295

 

LLIBRE

 

 

LA CARTERA

Francesca Giannone

Traducció Xavier Solsona

460 pàgs.

Per mitjà de La Cartera coneixem una família, com moltes, guarda secrets que deformen la realitat; dos germans; Antonio i Carlo, el primer, des d'infant seriós i entenimentat, Carlo més arrauxat, molt units, s'estimen per sobre de tot, Antonio farà sempre el paper de germà gran, serà el depositari d'un gran secret i paral·lelament, vuirà, en silenci, una forma d'amor cap a la cunyada, una relació en la qual l'amor s'expressa amb un tracte cordial, lectures compartides, a través les quals es filtraran missatges, admiració mútua...

1934, Anna, arriba al sud amb el marit i un nen d'un any, arrossega el dolor d'un dol recent, va morir la seva filleta de pocs mesos, s'instal·len al poble d'ell, per a ella, tot representa recular en el temps, ha deixat la seva professió, un sacrifici suprem, ha d'acceptar la vida sense exercir de mestra, li costa d'entendre l'endarreriment cultural, la submissió de les dones, està molt sola, tria resistir i no adaptar-se, no va a l'església, es relaciona amb la família més propera, Antonio i Agata, els cunyats, Anna no s'esforça a ser políticament correcta, davant les atencions de la cunyada, una dona del tot convencional, gosarà dir:

"Agata, t'ho agraeixo de tot cor. Ets molt amable, però... d'això, per la meva família vull cuinar jo."

El marit és emprenedor, comença a cultivar una finca i assoleix l'èxit de comercialitzar un vi que li donarà estabilitat i prestigi, des de la primera collita serà exportador a Nova York; arribarà a ser alcalde del poble, amb el partit de la Democràcia Cristiana.

Mentre, ella ha de quedar-se a casa, és difícil trobar una plaça de mestra, sorgeix la possibilitat de fer de cartera, pels seus mèrits, aconsegueix la feina; la forastera, ja era considerada rara, que faci la feina que només havien vist fer a homes porta les seves rareses a l'extrem, res no l'atura, abans de començar, cada dia, du a terme una altra provocació, pren un cafè amb grappa al bar; la seva tasca té, des del primer, moment una vessant social, llegirà les cartes als que no ho saben fer, portarà consol allà on calgui; la vida la porta a conèixer la Giovanna, una dona que viu aïllada, tots la tenen per boja, ella s'hi acosta, fa el que semblava impossible, aprèn a llegir, i el que és més important, l'allibera del seu botxi, un capellà maltractador, la Giovanna reviu, troba, per primera vegada, el seu lloc al món.

Hi ha el gran secret, Daniele, el fill de Carmela, aquest secret que només coneixen els pares de Carmela i al cap de molts anys Carlo i Antonio, té un pes molt important.

Ens neguiteixa, des del primer moment, la Lorenza, una noia que de ben jove, té una tendència a l'infelicitat, segueix uns impulsos que no sap dominar, treu el Daniele de la seva vida, fa un casament que no sap o no pot suportar, té una filla, el fet de ser mare no la porta a reaccionar, les seves decisions la porten al caos.

Anna vuerà realitzat un somni, crearà LA CASA DE LES DONES, aquest projecte no el va poder dur a terme quan el seu marit era l'alcalde, però va tenir el seu vistiplau per fer-ho amb diners propis, com a seu van triar la casa de la Giovanna, un lloc on l'amiga no va atrevir-se a tornar; aquesta casa acollirà a dones que ho han perdut tot, els hi donaran aixopluc, i formació, les més joves trobaran el seu lloc al mercat laboral, totes aprendran a ser útils, a estimar-se a elles mateixes, tenir cura de la casa, saber viure en comunitat, aquest projecte i s'expandirà al poble del costat.

Hem conegut uns perfils humans que ens ajuden a entendre una època, Carmela la modista, la dona que ha d'amagar la seva realitat amb un casament precipitat, conviurà amb un home amb el qual no es donen afinitats, el menysprearà de forma sistemàtica, és la guapa del poble, treballa molt, procura no perdre l'atractiu que la caracteritza, el fracàs de la seva maternitat, la porta a no manifestar afecte a ningú, tampoc al fill; els pares que viuen l'amargor de la infelicitat de la filla, el pare don Ciccio, farà possible amb el seu talent de vinater la prosperitat de la finca d'en Carlo, aquest acull a demanar-li consell, sense saber el llaç que l'uneix a aquella família.

Una reflexió sobre les diferències entre el nord i el sud, sobre la força d'una dona a qui les adversitats no fan claudicar, també posa de manifest com els secrets i els silencis, poden moure els fils.

Un llibre de gran èxit de vendes, potser, perque apel·la a l'essència de les persones.

294

 

LLIBRE

 

 

EL MALENTÈS

Irène Némirovsky

Traducció Josep Maria Pinto

147 pàgs.

Irène Némirovsky, (1903-1942), El Malentès, (1926)

El primer que no podem deixar de tenir present és l'edat de l'autora, quan es va publicar aquesta primera novel·la, vint-i-tres anys, la capacitat d'anàlisi de la societat i dels diferents perfils humans que ens mostra ens sorpren i ens du a l'admiració.

La història d'un adulteri, ell, Yves, de qui ens diran:

"Com a fill i net de rics, d'ociosos, patia per la manca de comoditat, de despreocupació, com altres pateixen de gana, de fred." pàg. 19

Ha de treballar, i ho fa amb la pitjor actitud, no sap administra els diners, no té ambicions, Mosès, company de feina, un prototipus de jove jueu ric, gosarà dir-li:

"Estimat Harteloup, el que li falta a vostè és una gota, una goteta petita, de la nostra sang..." pàg. 87

De la Denise sabem que era:

"... nena viciada, filla única d'industrials rics, esposa consentida per un marit que guanyava molts diners..." pàg. 52

Aquesta noia, quan va ser el moment, no va decebre ningú, es va casar i va ser mare:

"... un veritable casament francès de conveniència i lògica, la maternitat..." pàg. 39

Podem afegir, l'avorriment, la falta d'interessos, abocada a una espiral de frivolitat, el joc de la seducció, les festes, cap control de les despeses, una peculiar intimitat amb el marit, la por extrema pel pas del temps i la pèrdua d'encant; l'amant era algú a qui s'aferrava, una necessitat tan vital com alenar, per això, quan les cites van perdent freqüència, aviat trobarà distracció al costat del cosí Jean Paul.

Un personatge interessantíssim és la senyora Franchevile, la mare de Denise, aquesta dona que encara es troba en un moment de plenitud, es preocupa per la filla quan veu que una follia d'amor la pot dur a la malaltia; es permet fer una observació, amb la qual la vol protegir:

"Havia après la lliçó de la vida que ensenya a donar molt poc i a exigir encara menys..." pàg.

Coneixem el que és un vespre de disbauxa, els diners volen i això representa un martiri per l'Yves, que ha de fer equilibris per sobreviure, amb l'aparença que creu que li correspon; el marit de Denise, sap que aquest home es troba en una situació difícil i es permet fer comentaris que posen de manifest que és un home sense mitjans.

Yves reacciona, ha arribat a l'extrem d'endeutar-se, té un amic, que li ha fet la proposta de negocis que el tornaran a dur a l'estabilitat econòmica que li permetrà viure com ho han fet tots els de la seva nissaga, abans els diners els haurà de guanyar, experimentar l'aventura de viure a l'estranger, fer ús de la intel·ligència i per sobre de tot, el farà fort saber que no està sol, té un amic que el recolza, que compta amb ell i a qui ha preocupat la inèrcia fatal la qual estava immers.

Irène Nemirovsky va arribar a França a setze anys, la seva família jueva fugia de la Revolució bolxevic, es va llicenciar en lletres a la Sorbona, i la seva carrera literària va començar de manera brillant, hem conegut una observadora impecable de la societat que la va acollir, una dona brillant que no va deixar d'escriure, la seva obra cada vegada va ser més reconeguda; malgrat tot, res no va salvar-la de l'antisemitisme, fou perseguida, arrestada, va morir a Auschwitz. Una part molt important de la seva obra va sobreviure a la tragèdia i pòstumament va ser publicada.

Som davant del retrat immillorable d'una societat, Némirovsky ha creat uns perfils humans que ens porten una anàlisi profunda de l'ésser humà, una recomanació del tot segura.

293