva esposa Mary, reunits els quatre, Byron va proposar el repte que cadascú escrivis un relat de terror, d'aquesta iniciativa informal va néixer Franksetein de Mary Shelley i El vampir de Polidori.

Som davant d'un relat breu, una història explicada de manera magistral, assistim a l'inici d'una relació entre dos homes, el jove Aubrey, un orfe amb una còmoda posició econòmica, uns tutors tenen cura dels seus interessos i els de la seva germana; i lord Ruthven, el primer, un home de mirada neta, la realitat quedava deformada pel seu grau d'idealisme:

"No va trigar gaire a conformar aquell objecte de contemplació al model d'un heroi novel·lesc, fins al punt que només veia el producte de la seva fantasia i no la persona que tenia davant seu." pàg. 12

Pel que fa a lord Ruthven, des del primer moment, el lector sent el neguit que li provoquen les accions que aquest personatge porta a terme, és el retrat del mal, a la taula de joc, es deixa guanyar pels personatges més perversos i té el plaer d'arruïnar a les persones de bondat evident, li produeix un gran plaer que l'adversitat destrueixi les persones.

Els dos homes havien començat un viatge, un d'aquells periples en els quals els joves fan el pas a l'edat adulta; la mala fama de Ruthven, fa que els tutors alertin a Aubrey i li demanin que deixi una companyia del tot perillosa, aquest ho fa, eren a Itàlia, el jove surt cap a Grècia; quan pensa que s'ha alliberat de la nefasta presència, l'altre apareix, mai no ha deixat d'escampar el mal, torna a entrar a la vida del jove; hi ha un moment en el qual Ruthven agonitzant, li fa jurar que mai no dirà tot el que sap d'ell, Aubrey fa el jurament davant d'un home en el seu darrer alè, Ruthven mor, el seu cadàver desapareix, sabem que el malfactor ha protagonitzat una història molt fosca, una noia desapareguda i una família caiguda en desgràcia.

El jove Aubrey, molt trasbalsat, torna a Anglaterra, intenta incorporar-se a la quotidianitat, no té forces, està malalt, no pot acompanyar a la seva germana en la seva presentació en societat, abatut i sense salut, s'assabenta que la germana té un pretendent, fatalment es tracta de Ruthven, ell no pot aturar el curs dels esdeveniments, rep l'amenaça del pervers Ruthven, li assegura que la germana ja ha caigut en desgràcia res impedirà que executi els seus desitjos, arriben a casar-se, surten del país. Aubrey perd la salut i al darrer moment, confessa tot el que sap de Ruthven i la seva vida s'apaga.

No van ser a temps de rescatar la noia:

"Lord Ruthven havia desaparegut i la germana de l'Aubrey havia sadollat la set d'un VAMPIR"

Aquestes són les paraules finals d'un relat magistral, un relat en el qual el lector es posa en alerta davant fets més quotidians, davant un mal més difícil de provar, coneixem algú que experimenta plaer davant del dolor dels altres, aquest ésser és capaç de tot per satisfer les seves necessitats.

El repte i la juguesca que va proposar lord Byron, per fugir de l'avorriment va donar lloc a dos relats fonamentals en la història de la literatura fantàstica, i els autors no eren els que es podia preveure.

Una recomanació del tot segura.

290