Cançó de la plana

Cançó de la plana

Kent Haruf

Traducció de Marta Pera Cucurell

380 pàg.

Haruf ens presenta un microcosmos: Hot, a Colorado, és un poble on trobem tots els personatges que ens ajuden a entendre l’eterna complexitat de les relacions humanes.

Trobem la bondat genuïna dels germans McPheron, els quals viuen aïllats. Treballen molt i amb encert a la seva granja, es dona en ells una harmonia amb la natura que és un tret ancestral. Tenen una profunda consciència d’allò que els envolta, saben estimar, tenen capacitat per donar una mà a qui ho necessiti, acullen una jove que passa per un mal tràngol, saben el que han de fer...

Tenim també els Beckman, un pare, una mare i un fill a qui, en paraules de la mare, hem d’agrair que no porti a l’institut cap de les seves armes… Déu n’hi do! El jove s’ha de valdre dels seus punys per trencar una dent a un professor!

Els nens Ike i Bobby, de 9 i 10 anys respectivament, viuen sols amb el pare, conviuen com si fossin tres adults. Els infants són del tot autònoms, la complicitat entre tots dos ens fascina: “Perden” la mare, han mantingut una conversa quan l’han visitada en una casa on viu sola per provar d’entendre’s: …”Només em passa que no sé què fer-ne de tot el que penso....” (pàg. 138).

Magi Jons -la professora que és un puntal a la petita comunitat- acull la jove que és rebutjada per la seva mare. Sap quin és el lloc on trobarà la tranquil·litat necessària per començar una nova vida i l’encerta plenament…

Presenciem també violència física entre parelles adolescents, dolor en estat pur… Ferides que són guarides gràcies a l’amor incondicional d’aquells que viuen per sobre de tots els tòpics, d’aquells éssers als quals la puresa de l’ànima fa excepcionals i necessaris.

Quan tanquem el llibre hem après que mai no ens hem de sorprendre davant les reaccions de les persones. No ens han de sorprendre els resultats quan es fa una consulta a les urnes. Els humans no són, no som, «políticament correctes», es poden donar en nosaltres totes les desproporcions, som éssers primaris amb capacitat per agredir-nos. Aquest és un microcosmos que esdevé universal, que ens duu a reflexionar sobre nosaltres i el nostre entorn.

Literàriament Cançó de la plana és una lectura que ens porta a un plaer profund i també a la certesa que la bondat infinita existeix, que no tots som al món per fer nosa i generar caos, que hi ha un contrapès que ens omple d’esperança. Una vegada més, una recomanació sense reserves.