Amb èmfasi: recomanacions literàries

Al caer la luz

Jay Mclnerney

Traducció de Mariano Antolín Rato

551 pàg.

Mclnerney ens situa a la ciutat de Nova York just abans del crack del 87. Ens presenta un jove matrimoni a través del qual ens endinsem en el món editorial i també en el de les finances de Wall Street. Al mateix temps prenen protagonisme els carrers de la ciutat, els indigents, les drogues, la SIDA, l’anorèxia, el racisme...

Russell, el nostre jove editor de 31 anys, ens diuen:…”Después de seis años de Reagan y casi otros tantos en el terreno de la edición, Russell se consideraba -aunque nadie compartía su idea- un personaje bastante quemado.” (Pàg 34).

Corrine, l’agent de borsa:…”Aquello era lo que más odiaba del asunto: tender emboscadas a unos extraños por teléfono tratando de venderles algo que no sabían que querían.” (Pàg. 63).

La “dieta ideal” de la jove corredora de borsa està composta per metges, dentistes, rics amb poc criteri financer… Els notaris són, més difícils de seduir…La nostra jove executiva combina la professió amb una profunda preocupació al voltant de la injustícia social. El voluntariat ocupa un lloc important a la seva vida.

Trobem polítics que conviden editors per fer-los saber que tenen quelcom a dir i que han triat el format llibre per fer-ho; l’editor ha d’admetre que allò que han menjat és de més “qualitat” que el projecte literari que li presenten:

…”Las confesiones de un progresista reformado, un género que por lo menos se remontaba hasta san Agustín...” (Pàg. 291).

El nostre editor reflexiona quan té a prop la possibilitat de convertir-se en propietari de la gran editorial per a la qual treballa:

…”Puede que haya agotado mi capacidad de engañarme. En cualquier caso, es más fácil comprar una empresa que escribir un poema importante.” (Pàg. 431).

Constatem com les drogues fulminen: “La heroína se convierte en todo. Uno cae en los brazos de la Venus de Milo.” Són paraules del malaguanyat Jeff, l’escriptor que ens fa venir a la memòria tantes víctimes properes i anònimes.

Corrine i Russell sobreviuran enfortits pel dolor que han patit i superat. Formen part d’una joventut trepidant, mantenen una relació molt estreta amb tots els perills inclosos. Personatges que fem nostres, una forma de vida que ja és passat, malgrat que sentim tan recent.

Una vegada més, una recomanació sense reserves.