llibre

MÓNECHKA

Marina Palei

Traducció Marta Sánchez-Nieves

105 pàg.

Mónechka (La Cabiria de Leningrado), gaudir amb companyia és la seva prioritat, la il·lusió sempre intacta, mai perd l’esperança d’assolir la plenitud. El seu destí és manifesta aviat, sap saltar-se tots els controls i prohibicions, el seu objectiu l’atrau.

Una mare enredada en la seva pròpia obsessió, cercar un lloc per viure, cap pis li plau, un neguit l’empeny a canviar, el proper serà el definitiu, una cerca infinita… hi ha una altra dinàmica que tampoc atura mai, la mare mou els fils perquè en Nelik, el fill predilecte, canviï de parella no deixant de tenir sempre una dona fixa… un desgavell.

Mónechka va a la seva, res la deixa fora de joc. De vegades un instint de supervivència la duu a refugiar-se a l’habitatge, sempre provisional, de la mare, on arriba “llena de moratones conyugales legales” que intenta fer passar per accidents domèstics, aviat es recupera, per tornar a la seva dinàmica.

La seva candidesa la manté sempre il·lusionada, sempre apunt de viure l’aventura somiada.

Quan els òrgans interns s’esgoten, resisteix contra tot pronòstic.

El seu cor es apedaçat, per un coronel-metge, el segon que la visita:

“Rusia es rica en coroneles, pieles y madera” pàg. 82

Un èxit, torna a néixer, però res no ha canviat al mitjà que l’acull:

“Raimonda una vez más no se percató de que en la nueva vida no la esperaban, una vez más.” pàg. 90

No podem deixar d’estimar i de sentir una terrible impotència davant aquesta Cabiria de Leningrado, aquesta dona excessiva en tot, aquesta dona marcada per una desproporció d’il·lusió i d’esperança, no ens podem imaginar quin paradís és a l’alçada de la seva sensibilitat, els mons coneguts no li donen un lloc, el seu destí és cercar obstinadament sense perdre el somriure.

Mónechka s'ha instal·lat dins nostre, la tristesa ens aclapara, no li podem tornar el somriure que ens ha dedicat.

Marina Palei, una autora a qui després d´aquest primer encontre garantim la nostra fidelitat.