Experiencia y pobreza.
Walter Benjamin en Ibiza
Vicente Valero
223 pàg.
Eivissa un punt de trobada, a l´any 1932 els
primers a arribar varen ser alemanys que havien fet estudis de romanística a la
dècada dels anys 20 “cercaven” paraules
en l’àmbit lingüistic del català. Aviat els atrau quelcom més que la llengua,
l’arquitectura popular, la llum, els contrastos del paissatge, les persones.
La producció literària de W. B. en aquest
període és important, a l’any 1936 es publicarà a Paris el seu assaig “El narrador”
una part d’aquesta obra va néixer a Eivissa, també en un viatge en el vaixell
que l’havia de dur a la coneixença d’un capità: “quien no se aburre no sabe
narrar” pàg. 47
W.B. viu a Eivissa moments de gran fragilitat
emocional, física i material, malgrat tot, el 6 de febrer de 1935 escriu a un
amic:
“a medida de que se va alejando, el primer
periodo del exilio en Ibiza adquiere un brillo especial” pàg. 208
Sempre convinant els escrits per encàrrec, amb
la correspondència i els projectes literaris propis, utilitza la màquina
d’escriure per aquells treballs dels quals pretenia treure un profit i “la mano
y la pluma para objetivos importantes”.
A la segona estada, 1.933, Eivissa inicia un
breu periode de transformació, persones com “Don Rosselló”, un home culte i
ric, veuen la possibilitat d’assolir el progrés per mitjà del turisme, comencen
els canvis. St. Antoni viu una transformació que es produeix a un ritme de
vertigen.
El paisatge humà també es transforma per
moments, s’ arriba a desconèixer la identitat del veí a les colònies
d’estrangers… tot plegat veu el seu final amb l’esclat de la Guerra Civil:
“Como había pronosticado W.B., toda aquella
“sobervia de tenderos y veraneantes” se vino abajo”.
L’illa torna als costums ancestrals,
l’austeritat, el pasisatge intacte. A partir dels anys 50 comencen a arribar
nous viatgers, que es troben amb un indret on és possible refer-se de les
ferides i cercar una existència idealitzada.
Vicente Valero acaba la seva obra dient:
“El autor de este libro se reconoce deudor de
aquel encuentro” Fa referència a la trobada casual a un carrer de Berlín de
Felix Noeggerath i W.B. a l’hivern de 1932 on el filòsof va ser convidat pel
pare de “Jaume el pagès alemany” a visitar l’illa.
Com en altres ocasions Valero ens commou i
trasbalsa, la profunditat, la bellesa, el rigor documental. Tenim a les mans
una obra molt important, que no podem deixar de recomanar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario