313

 

llibre

 

 

LA TRADUCTORA DELS HAIKUS

Monika Zgustova

275 pàgs.

Praga durant l'ocupació alemanya, un moment de difícil supervivència per la població. Coneixem Eliska, la mare de Jana, una actriu molt jove que esdevé mare contra la seva voluntat, mai deixarà de manifestar una profunda animadversió cap a la filla no desitjada, per contra, el pare, l'advocat Frantiseck, serà algú que estimarà Jana, per sobre de tot.

El 1945 arriba el règim comunista, els xecs no s'alliberaran fins al 1989. El 1958 Jana , disset anys, coneix Tomás, vint-i-quatre, en Tomás pertany a una família de la vella aristocràcia, han deixat les seves possessions i viuen a la ciutat envoltats de les pertinences que han pogut salvar, en Tomás és arqueòleg interessat per la cultura clàssica; la mare de Jana fa tots els possibles per evitar que la relació de la seva filla i el jove prosperi; és capaç d'esborrar amb aigua una postal que arriba a Jana de part de Tomás, la mare se sentia prou jove per conquistar el promès de Jana; malgrat tot, es casen, ho fan a l'església, no està expressament prohibit, pero representa un risc, ell podria perdre la feina a la universitat; assistim al final del pare de Jana, un advocat dissident que viu amb la seva col·lega, un dia "patiran un accident, de cotxe, mortal".

Jana, ajuda al seu marit, transcriu llibres, això la porta a un coneixement d'altres llengües; Jana és una dona psíquicament inestable, ens parlen d'ingressos a clíniques, de tractaments amb fàrmacs; malgrat tot, te cura de la casa i els fills. La diferència dels orígens socials, entre els aristòcrates de la família d'en Tomás i l'esbojarrada maldat de la mare de Jana, estan sempre presents, per contra, no compta tant la trajectòria del pare l'advocat disident que els comunistes van eliminar.

El 1958, comencen les detencions i interrogatoris, Jana llegeix unes declaracions d'Albert Camus, li demanen si sacrificaria la seva mare per l'ideal, l'escriptor diu que sacrificaria l'ideal per la mare, l'Akhmàtova també va posar la família per davant els ideals, davant la idea de sacrificar els ideals per la família, aquesta possibilitat, posa de manifest postures diferents del matrimoni, no arriben a viure aquesta situació, però en teoria, ell creu que s'ha de sacrificar la família pels ideals.

A Jana, la seva fragilitat, no li permet treballar fora de casa, ajuda al marit i llegeix molt. Primer embaràs, molt desitjat, un cant a la vida... Jana llegeix en veu alta la Metamorfosi d'Ovidi, escolta Vivaldi, Händel, Schubert... sis mesos de feliç espera, el setè mes, un naixement prematur, Milena, un ésser fràgil que aconseguiran fer viure, neix el segon fill, entrega total de Jana a la família i la col·laboració amb el marit, segueixen els interrogatoris cada vegada més angoixants.

El 1982 Jana, comença classes de japonès, és una alumna brillant, cada vegada es compromet més en el coneixement de la llengua i la cultura, comença a traduir haikus, li arriben a publicar, els seus llibres es converteixen en èxit de vendes, la gent a Praga fa cues per adquirir queviures i per comprar els llibres traduïts per na Jana.

El 1989, per iniciativa de la mare, la família s'exilia als Estats Units, surten del país, de vacances a l'Índia, d'allà aniran a Nova York, Tomás ha rebut invitacions de diverses universitats, treballa molt, recorren el país, la prosperitat és possible, els fills es formen, Milena trobarà el seu lloc al món a Barcelona, les seves capacitats, la porten al món editorial; Misa, arqueòleg, voltarà pel món participant en diverses excavacions.

El Nadal de 1989, mor la mare de Jana, una mort sospitosa, una mor que allibera la família de Zora, la germana de Jana, d'un "corc" que mai no va aturar de generar caos.

1995-2016, vint anys sense els fills a casa, na Jana i en Tomás, un vespre discuteixen, ella es tanca a la seva habitació i es nega a obrir-li la porta, ell perd els nervis, li arriba a dir "ets una tirana", unes hores després, Jana trobarà el cos sense vida del seu marit, mentre la pantalla de l'ordinador mostra imatges de la guerra a Síria, imatges de destrucció a la ciutat de Damasc.

Durant el relat hem conegut el Dani, l'amic americà al qual Jana, va explicant, cada vespre, la seva vida, són dues persones grans, la companyia els fa un gran bé, en Dani li demana matrimoni, na Jana no es decideix. Assistim al final d'en Dani, fa un mal casament, una dona molt més jove que s'ha enlluernat amb la seva fortuna, ell, per iniciativa de la seva dona, s'exposa a intervencions quirúrgiques innecessàries que li deterioren la salut de manera alarmant, fins a veure's en una institució postrat a una cadira de rodes, esperant el final.

Una vegada més reiterem l'admiració a l'autora, som davant d'una gran novel·la, hem assistit als fets que va viure una societat i hem conegut una dona excepcional, una persona amb grans capacitats, amagades darrere una fragilitat, la seva vida, va transcórrer en un segon pla, respecte a la trajectòria del seu marit al qual feien fort uns orígens aristocràtics dels quals se sentia dipositari, la nostra Jana, estava al marge de tot això, no tenia lligams que li donessin un lloc a la societat i si la nosa d'una mare que no la va estimar mai i que sempre va atemptar contra la seva plenitud; per sort el record d'un pare que la va estimar per sobre de tot i que, malauradament, la va deixar molt aviat.

312

 

LLIBRE

 

COLOQUIO DE INVIERNO

Luis Landero

303 pàgs.

Luis Landero, (1948), Coloquio de inviernno 2026

Una tempesta de neu atrapa a un hotel de muntanya set persones, més els propietaris de l'allotjament, les circumstàncies els obliguen a conviure fins quan puguin reprendre els seus camins; aviat se senten còmodes i fan front al seu aïllament amb la millor predisposició, de manera natural, s'entretenen explicant aquella experiència que creuen que pot interessar a l'altre, aquella reflexió que mai no havien compartit, el record més ben guardat; som davant personatges que ens expliquen allò que van viure en primera persona o aquella vivència que els va portar al coneixement de l'altre: els nostres oradors, una llibretera, un ferroviari, un professor que ha ensenyat diverses matèries, una professora de filosofia, una llibretera, un metge, un periodista, un comandant de l'exèrcit, i la parella que regenta l'establiment.

En tots es denota l'enyor pel temps en què la tertúlia era habitual, temps en què les persones es comunicaven de manera espontània, Eladio l'hoteler:

"... la interrumpe Eladio, la mirada y la lengua ebrios de evocación y elocuencia-. En otros tiempos, daba gusto andar por el barrio y entrar a cualquier tienda a hacer un poco de tertúlia.

...Reconfortaban a las viejas, les ponían acertijos a los niños, a las jovencitas que empezaban a mocear les predecían un porvenir espléndido." pàg 220

Santos León, el metge, ens parlarà de dos pacients del seu consultori, Don Claudio i Monroy, dos homes que van iniciar-se a la vida des d'angles oposats, un en una família on van tenir prioritat els principis ètics i la cultura, l'altre el van iniciar en la picaresca propera el delicte, tots dos van a parar al mateix barri i s'enamoren de la mateixa dona, assistim al final de Don Claudio un final de vida triat, per impotència davant la brutalitat, una vegada més Landero converteix la vida quotidiana en literatura, ens ensnya a mirar, ens ensenya a estimar.

O aquell electricista, Eloy, que ens presenta Tomás Guerrero, el periodista, un home assenyat del qual coneixem detalls de la seva quotidianitat, un dia el fet de perdre l'encenedor i trobar un gos el porten a canviar radicalment de vida, per primera vegada, tindrà l'atreviment de fer el que els altres no esperaven d'ell:

"De sobra sabia donde llevaba ese camino. Por saber hasta sabia lo que pondrian en su lápida ...

"... No había crimen más perfecto e impune que la muerte natural. Trabajar, procrear, morir, y morir otra vez en manos del olvido. Muerto y remuerto. Y todo deprisa, muy deprisa, porque ya venian otros arreando detrás." pàg. 202

Ens són descoberts secrets d'infància o adolescència que marquen les persones per sempre i són verbalitzats a la vellesa,

La llibretera i la seva companya, la professora, ens parlaran de la soledat d'un ancià, de qui van esdevenir l'única companyia, aquell home que tot ho sabia de primera mà, també avia estudiat en profunditat als folòsofs, Plató, Tomàs de Aquino, Ortega, Nietzsche, Balmes, Camus... com si es tractés de llibres sagarts.

Una gran lliçó de literatura, quan tanquem el llibre, sabem que estem en deute amb l'autor, ens ha ensenyat a observar, ens ha ensenyat a mirar als ulls de l'altre, a permetre'ns rebel·lies davant la uniformitat que la vida imposa. La nostra immensa gratitud de lectors.