PROLETERKA

Fleur Jaeggy

Traducció Anna Cassassas i Figueras

86 pàg.

“El teu pare. La meva filla. Una colla de possessions inútils” pàg. 83

Pare i filla embarquen en un viatge de plaer a bord del Proleterka, la resta de passatgers són amics del pare, membres d'una corporació fundada el 1.336.

Pare i filla quasi desconeguts, les trobades han estat puntuals i carregades de rituals, un cop a l'any es troben per participar en una processó amb què acomiaden l´hivern, la jove ens diu respecte al seu pare:

“A mi em sembla que acomiadava alguna cosa que no havia tingut mai”. pàg. 13

El pare encara no té setanta anys i “uns ulls gèlids que no tenen la consistència d'una mirada”.

Els esperen catorze dies de postes de sol.

Allà es troba amb antics coneguts, aquells que de petita havia observat en silenci, que l´havien fet sentir exclosa.

Evoca també l´àvia materna Orsola, els silencis…

La nena a set anys va conèixer un home que va matar la seva mare, un home trist que ha patit presó i que vol “fugir de la llibertat”

En Johannes, el pare, es va casar amb la dona que va triar la seva mare després de sentir-la interpretar Chopin. Anys més tard, la mare és a Nova York, un món de luxe i bellesa, el seu Steinway viatjarà a Europa, més tard serà propietat de la filla.

La noia s’ha fixat en un oficial, membre de la tripulació de iugoslaus. Aviat el visitarà a la seva cabina, les escenes que viurà semblen imatges d´una pel·lícula. Després una trobada a la cabina del mariner Nikolai.

“Sent plaer en el disgust”

“Quan s'acabi el viatge, ho ha de saber tot” pàg. 64

Sorgeix un altre pare, un pare que la mare va decidir ocultar.

Paraules que ens commouen, les sensacions ens acompanyen, una manera de dir que ens trasbalsa i sedueix alhora, tindrem la necessitat de tornar-hi.

Una vegada més una recomanació sense reserves.

llibres

EL OASIS

MARY McCARTHY

Traducció Raquel Vicedo

Introducció Vivian Gornick

183 pàg.

Una lliço d´estil

Mary McCarthy (1.912-1.989) no va resistir a la temptació de fer reviure en una novel·la persones que l'envoltaven al final dels anys 40 quan formava part de l'equip de la Partisan Review, “braç literari del Partit Comunista”.

Òrfena des dels sis anys, va ser protegida per parents que li van proporcionar uns anys de precarietat material i intransigència religiosa, vivències que van inspirar MEMORIAS DE UNA JOVEN CATÓLICA- 1957, d’adolescent és acollida pels avis materns, que li ofereixen la possibilitat d'accedir a estudis universitaris al prestigiós Vassar College, experiència que dona lloc a la novel.la EL GRUPO- 1968. Va mantenir correspondència amb Hannah Arendt ENTRE AMIGAS 1949-1975.

Mary Mc. Carthy és una figura important del pensament del segle XX, que ens ofereix les observacions del seu entorn, intel·lectuals, satisfets del seu lloc al món, arrogants, classistes, ingenus… no comptaven que poguessin ser motiu de sarcasmes, l’esmolada ploma de la McCarthy s´havia de limitar a la crítica teatral, per això l’havien contractada.

Persones de més o menys bona fe als quals sobrepassa el propòsit de vida comunitària, el grup es divideix entre els realistes i els puristes, les situacions en les que cauen ens diverteixen i la perfecció en l’ús de la ironia ens duu a aturar-nos a cada frase. Al grup tenim un element aristocràtic, la Macdermott, tot i els seus esforços per semblar una més:

…”la cuchara de plata tintineaba en su boca cada vez que hablaba contra los privilegios” pàg. 36

O el pobre Preston Norell, al qual la seva dona li recordava la seva mare, ben intencionada però irritant:

…”En consecuencia tenía la desagradable sensación de haber nacido casado” pàg 83

Vivian Gornick, autora de la introducció, ens parla de la importància que va tenir la McCarthy per a les dones de la seva generació:

…”éramos capaces de ver que la necesidad de McCarthy de ridiculizar a sus personajes era un mecanismo de defensa comparable al abandono de Claryssa Dolloway del lecho conyugal”. pàg. 11

Aquesta necessitat d’aprofundir amb ironia i saviesa en membres "intocables" de la societat no ha perdut de vigència, per tant som davant d’una lectura necessària.

llibre

MÓNECHKA

Marina Palei

Traducció Marta Sánchez-Nieves

105 pàg.

Mónechka (La Cabiria de Leningrado), gaudir amb companyia és la seva prioritat, la il·lusió sempre intacta, mai perd l’esperança d’assolir la plenitud. El seu destí és manifesta aviat, sap saltar-se tots els controls i prohibicions, el seu objectiu l’atrau.

Una mare enredada en la seva pròpia obsessió, cercar un lloc per viure, cap pis li plau, un neguit l’empeny a canviar, el proper serà el definitiu, una cerca infinita… hi ha una altra dinàmica que tampoc atura mai, la mare mou els fils perquè en Nelik, el fill predilecte, canviï de parella no deixant de tenir sempre una dona fixa… un desgavell.

Mónechka va a la seva, res la deixa fora de joc. De vegades un instint de supervivència la duu a refugiar-se a l’habitatge, sempre provisional, de la mare, on arriba “llena de moratones conyugales legales” que intenta fer passar per accidents domèstics, aviat es recupera, per tornar a la seva dinàmica.

La seva candidesa la manté sempre il·lusionada, sempre apunt de viure l’aventura somiada.

Quan els òrgans interns s’esgoten, resisteix contra tot pronòstic.

El seu cor es apedaçat, per un coronel-metge, el segon que la visita:

“Rusia es rica en coroneles, pieles y madera” pàg. 82

Un èxit, torna a néixer, però res no ha canviat al mitjà que l’acull:

“Raimonda una vez más no se percató de que en la nueva vida no la esperaban, una vez más.” pàg. 90

No podem deixar d’estimar i de sentir una terrible impotència davant aquesta Cabiria de Leningrado, aquesta dona excessiva en tot, aquesta dona marcada per una desproporció d’il·lusió i d’esperança, no ens podem imaginar quin paradís és a l’alçada de la seva sensibilitat, els mons coneguts no li donen un lloc, el seu destí és cercar obstinadament sense perdre el somriure.

Mónechka s'ha instal·lat dins nostre, la tristesa ens aclapara, no li podem tornar el somriure que ens ha dedicat.

Marina Palei, una autora a qui després d´aquest primer encontre garantim la nostra fidelitat.

llibre

DE LOS LIBROS

Michel de Montaigne

Traducció Maria Teresa Gallego

Il.lustracions Max

Una lectura per gaudir voltant per la Fira.

Capítol X, llibre segon dels ASSAIGS. Un tast de Montaigne, l´autor fa arribar la seva experiència de lector amb una humil.litat que ens duu a la complicitat:

…”Quien busque ciencia, que vaya a sacarla de donde mora; de nada hago yo menos profesión.” pàg. 11

En Max ens ha precedit en la lectura, les seves il.lustracions quedaràn asociades al moment de plaer que acabem de viure.