"Experiencia y pobreza" Walter Benjamin en Ibiza

Experiencia y pobreza.

Walter Benjamin en Ibiza

Vicente Valero

223 pàg. 

Eivissa un punt de trobada, a l´any 1932 els primers a arribar varen ser alemanys que havien fet estudis de romanística a la dècada dels anys 20  “cercaven” paraules en l’àmbit lingüistic del català. Aviat els atrau quelcom més que la llengua, l’arquitectura popular, la llum, els contrastos del paissatge, les persones.

La producció literària de W. B. en aquest període és important, a l’any 1936 es publicarà a Paris el seu assaig “El narrador” una part d’aquesta obra va néixer a Eivissa, també en un viatge en el vaixell que l’havia de dur a la coneixença d’un capità: “quien no se aburre no sabe narrar” pàg.  47

W.B. viu a Eivissa moments de gran fragilitat emocional, física i material, malgrat tot, el 6 de febrer de 1935 escriu a un amic:

“a medida de que se va alejando, el primer periodo del exilio en Ibiza adquiere un brillo especial” pàg. 208

Sempre convinant els escrits per encàrrec, amb la correspondència i els projectes literaris propis, utilitza la màquina d’escriure per aquells treballs dels quals pretenia treure un profit i “la mano y la pluma para objetivos importantes”.

A la segona estada, 1.933, Eivissa inicia un breu periode de transformació, persones com “Don Rosselló”, un home culte i ric, veuen la possibilitat d’assolir el progrés per mitjà del turisme, comencen els canvis. St. Antoni viu una transformació que es produeix a un ritme de vertigen.

El paisatge humà també es transforma per moments, s’ arriba a desconèixer la identitat del veí a les colònies d’estrangers… tot plegat veu el seu final amb l’esclat de la Guerra Civil:

“Como había pronosticado W.B., toda aquella “sobervia de tenderos y veraneantes” se vino abajo”.

L’illa torna als costums ancestrals, l’austeritat, el pasisatge intacte. A partir dels anys 50 comencen a arribar nous viatgers, que es troben amb un indret on és possible refer-se de les ferides i cercar una existència idealitzada.

Vicente Valero acaba la seva obra dient:

“El autor de este libro se reconoce deudor de aquel encuentro” Fa referència a la trobada casual a un carrer de Berlín de Felix Noeggerath i W.B. a l’hivern de 1932 on el filòsof va ser convidat pel pare de “Jaume el pagès alemany” a visitar l’illa.

Com en altres ocasions Valero ens commou i trasbalsa, la profunditat, la bellesa, el rigor documental. Tenim a les mans una obra molt important, que no podem deixar de recomanar.