298

 

llibre

 

 

 

LA CIUTAT ERRANT

Cesc Martinez

105 pàgs.

Cesc Martínez, (Manresa, 1974) La ciutat errant, 2025

"Va venir la guerra. La guerra se'n va anar. El que va quedar no era pau."

La ciutat errant, una reflexió on tot el que trobem és esséncia, l'autor s'adreça als lectors amb una primera nota, ens sentim acollits, ens posa en antecedents, ens diu que no ens presenta una ficció, però es val de ficcions d'altres, ficcions històriques, per acostar-nos a les realitats que van desfilant, per tant, també anotem lectures a les quals tornarem o descobrirem. El primer personatge Sir Raymond Quilter, aviador, un home de gran discreció, un home que va trobar el seu lloc al món en la solitud dels núvols:

"La terra, per a ell, devia ser el record que el lligava a unes condicions de vida (i de socialització) massa rígides. pàg. 11

Ens parla de les grans obres públiques que només tenen el sentit d'enriquir uns pocs, les descripcions d'aeroports sense ciutat a la que oferir els seus serveis, aeroports al mig del no-res que han generat pobresa i destrucció i la perplexitat dels pocs que s'acosten a conèixer la desfeta.

Coneixem amb una àmplia documentació, que dona suport al que ens expliquen, a Pedro Vives y Vich, El General Bum Bum, aquest

"... forma part d'una comunitat d'individus sumptuosos i greus que, discretament, pensen coses sinistres." pàg. 43

Al capítol que titula "Fugir" ens porta a la reflexió de les diàspores dels nostres dies, les persones errants, que guarden una realitat que no poden compartir, que venen d'un lloc que no els podrà tornar a acollir.

Ens presenta als Palmerola-Fonollar, soca noliària de sang, quan ens confonguem amb la multitud que omple el carrer de la Portaferrissa, alçar els ulls cap als balcons que els van acollir, ens portarà al reconeixement als autors que ens ajuden a conèixer la ciutat que ens acull.

Quan la guerra acaba mai no arriba la pau, la Guerra Civil va acabar l'any 1939, quan l'any 1956 va implantar-se La Ley del Suelo es va demostrar que el país no vivia un moment de pau i prosperitat per a tots, això i les tragèdies familiars que afectarien les persones durant generacions, les presons, els perseguits, la por, la por que es transmet, els silencis.

Al final ens ofereixen una Guia de viatge, hem fet cas a l'autor i no hem consultat durant la lectura, però ens serveix per anotar tots els suggeriments que ens ha fet per descobrir o rellegir, Segarra, Sebald, Olga Tokarezuk, Mercè Ibarz...

Som davant d'una recomanació del tot segura.

297

 

LLIBRE

 

 

MIL COSAS

Juan Tallón

149 pàgs.

Juan Tallón, (1975), Mil cosas, (2025)

“Todo está pensado para que la experiencia de la lectura no esté completa hasta que no se acaba la novela. Solo entonces te haces una idea del espanto que hay en las vidas normales cuando se someten a la existencia alienante en la que todos estamos instalados”, Juan Tallón

Som testimonis d'un moment de vida quotidiana, acompanyem a una parella, Travis i Anne, tenen un fill de pocs mesos, Ivan, tot comença la vigilia del darrer dia de feina abans de les vacances; és ple estiu amb unes temperatures extremes, un ritme molt accelerat, tenim la sensació que Travis fa tard a tot, a la farmàcia on pretén comprar bolquers per al seu fill, no tenen l'amabilitat d'atendre'l, ell no ho entén, els hi prega en va; ha de córrer al supermercat, no podrà comprar la marca que empren sempre, ha de fer una compra ràpida pel sopar del vespre; tot el temps té present com serà la jornada de l'endemà, el dia de tancament a la revista on és el subdirector, pateix una gran pressió, té una terrible sensació d'inestabilitat.

Travis es posa una camisa impecable, aquell dia tindrà un dinar amb els seus superiors, es taca la camisa abans de sortir de casa:

"Una mancha en la ropa puede dar muchísimo miedo. No quiere entrar a discutir si da más miedo la muerte, o las enfermedades, o un elefante suelto por las calles de la ciudad, o un avión o el fascismo. Has muchos miedos i el miedo a la mancha existe." pàg.56

Anne, forma part d'un equip d'atenció al client, ha tingut un afer delicat amb un company, un cas claríssim d'assetjament, té una explicació amb la seva cap, res és fàcil; els han estafat, utilitzant la targeta de crèdit... no se senten recolzats pels magatzems on s'ha fet la compra ni per el banc que ha fet el pagament.

El lector no sap cap a on el condueix l'acció, una acció trepidant en la qual reflexionem, sobre relacions laborals, sobre inestabilitat professional, sobre l'esclavitud a què ens ha portat el telèfon mòbil; sobre el que representa la llibertat de les vacances, dies en els quals no tenim el temps compromès per unes feines que hem de fer a ritme de vertigen i amb por, la relació amb els caps Anne, ens dirà referint-se a la seva superior:

"Esa amabilidad de trámite..." pàg. 121

El llibre conté infinitat d'incitacions a la lectura, Lobo Antunes, Julian Barnes, Eloy Tizón, Graham Swift...

I conté un desenllaç dramàtic, terrible, ens sobta, tot i que drames com el que tanca el llibre poden ser notícies als mitjans.

Una reflexió sobre la sobirania del treball, sempre precari, a les nostres vides, el treball on la por, pren protagonisme, tot és inestable, tots els llocs de la jerarquia trontollen, tothom és víctima d'una inquietud que en un moment o altre el pot portar a defallir, o a cometre errors fatals.

296