viernes, 24 de mayo de 2019

llibres



PASSAMANERIA
Pruden Panadès
90 pàg.


“Amb les millors mans de cosidora, cirurgiana d'incidents tèxtils embastant pedaços damunt dels abismes”. pàg. 31

Pruden Panadès ens fa arribar un recull de textos breus, les seves històries quedaran fixades en la nostra memòria, ha donat vida a records amagats, mig oblidats, que cal recuperar, un passat ressent que no podem obviar.

Enaltir indrets i persones que per ser comuns no hi reparàvem prou, ara que no hi són ens adonem que no és fàcil viure sense fer-los un lloc, coneixements que s'han perdut per sempre, lèxics i nomenclatures que formen part de l’arqueologia de la nostra societat, coneixements que no s'han transmès, per primera vegada, s'ha trencat la benaurada inèrcia que sempre els hi havia donat un lloc al món, cal sobreviure amb la mancança, cal sobreviure sense la pau que donaven les botigues farcides d'articles necessaris i perfectament controlats per persones que els havien dedicat la vida, (text número 6 pàg. 19).

La dignitat que donen els coneixements adquirits a la universitat que començava a deu o dotze anys i convertia a les persones en imprescindibles dintre del seu àmbit, dintre d’aquelles quatre parets farcides de capsetes, de codis, de mostres empolsinades també “controlades”, res escapava al seu saber, quan fèiem cua esperant el nostre torn observàvem que els clients podien demanar consell d'allò més insospitat i mai no quedaven desatesos, saber enciclopèdic…

“El primer cop del pèndol d'acer va fer més pols que soroll” pàg. 83
Ja només queda el record, la nostàlgia i el reconeixement als que ens van precedir, patrimoni de records que cal transmetre.

sábado, 18 de mayo de 2019

llibres


BENEDICCIÓ
Kent Haruf
Traducció Marta Pera Cucurell
344 pàg.


Darrer llibre de la trilogia que Kent Haruf dedica a Holt, nom fictici d´un microcosmos situat a Colorado.

Acompanyem a Dad Lewis durant el seu darrer estiu, la mort li ha estat anunciada i les darreres setmanes son viscudes amb tota serenitat tant per part d'ell i de la família com dels veïns i amics més propers.

Els Lewis pateixen el dolor per la mort d'en Dad, un dolor que poden verbalitzar i tenen la resposta del consol d’aquells que els acompanyen. Pateixen també un dolor amagat, el dolor del qual només poden parlar entre ells, i no de manera oberta, l´absència d´en Frank, han perdut el fill i el germà, no en tenen notícies, les diferències que va manifestar i que van superar la capacitat dels pares, la seva homosexualitat va ser un tabú al qual en Dad no va saber enfrontar-se, el temps ha passat molt de pressa i ara no hi és, aquest dolor, aquesta impotència per l'absència del fill plana sobre els tres membres de la família com una llosa, la mare ha fet un darrer intent per trobar-lo, tot en va, el dolor s'ha ensenyorit, encara més al seu cor quan ha sentit paraules que li han fet un mal irreparable.

Els Lewis estan envoltats de bones persones que volen ser-hi, sense fer soroll, perquè
els estimen, perquè han compartit una vida, la veïna del davant, na Berta May que viu amb la seva neta Alice, una nina que no ha conegut el seu pare i que acaba de perdre la mare, un infant preciós, que potser per compensar la seva tragèdia, té el privilegi d'una àvia bona i assenyada que sempre li fa arribar les paraules justes, davant d'una generositat injustificada de les Johnson:

…”Tu em vas dir que era millor donar que rebre.” …”Tu dones deixant que et donin”. pàg. 178

Ens presenten dones valentes, independents i amb criteri, les Johnson, mare i filla, na Lorraine, na Mary Lewis.

L'acció transcorre durant la guerra del Golf, els ànims estan exaltats, Wila Johnson s´adreça
al pastor al final de l´ofici, un home que es veu enfonsat davant les actituds dels feligresos:

“Sempre passa això en temps de guerra, va dir la Willa. Als anys quaranta també va passar. I durant la guerra del Vietnam. Aquesta barreja de nacionalisme, d'odi i de por”. pàg. 197

Kent Haruf ens ha donat a conèixer personatges que hem fet nostres, arquetips universals que han trobat el seu lloc a la nostra experiència de lectors. La més sincera gratitud.

viernes, 10 de mayo de 2019

llibres



Otra novelita rusa
Gonzalo Maier
93 pàg.

LA ÉTICA DEL LIBRO BREVE

Gonzalo Maier (Talcahuano, 1981) és un contador d'històries que ens atrapa, un home sense estratègies per agradar, no té en compte, abans de dir, que és allò que els altres volen escoltar.

Cada mot és necessari, els fulls han passat pel sedàs del temps, ens parla de “la ética del libro breve” un respecte al lector, només li fa arribar l´essència. Seria un plaer llegir en veu alta, sentint una presència per compartir l´admiració, per interrompre la lectura i divagar, l'autor ens ho permet, ens podem prendre totes les llicències.

“No dejar que la realidad te determine” ens diu Gonzalo Maier.

Coneixem a Moraga un vidu que veu el món des de la província, amb les fantasies a les que porta l´aïllament. Som a principis del anys noranta a Punta Arenas “el feroz invierno blanco”, la soledat, els records, les tisanes, la televisió, les frases rituals amb la dona amb qui ha compartit la vida. En un moment, sent l´absoluta determinació que ha de partir, s'ha de desfer de la casa que l´acollit i posar unadistancia de 14.122 km.

La passió per l´escacs, ell ha estat bo, malgrat la seva ha sigut una afició, si hagués entrenat més... ara no pot ajornar-ho, ha d´anar a batres amb els millors i els millors són a Moscou, té les fites clares, ha vist moltes vegades el parc que acull als jugadors, ha vist estrangers que s'acosten per viure el somni de jugar amb algú que ha tingut moments de glòria, aquest estatus ve donat per l'espai que els trofeus ocupen als prestatges dels jugadors, allà viu el seu primer bon moment i sap que en tindrà d´altres. És allà que s'acomiada definitivament de Pamela, la companya de tota la vida, li diu que la deixa en un moment de plenitud, un moment que potser és el que viurà a “l'eternitat”, s´ha canviat el nom i s´ha “condecorat” amb unes medalles que compra pel carrer.

El seu serà un final com el d'aquella au protagonista d'una història que un dia li van contar, no va entendre que el seus límits eren al Rio de la Plata i va seguir i va sobreviure fins a l´altre cap del món i allà la varen batejar com “El rey de los albatros”. El nostre Moraga-Moragavsky és un vianant més en aquell Moscou de principis dels noranta i ha triat que aquest sigui el seu lloc al món.

Gonzalo Maier, un autor que varem conèixer al 2015 Material rodante, un peculiar llibre de viatges, amb el qual ja li vàrem prometre fidelitat, aquesta és va veure reforçada al 2016 El libro de los bolsillos, un gabinet de curiositats, i ara ens complau profundament tenir a les mans el llibre que acabem d´oferir-vos.

viernes, 3 de mayo de 2019



Capvespre


CAPVESPRE
Kent Haruf
Traducció Marta Pera Cucurell
386 pàg.

Segon llibre de la trilogia de la qual es val Kent Haruf per donar-nos a conèixer Holt, nom fictici del microcosmos situat a Colorado, a la galeria de personatges que varen desfilar per CANÇÓ DE LA PLANA n’afegim d'altres, que van configurant un entorn de llums i ombres.

Éssers amb una tendència natural a l´harmonia, persones profundament equilibrades que saben refer-se dels embats que la vida els dona, els McPheron són un exemple.

D´altres profundament disminuïts, lluitant sempre contra les seves debilitats, sense entendre… sense veure mai un raig de llum, com els Wallace, hi ha un moment que els acompanyem a fer la compra, es desolador… tot falla, tenen bona voluntat, són dòcils, volen creure, assisteixen a les xerrades per aprendre a ser autònoms en la seva vida familiar, però hi ha quelcom que els atrapa cap a un forat fosc.

La complexitat d’unes lleis que no serveixen per protegir les víctimes que “conviden” als agressors a tornar-hi. La bona voluntat de professionals que lluiten “contra els elements” i que viuen moments baixos en els quals els costa trobar sentit a la seva tasca...

Infants amb poques possibilitats, però amb ganes de “treure el cap”, malgrat l'entorn que els acull, pensem en la nena dels Wallace, la seva habitació en aquella casa bruta i caòtica és un reducte net i endreçat.

En DJ, que té cura de l´avi, amb qui forma una peculiar unitat familiar, malgrat els entrebancs s'inicia a la lectura, és rigorós amb les feines de l'escola, sap guanyar uns diners extres, té una amigueta amb qui comparteix un espai creat per tots dos, un lloc màgic per trobar-se i donat i cas, com un cavaller, s'enfronta a un adult que ha molestat a una dama.

Kent Haruf, ens presenta un microcosmos que esdevé universal, el dolor i l´esperança dels personatges de Holt, és la realitat present arreu…

Una mirada impecable, una reflexió necessària.