viernes, 17 de enero de 2020

LLIBRE



 
 

DÍAS, MESES, AÑOS
Yan Lianke
Traducció Belén Cuadra Mora
114 pàg.


Una terrible sequera obliga ha fugir als habitants d’un llogaret perdut a la serra, només un vell i un gos seran els darrers testimonis del desastre. El compromís de mantindre la “Vida” fins que arribin les plujes donen forces a un home per fer front a les dificultats de viure l’adversitat. La capacitat d’estimar l’indret que l’acollit, les seves habilitat de pagès vell i savi, la fussió amb la natura, la complicitat amb el gos cec al que anomena Ciego, entre els quals es dona un relació d’amistat per sobre de tot:

Ciego, le dijo ¿qué te parece si tú y yo formamos una familia? La vida se lleva mucho mejor en pareja.

...No me quedan muchos años, añadió, si te quedas sonmigo hasta que muera, tendré un final feliz.” pàg 22

Llargues caminades, domini de les darreres forces, superar atacs de llops i de rates ferotges.

Els records de la joventut, de la companya amb la que va compartir la vida:

...”Aquella vida no tenía nada que envidiar a la de un rey.” pàg. 27

El compromis de conservar una planta que serà font de vida quan tornin els que van haver de fugir… moments d’il.lusions i esperança:

...”Pasadas varias temporadas, la sierra volverà a cubrirse de un vasta manto verde y, cuando me muera, tendrán que erigir sobre mi tumba una lápida elogiosa”. Pàg. 39

Un miratge, la “Vida” per part seva sembla tenir el compromís d’abandonar aquell paratge.

Tot és mesura, els rajos de sol tenen un pes i els llops borden en diferents tons:

...”El lobo rey los miró y emitió un sonido magenta y los cachorros levantaron la cabeza a la vez que gruñeron una respuesta de brotes tiernos”. 74

El nostre pagès és un resistent, quan ja no comptava a resistir, el “qi” (una enérgia vital de la qual depen la salud i vitalitat de les persones) torna a fluir i de nou troba forces per fer front al que l’envolta.

Amb el darrer alé prepara la tomba per al que mori primer, el que quedi taparà el cos de l’altre i tots dos seràn aliment per la planta que els sobreviurà.

Un moment de plenitut i la seguretat de tenir a les mans l’obra de un Mestre, de nou fem una recomanació sense cap dubte.


viernes, 10 de enero de 2020

llibres




 

Paisatge amb figures

Àlex Susanna

509 pàg.

El bon record d’anteriors dietaris ens porta a iniciar la lectura amb espectatives.

Li agrada caminar, tenim el privilegi d’acompanyar-lo en les seves visites periódiques a la Matarranya, el Penedès o el Pirineu. També tenen un valor principal els apats compartits, els vins sempre presents i valorats.

Parlem de llibres i de traductors:

De fet, quina llengua és parla més a Europa si no la de la traducció? Pàg. 25

Assistim a les seves trobades amb Marcel Riera que ens acosta a Emily Dichinson, Auden, Edna St. Vincent Millay…

Josep M.ª Pinto ens transmet l’entusiasme per Proust i Feliu Formosa ens engresca a tornar als Mann, Thomas i Klaus, observacions dels traductors, grans erudits “els millors lectors”.

Aprofundeix amb la correspondència entre Gaziel i Pla.

Fem infinites anotacions paral.leles, ens comprometem a llegir o rellegir, ens fa venir ganes, en totes direccions... hauriem de tornar a Hemingway.

No tot son elogis ens topem amb la misoginia d’en Joan Ferrater.

La seva relació amb les plàstiques, les repetides trovades amb Yvars compartint taula i repetint restaurant, el projecte d’un llibre cloenda de tota una trajectòria, una llarga llista de pintors fonamentals a l’història de l’art, pel que fa a esculptura només tres noms: Rodin, Brancusi i Juli Gonzàlez.

La visita a Miquel Barceló al seu pis del Marais.

Juli González, la seva relació amb Picasso.

Aristides Maillol present de manera molt espècial, Manolo, Clarà, Gargallo, Fenosa, Rebull… projectes d’exposicions. També pintors que no podem deixar de tenir presents Rusiñol, Casas, Nonell, Gimeno, Tugores, Mir…

Escolta música que ens comenta i ens encurioseix a tornar-hi o descobrir. Volta per una Barcelona, que és la seve, les torres d’Horta o el restaurant del Raval en una finca projectada per l’enginyer Guastavino.

Pel que fa al moment polític que estem vivint, la societat per una banda, els partits per un altra, ens remet a paraules de Gaziel “l’empat d’impotències” pàg. 326

Tenim a les mans un llibre que no podem donar per acabat, ha de quedar al nostre abast, ens ha dut al compromís de lectures, recerques de escultures i pintures, caminades…

Una recomanació sense reserves.


sábado, 4 de enero de 2020

GODSECK L’usurer




GODSECK L’usurer
Honoré de Balzac
Traducció Marta Marfany Simó
74 pàg.



La lectura de l’Usurer ens duu a dubtar si hem de seguir els nostres projectes de lectures o hem de deixar-ho tot i dedicar un temps de la nostra vida a un Mestre com Balzac, ens ha dut a un moment de gaudi tan intens, un d’aquells moments en els quals ens allunyem del nostre present per tornar-hi amb més serenitat, el que correspon als clàssics.

El perfil dels personatges correspon al de persones amb qui convivim.

La bonhomia del procurador, algú que aconsegueix fer tractes amb l’usurer i no quedar atrapat, no esdevé una víctima, no pateix la mediocritat de voler més i també perquè l’usurer, en vol fer ús, vol comptar, de franc, amb els seus serveis, s’assegura les consultes de per vida, l’advocat aprofitarà sempre la seva posició per evitar el desastre, es tracta d’algú que és al món per generar harmonia.

El compte Restaud una víctima:

...”És una d’aquelles ànimes tendres que no saben com matar la pena i la pena sempre els acaba matant a ells.” pàg. 55

Els darrers moments del compte:

...”Quins quadres espantosos presentarien les ànimes dels qui envolten els llits fúnebres, si se’n poguessin pintar les idees.” pàg. 61


Regals, penyores, res del que atrapava l’usurer sortia d’aquell cau, de res no gaudia, fins i tot les menges més exquisides es feien malbé, als darrers moments Godseck presentava:

...”els primers símptomes d’aquell infantilisme, d’aquell entossudiment incomprensible que envaeix tots els vells amb una passió forta que s’imposa a la intel·ligència”. Pàg. 74

Un altre gran encert al catàleg de Quid Pro Quo. Una recomanació sense reserves.

Aquesta lectura ens fa pensar en L’ESCANYAPOBRES, Narcís Oller, va crear la figura d’un usurer que també esdevé un personatge universal. Malauradament la mesquinesa no perd mai vigència.

domingo, 29 de diciembre de 2019

ELS ANYS





ELS ANYS

Annie Ernaux

Traducció Valèri Gaillard
223 pàg.

Assistim a l’inventari de records de l’autora, compartim amb ella sis décades de la seva vida, des de la quotidianitat de la llar, les relacions amb la família, els veïns, els primers anys d’escola, fins a analisis acuradissims de les realitats polítiques del seu entorn i del món, un analisi rigoros des de tots els ámbits de la societat. Una capacitat de la qual no podem prescindir, el llibre que tenim a les mans ja ha esdevingut un clàssic, del que es valdran generacions futures.

“Les maneres de caminar, d’asseures, de parlar i de riure…
...transmetien la memòria passada de cos en cos des de la profunditat de les zones rurals franceses i europees” pàg. 28

A França, als anys 40 és va viure un gran avanç, a la vida dels infants, ja era prioritat el calendari escolar, fins aleshores, els infants havien d’estar disponibles per ajudar a la família.
El gran esdeveniment del primer sou, d’estar inscrits a la seguretat social, de formar part… el sexe, “la reputació social de les noies” les mares i les seves actitus ancestrals, els avortaments clandestins.
El moment en el que canvien els objectius de les noies:
1) Convertirse en una noia prima i rossa, 2) ser lliure, autònoma i útil al món.
Vilolència a l’altra riba de la mediterrànea, moviments migratoria massius, desigualtats terribles.
“Amb la guerra freda a l’exterior, la gent se sentia aixoplugada a l’interior” pàg. 74
Respecte al sexe costava convèncer-se de la legitimitat del plaer, “conservavem la vergonya de les mares”.
Els anys 60, els primers cotxes, els primers electrodomèstics, els primers fills d’obrers a l’universitat. Viure amb consciència de manera permanent “des d’on parles tu?”. El miratge de no envellir mai.
“L’arribada cada vegada més acelerada de les coses feia retrocedir el passat.” pàg. 82
“La profusió de les coses amagava l’escassetat d’idees i el desgast de les creences” pàg. 84
La globalització, la crisi, el Mercat Lliure, els dirigents d’arreu que semblen orquestrats, la pobresa i la riquesa no deixen de creixer als nostres ulls, no serveixen les experiències, noves malalties que ens deixen impotents.
A la política es donen canvis sense precedents:
“...ministres iupis que ja no despertaven cap temor entre la gent de dretes” pàg 153
Més consignes, no podem envellir..., hem de posseir
La substitució frenética de tot allò que ens envolta. “La memòria ja no tenia temps d’associar-les a moments de l’existència”. Pàg. 183
“Res del cos humà, ni de les seves funcions orgàniques, no escapa a la perversió industrial” pàg. 201
Abans de començar la lectura, una cita d’Anton Txèkhov:
...El que avui sembla important, crucial, de conseqüències greus, donçs bé, arribarà un moment que s’oblidarà, en que ja no tindrà cap importància...”
Un anàlisi magistral de sis dècades en les quals tots ens sentim reflectits, una obra imprescindible, un clàssic inqüestionable.

domingo, 22 de diciembre de 2019

EL BLAT TENDRE


 


EL BLAT TENDRE
Colette
Traducció Ramon Folch i Camarasa
191 pàg.



EL BLAT TENDRE, ens transporta des del primer moment, l’atmosfera d’aquesta casa d’estiueig, la proximitat del mar, la natura esclatant, els colors i olors de l’estiu, els hàbits repetits des de fa molt... fem nostres les sensacions, apareix l’amor dels adolescents, la perplexitat davant el plaer desconegut.

El món dels adults transcorre paral·lelament, convencions, converses repetides:

“És increïble con s’escurcen els dies!
-Per què increïble? Cada any, per aquest temps, dius el mateix. No seràs tu qui canviï el solstici, Marthe.
-Qui parla de solstici? Jo no li dic res, al solstici; doncs que ell em deixi en pau!
-La incapacitat de les dones per a certs coneixements és ben curiosa… Vet aquí una a la qual he explicat vint vegades el sistema de les marees, i és com si parlés a la paret quan em refereixo a la sizígia!” Pàg. 55

La Vinca i en Phil, viuen l’alegria i l’angoixa del descobriment dels seus sentiments, de les necessitats del seus cossos, els sembla que mai arribarà el moment de la plenitud perquè els anys transcorren lentament, en Phil és impacient:

I tinc setze anys! Setze anys i cinc mesos i vint-i-un dies.” Pàg. 45

La Vinca és assenyada, al menys en el seu comportament quotidià, sembla que té assumit el paper que els altres esperen d’ella.

Apareix la Sra. Dalleray, en Phil s’hi acosta furtivament, l’atracció cap a la dona gran és un imant que actua independentment de la seva voluntat, ella li diu:

“A mi només em plauen els pidolaires i els afamats, senyor Phil. Si torneu, torneu amb la mà estesa.” Pàg. 79

“La Vinca mostrava més calma i una regularitat d’humor tossuda que inquietava en Philippe.” Pàg. 125

La Vinca ha assolit una maduresa que la duu a la serenitat, en Phil, utilitza paraules buides i ella l’atura:

Tu fas com el petit dels Jalon que fa d’escola els diumenges. Diu, per donar-se importància: «El llatí, ah!, sabeu?, el llatí és molt difícil» però ell no en sap, de llatí.” Pàg. 171

Una obra important, una traducció impecable, un gran plaer, un altre encert d’aquesta col·lecció Petits plaers, una lectura del tot necessària.