El declive
Osamu Dazai
Traducció de Marina Borràs
148 pàg.
Som al Japó de després de la Segona Guerra Mundial i assistim al
darrer moment d’una família que ho perd tot. El seu poder material
queda reduït al no-res. Coneixem Kazuko, una dona de trenta anys que
troba forces per seguir després d’aquest gran daltabaix.
Quan l’editor anota les dades biogràfiques d’Osamu Dazai ens diu
que va estudiar literatura francesa a la Universitat de Tòquio. Tot
i que ell es vantava de no haver assistit mai a cap classe, tenim a
les mans una novel·la en què la literatura és present. Kazuko, la
narradora, ens fa saber el gir que ha donat la seva vida després de
la lectura de D.H. Lawrence. A partir de la decadència que pateix la
família durant una conversa amb un artista ric i vell que li ofereix
matrimoni, Kazuko ofèn el pretendent tot citant Lopajin de l’Hort
dels cicerers. Quan escriu a l’home de qui voldria ser amant
s’adreça a M.C. (el meu Chejov) i, tot parlant amb una amiga,
aquesta li fa un retret, li recorda un personatge clàssic de la
literatura japonesa:
…”Eres igual que la muchacha del Diario de Sarashina, es
imposible hablar contigo…”
Quan s’acomiaden, després que Kazuko li torni un llibre de Lenin
que no ha llegit, ho fan citant uns versos de Lord Byron.
La mare, la darrera aristòcrata d’una nissaga molt antiga, és una
dona que té una tendència natural a harmonitzar el seu entorn,
llegeix clàssics: Victor Hugo, Dumas pare i fill, Musset i Daudet.
La pau que irradia aquesta dona fins al seu darrer alè ho impregna
tot; mantén perfectament la seva dignitat fins i tot amb un cert bon
humor davant la desfeta material que li toca viure, la mateixa força
d’esperit que mostra quan pren consciència de la decadència
física que se li fa palesa cada dia amb més força.
El fill, al contrari, es precipita per una espiral de dolor que res
no pot aturar i que el porta a anar morint lentament: …”Es
mejor que muera. No estoy capacitado para vivir…” (Pàg.
135).
Kafuko troba en la literatura motius per seguir un camí; no perd les
forces, lluita - no sempre amb en encert-, sap tenir cura de la mare,
és eficient en allò domèstic, vol ser mare i també utilitza la
literatura per argumentar aquest desig:
…”En una carta a su esposa, Chéjov escribió: “Quiero que
tengas un hijo, quiero que des a luz a un hijo nuestro”. Soy lo que
Nietzsche describió en uno de sus ensayos: “la mujer que quiere
tener un hijo”... (Pàg. 76).
Per a Kazuko s’inicia un nou període, una existència en
“llibertat”. Ens demanem quins autors l’acompanyaran a partir
del moment que ens n’acomiadem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario