Amb èmfasi: recomanacions literàries

Els germans corsos

Alexandre Dumas

Traducció d’Antoni Nadal

145 pàg.

Quan tanquem aquesta novel·la breu tenim la certesa que un clàssic és un bàlsam necessari. Ens porta a allunyar-nos de la nostra realitat, ens endinsem en allò que es pot considerar “aliè” en el temps i en l’espai i això ens relaxa. La nostra ment ho aprecia com una ditada de mel del tot necessària i en sortim enfortits per seguir la nostra trajectòria com a individus i com a lectors, si és que aquests àmbits de la nostra vida es poden diferenciar.

En primer lloc hem d’agrair la tasca del traductor: Tot sovint aturaríem la nostra lectura per donar les gràcies davant la paraula justa, el gir idoni, la utilització perfecta del llenguatge.

Cal dir-ho perquè no sempre ocorre al lector/a amb aquest nivell d’intensitat.

Abans de començar la lectura ens adverteixen unes paraules de Prosper Mérimée:

…”però mai no trobareu un motiu innoble per aquest crims. Tenim, és cert, molts d’homicides, però cap lladre…”

Aquestes paraules generen l’atmosfera adient per quan trepitgem de la mà d’A. Dumas el terreny que ens acull; aviat Dumas es rectifica a si mateix: diu criat i havia de dir home perquè allò que “el fa al criat és la lliurea”. Som a casa dels Franchi, amb la mare vídua i un dels fills bessons, el que a la vida serà cors. L’altre fill és a París i encarna l’intel·lectual que serà advocat.

El viatger és rebut amb tots els honors, se li ofereix la cambra del fill absent, una cordialitat genuïna pren protagonisme. Lucien, el fill que ha triat ser cors, atén el convidat, li mostra la seva cambra, cosa que és una manera d’obrir la seva ànima. El convidat ja sap quin terreny trepitja; amb la cordialitat que correspon als amfitrions també li és permès presenciar la fi d’una vendetta. L’amistat queda segellada, l’hoste torna a París amb una missiva per a Louis, que serà el pretext d’una coneixença igualment fraternal.

Louis, el futur lletrat, ha sigut ofès en el seu honor i s’ ha de batre en un duel tot injust. El contrincant és un home avesat a aquestes situacions. Louis, que té una arma a la mà per primera vegada a la vida, mor i Lucien sent la certesa de la mort del germà d’una manera fins i tot física i parteix a Paris per fer justícia segons els costums ancestrals de la seva terra.

Tenim a les mans una petita joia que és una obra major, un clàssic que ens omple de pau. Una vegada més, una recomanació sense reserves.