La veritable vida d’en Sebastian Knight
Vladimir Nabokov
Traducció de Ferran Ràfols Gesa
214 pàg.
Datada al 1941, aquesta és la primera obra que Nabokov va escriure
directament en anglès. No podem deixar de tenir la sensació que som
davant situacions que formen part de la vida de l’autor. Ens les
fan arribar a través de Knight, el personatge principal. Ens són
desvetllats records d’infantesa a Rússia, Knight neix a Sant
Petersburg el darrer dia de 1899, un dia “d’un cel sense
núvols que no pretén escalfar la carn, sinó complaure la vista”
(pàg.7).
Als dos “germans” els uneix la nostàlgia del lloc on van néixer.
Els primers poemes d’en Sebastian foren escrits a Cambridge, quan
l’anglès era “innegablement el d’un estranger”. A
partir de 1924 S.Knight té un rampell de producció satisfactori; de
fet el seu biògraf ens fa saber que ha evitat el casament, tot i que
no es deixa dur pel tòpic d’esquivar els prejudicis. Sebastian és
algú que:
“... acostumava a triar el camí èticament més senzill (de la
mateixa manera que estèticament triava el més espinós)...”
(pàg 88).
Observador impecable del seu entorn, de vegades se sent envoltat de
“cecs i bojos”, “monomaníacs” insensibles a
l’entorn que els acull. Nabokov ens permet -o al menys aquest és
el sentiment que tenim cada vegada amb més força al llarg de la
lectura-el privilegi d’acompanyar V. En les seves indagacions, ens
ofereix una altra “confessió:
“... D’amics en pots tenir mil, però d’enamorat només un.
Els harems no hi tenen res a veure: parlo de dansa, no de
gimnàstica…” (pàg. 119).
El compromís amb el temps que va viure és :
“...La torre d’ivori no és tolerable si no es transforma en
un far o una emissora de ràdio…” (pàg. 123).
Sentim la necessitat d’anar a cercar l’obra del nostre autor per
accedir-hi de manera cronològica, anar a les auto-traduccions al
ritme que Nabokov va decidir donar-les a conèixer. Els seus assaigs
sobre literatura són sempre necessaris. Cal tornar a la seva obra
més coneguda, de la qual existeix una versió al cinema en la qual
l’autor fins i tot va col.laborar.
Seduïts per “La veritable vida d’en Sebastian Knight”
ens prometem dedicar el temps que sigui necessari a acostar-nos a
Nabokov i agraïm molt sincerament als editors la iniciativa de
fer-nos arribar aquesta meravella que ens engresca i ens fa sentir la
més sana eufòria que pot sentir un lector.
….”Parvulari de la vida” (pàg. 185): Aquesta és una
expressió que agraïm, moltes vegades ens ajudarà a entendre “el
món” i tindrem un pensament de gratitud cap al Mestre.
No cal dir-ho… Una vegada, més una recomanació sense reserves.
No hay comentarios:
Publicar un comentario