Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent
Mohsin Hamid
Traducció de Carles Miró
174 pàg.
Mohsin Hamid ens transporta a un món que ens podria resultar molt
llunyà si no fos perquè immediatament ens sentim al·ludits.
Amb una forma que ens sorprèn gratament circulem al costat de
l’infant, que neix en un mitjà humil, que coneix la riquesa i que
mor amb els possessions mínimes. Mor amb allò més important: el
cap clar.
El nostre protagonista va tenir un pare va decidir que anés a la
universitat. Cuiner de professió havia observat:
…” que els seus patrons es beneficiaven de dues coses que ell
no tenia, estudis superiors i un nepotisme generalitzat. Com que no
podia proporcionar la segona cosa als seus fills, va fer tot el que
va poder perquè al menys n’hi hagués un que adquirís la
primera.” (Pàg 53).
Aquest infant va donar mostres des de ben aviat de qualitats
intel·lectuals. A l’escola va haver de patir un mestre amargat amb
qui s’havia de dissimular el coneixement, els nins més desperts
duien al mestre a uns esclat d’ira que era millor evitar. Quan va
arribar als estudis superiors també es va trobar que els seus
orígens el condicionaven.
Molt jove va conèixer la “noia guapa”; ella també va saber
sortir del cau de la pobresa i la vida mai no els va separar del tot.
Comparteixen instants i viuen plegats el final amb la màxima
plenitud.
El nostre Home aconsegueix ser ric i no cau mai en el parany
d’enlluernar-se pels feixos de bitllets i per tot allò que es pot
adquirir:
“...De vegades, veient les mirades que segueixen els quatre per
quatre de luxe que es fiquen per un carrer estret, quasi et sent
alleujat d'haver-te quedat sense la teva fortuna”. (Pàg 158).
Hamid ens mostra les realitats més complexes, ens presenta éssers
que fem nostres, que passen a formar part de la nostra experiència i
ens ajuden a entendre el món. En els seus llibres es dona una
constant: els personatges saben estimar, tenen una tendència a
l’harmonia i aquesta atmosfera ens aconsegueix atrapar. Potser sí
que podem seguir la broma pel que fa a “llibre d’autoajuda” i
hem d’aprendre a mirar des de l’angle que ho fa el nostre
Mestre.
…”En la inclinació del cap t’hi veu la consciència del món
que t’envolta; en les mans, l’amabilitat cuirassada; a la
barbeta, el caràcter”... (Pàg. 164).
Un autor que no podem deixar de tenir present. Una recomanació
sense reserves.
No hay comentarios:
Publicar un comentario