Aigua d´alta mar

Aigua d’alta mar

Xisca Homar

Fotografies Cristina Blasco i Xisca Homar

162 pàg.

…”la rialla és l’única resistència possible. Una rialla que ens faci les conviccions insuportables. “ pàg. 68

…”Aquesta mena de rialla que sacseja els fonaments de l’ordre.” pàg 136

na Erin insisteix hi tornarem moltes vegades a les seves certeses, a la seva profunda harmonia i complicitat amb la vida.

Xisca Homar ens passeja per la ciutat i ens fa pensar amb tots els que ens han dut a voltar per New York. N´hi ha molts, tinc present des del principi de la lectura Vivian Gornick, descoberta i recomanada fa unes setmanes, també Mohsin Hamid; ell, ben segur, hagués compartit el pensament de la pàg. 84

…” Un cicló de corbates, mentides i banderes…”

Aquest llibre, passa a formar part de la nostra experiència, és el que cerquem alguns, tindrà la utilitat de guia si viatgem, també serà la nostra guia quan estimem, quam hem de recorrer per cònsol o joia a les paraules d’altres amants, l´autora ens remet a C. Riera o a Vicent A. Estellés, després de la lectura d’ Aigua d’alta mar, les paraules de na Xisca Homar ens poden ajudar a aprofundir en el goig de l’abraçada o a passar el mal tràngol del desconsol.

Na Mercè qui “ mou les mans lentes per explicar-me tots els misteris de l’ésser…” els lectors tindrem present a la professora de català de la Universitat de Columbia. Enyorarem la veu de la veïna, na Rosa, aquella dona que sap contar, i per aixó es fa estimar, hi ha vegades que no tenir-la, en el moment precís, fa més difícil la soledat d’una nit.

Foucault, Kant… la “convivència” amb els pensadors, l’anàlisi sistemàtica, la reflexió profunda que treu pes i solemnitat:

…”La veritat totpoderosa i la pobra mentida.”...”La veritat és una mentida de la qual n’hem oblidat l’origen.”... pàg. 148

El maleït telèfon que ens fa saber que en tornar a Alaró no trobarem el padrí, el somni que ens el retorna enmig dels ametllers.

Les fotografies que reforcen els pensaments, perfectes, explícites…

Quan tanquem el llibre sentim el més profund reconeixement, les reflexions ens acompanyaran, hi tornarem, prometem una fidelitat, que segurament no esdevindrà de “mel i sucre”, de vegades, les fidelitats a els nostres autors, als Amics Absents, que sempre hi són, suporten millor les inclemències de la vida.

Un llibre per ser llegit i, si pogués ser, escoltat. Una vegada més una recomanació sense reserves.