sábado, 28 de octubre de 2023

Rellegir 186


 

llibre


 


 

UNA CARPA BAJO EL CIELO
Liudmila Ulítskaia

Traducció Yulia Dobrovólskaya i José María Muñoz Rovira
750 pàg.


L'autora ens parla de gran literatura, de lectures imprescindibles, aquesta ho és, absolutament necessària per a l'estudi d'aquest període, tota l'obra de l'Ulítskaia és un compromís amb la realitat que ha viscut.


Liudmila Ulítskaia, (1943)

La novel·la que tenim a les mans ocupa un espai en el temps que va de 1953, any de la mort de Stalin, fins al 28 de gener de 1996, darrer dia de la vida del poeta Ióssif Brodski. Liudmila Ulitskaya, seguint la vida i les circumstàncies que envolten a tres persones des de la infantesa —Sania, musicòleg; Misha, escriptor, i Ilià, fotògraf—, als quals acompanyarem en les seves trajectòries, coneixerem les seves famílies i comprovarem com els fets històrics han influït en les seves vides. El primer, viu amb la mare i l’àvia “solteras recurrentes”, l'àvia té un pes important en la formació del net i dels amics que aviat formen un “
Trianon”, com s'anomenen els tres amics. Misha és orfe de pare i mare, tots dos víctimes de la Guerra, viu amb la tia Guenia. Pel que fa a Ilià, té un pare que ha de compartir amb una altra família, d'ell rep la primera càmera fotogràfica. Coneixem Viktor Iuleivich, el professor que fa que s'apassionin per la literatura:

"La vida fuera del espacio de la literatura resulta degradante; en los libros, en cambio, latía el pensamiento vivo, y también la emoción y la sabiduría." pàg 64

Coneixem les noies que arriben a la vida amb els tres protagonistes, també les seves famílies; Liza, amiga de l'ànima de Sania, neta d'un gran amic de l'àvia, esdevindrà pianista; en una gira internacional triarà no tornar. O la família d'Olga, la primera noia que viurà amb Ilià i la seva peculiar mare, el pare que viu aïllat; ella, la mare, del tot activa en l'engranatge repressiu, tot i que primer havia estat víctima de persecucions.

La música, també sobreviu a les adversitats, l'Escola Gnessin, creada per Elena Fabianovna Gnéssina (1874-1967) que va fer possible que "l'imperi musical" sobrevisqués al poder soviètic.

Les referències a autors es constant, les cites formen part de la vida quotidiana, Puixkin ocupa el lloc d'honor que li correspon, però hi són tots: de Turguénev a Nabokov, de Gógol a Pasternak, Akhmàtova, Tsvetàieva, Dostoievski, Txékhov, una relació inacabable, literatura viscuda amb tota normalitat. A la vegada que les còpies dels discursos de Khrusxov circulaven per Moscou, 1956, els poemes inclosos al
Dr. Zhivago passaven transcrits de mà en mà, el professor de literatura ens diu:

"¡Quién lo hubiera dicho! ¡A este paso cualquier día dejarán de meter a la gente en la prisión!" pàg. 135

El llibre com un "succedani" de la vida.

Assistim a un moment importantíssim, el final de l'àvia de Sania. Aquells infants, han esdevingut homes, la seva amistat ha sobreviscut a totes les adversitats, ara els uneix el mateix desconsol.

Deportacions, detencions, silencis, migracions.

Trajectòries diferents que serveixen per a donar a conèixer possibilitats de supervivència, en les pitjors circumstàncies, la migració com a darrer recurs, fer possible la vida lluny del lloc d'origen, sempre amb la flama de l'amistat que mai s'ha apagat.

L'autora ens parla de gran literatura, de lectures imprescindibles, aquesta ho és, absolutament necessària per a l'estudi d'aquest període, tota l'obra de l'Ulítskaia és un compromís amb la realitat que ha viscut, coneix en profunditat els autors que l'han precedit i passa a ser una autora cabdal per donar-nos a conèixer de manera magistral la narració d'un període de la història del seu país, ha creat personatges i situacions absolutament imprescindibles per entendre tot allò que la història oficial ens explica amb dificultats i el difícil propòsit de l'objectivitat, ella no fa crònica, fa literatura, gran literatura, a través de cites literàries o seguint la petja d'un personatge, es trasllada en el temps, ens parla de generacions anteriors a la dels nostres protagonistes, i al lector li resulta imprescindible per encarar-se al present.

Una gran obra, una vegada més la meva admiració, reconeixement i gratitud a l'autora, som davant d'un llibre que té tots els elements d'un clàssic imprescindible.