Rellegir 211

 

What do you want to do ?

New mail

llibre

 

 

ABECEDARIO DE LA PÓLVORA
Yordán Radíchkov
Traducció Viktoria Leftérova y Enrique Gil Delgado
244 pàgs.

Yordán Radíchkov, (1929-2004), Abecedario de la pólvora, (1969)
(primera edició Automática sept. 2014, segona edició jun. 2023)

Quan acabem la lectura de Abecedario de la pólvora, hem descobert un univers ple de personatges i éssers extraordinaris, les primeres narracions ja ens han dut a la fascinació, ens avenim a entrar en un món que ens ha captivat, un llenguatge planer i persones que en ple segle XX ens presentem unes formes de vida ancestrals, al relat La capa, assistim al procés d'elaboració des de la filatura, fins que el sastre entrega la capa al client; en aquest relat coneixem personatges que ens acompanyaran, com Dos cigüeñas, aquest home, que va ser obrer a Alemanya, explica fascinat els prodigis de la tècnica, deu el seu malnom a la marca d'eines alemanya Dos cigüeñas, però ha d'acceptar que la perfecció de la capa que confeccionen a la seva terra està per sobre dels abrigalls que va dur de l'experiència alemanya.

Cadascú fa el seu ofici, molts col·laboren amb la resistència, herois anònims que es deixen la vida com el venedor de ceràmica, Lázaro, o el forner i la seva dona que seran cremats dintre de casa seva, algú els va delatar i és la pedra que ho dirà:

El tío Ángel i la tía Vasilka son un ejemplo sagrado para nosotros y su monumento solo puede ser obra de manos sagradas. La piedra misma, aunque sea fria e insensible, no se puede dejar labrar por anos impuras." pàg. 123

La picaresca dels gitanos a Teatros ambulantes, els dots sobrenaturals dels animals a Peleones, la relació amb la natura Los nidos del año pasado, ens diuen al final de la narració:

"Parece que la vida del adulto consiste solamente en destruir la vida de la infancia, aunque no logra romperla por completo. Todavia hoy paseando, hay veces que oigo a alguién silbar.
...Entonces me fijo atentamente y distingo entre los pies de los desconocidos al mirlo de mi niñez que me mira y me guiña el ojo..." pàg. 155

Hem descobert un univers màgic, el que ens expliquen està per sobre de la censura, hi ha la saviesa de les persones en estat pur; la profunda bondat d'un home a El soldadito, aquell home gens aparent, del qual els seus caps no sabien que n'havien de fer, "había introducido controversia moral en el regimiento" les seves paraules no deixen de ressonar, mentre que les dels grans discursos s'han oblidat totalment.

Hem fet nostres unes històries a les quals no podrem deixar de tornar, ens hem endinsat en un món il·lusori amb un somriure i també hem experimentat el dolor més profund.

Una recomanació sense reserves, una obra que no podem deixar de tenir en compte.

What do you want to do ?

New mail

What do you want to do ?

New mail