viernes, 3 de abril de 2020

"LOS PAÍSES" de Marie-Hélène Lafon


LOS PAÍSES
Marie-Hélène Lafon
Traducció Lluís Maria Todó
143 pàg.

Marie-Hélène Lafon, quedem atrapats de nou amb la bellesa del seu relat, aquestes històries, en les quals dona protagonisme a secundaris, tot és quotidià, sense estridències, una bellesa austera que ens sedueix.

Els records dels primers viatges a París, amb el pare i el germà, la rebuda cordial dels amics entranyables, les converses repetides que confirmen una harmonia coneguda, els presents duts des de la granja, tot fet amb la màxima cura… el formatge embolicat amb paper de diari, les fulles del diari local… els presents, el viatge amb tren, la “perplexitat” de trobar-se en un indret on el pare no gosa acostar-se amb el cotxe propi, és massa complicat. Tot es repeteix 30 anys després quan la filla és una dona perfectament adaptada a aquella ciutat que la va acollir d’adolescent i que ella es va fer seva… té una feina triada, és independent en tots els sentits, està sola després d’un divorci, no té fills; llibres, art, una relació íntima i com sempre transcendent amb la cultura en el sentit més pur del terme. Una casa on no es reprodueix cap dels costums de la seva infantesa, ella pertany a un altre món. El pare no es sorprèn del tot quan deixa passar el temps despert, els seus no són horaris de ciutat, al llit que la filla li cedeix durant les seves visites; ja ho deia quan ella tenia 8 anys:

...”él lo vió bien, a veces se lo decía en la mesa, ella era una burguesa, no hacía ruido al tomar la sopa.” pàg. 139

Claire era una nina, una jove, i una dona dotada d’una sensibilitat especial. Una nina, perquè el tenia sentit de la responsabilitat tan desenvolupat que sempre va anar per la vida donant transcendència a cada acte. Arriba a París, té un privilegi i un compromís, es lliura a les obligacions d’estudiant… trepitja el Jardí de Luxemburg quan esclata la primavera, quan fa 10 mesos que ha arribat a la ciutat que l’acollirà per sempre, llavors es permet un moment d’esbarjo, volta pel jardí i es pren un gelat, està celebrant els primers aprovats…

Enlluernada per la desproporció de llibreries i biblioteques.

Les amigues Lucie, Veronique que la conviden a casa seva… tot la sorprèn ...”Bach era toda la religión de los Jaladis” 77.

Els estius fa feina al Credit Lyonais, aquell microcosmos, també el compartim, Mme Rublot amb qui té una relació més estreta, mes confidencial per part de l’altre, ella és el receptacle que acull les vides dels altres i els dona categoria literària, històries d’amor, vides amb poc horitzó.

Un altre gran encert al catàleg d’ed. Minúscula, una autora que recomanem amb tota seguretat, una traducció de les que ens fan aturar moltes vegades per agrair l’encert en triar sempre el mot just.