viernes, 31 de marzo de 2023

llibre

 

 

 


 

LES MALES DONES
Marilar Aleixandre

Traducció Sebastià Portell
226 pàgs.


Als agraïments, l'autora ens parla de documentació, de testimonis orals, de les històries que han inspirat la seva obra, les persones que la vida ha posat al seu camí com Olivia Trilla (1926) que recitava de cor els poemes de Rosalia de Castro, uns els havia après a les fires, d'altres els hi havia ensenyat el mestre republicà de la seva infantesa.

La presó de dones de la Galera, a la Corunya, ens parla de Concepción Arenal i de l'escriptora Juana Maria de la Vega, comtessa de Mina, és el període en el qual Concepción Arenal té el càrrec de Visitadora de la presó i es crea un grup de senyores que vetlen per la formació de les preses, si aprenen a llegir i escriure, si fan seves les paraules de Rosalia de Castro, si aprenen un ofici, hi ha possibilitats d'un futur digne per a elles, no és fàcil, topen amb la inèrcia de la institució, un engranatge per destruir les persones que compta amb executors eficients com la monja Sor Angustias.

Seguim el rastre de Sisca, la nena que ha de veure la mort d'un germà, que ha de rentar al riu des de molt petita, que a dotze anys ha de treballar netejant cases, que ha de viure els avortaments que posaran fi a la vida de la mare i que seran la causa de la seva entrada a la Galera, la seva amistat amb Fefa, Pepa la Loba. La seva vida també va tenir un moment en el qual va entrar una escletxa de llum, ella és l'encarregada d'anar al carrer Real de la Corunya a cercar i tornar la roba que la seva mare renta, és la casa de Juana Maria de la Vega, aquesta té una minyona Paquita, entre Sisca i Paquita és dona una comunicació ideal des del primer moment, allà tastarà per primera vegada la xocolata desfeta, aprendrà a llegir i escriure, a brodar i sabrà a través de Paquita que s'ha d'atrevir a creure en el futur, que té possibilitats d'assolir una dignitat.

Concepción Arenal i Juana Maria de la Vega, formen un equip perfecte, la primera té el coneixement i les intencions, també unes rigideses morals que Juana Maria li fa notar:

"...Tu no trobes que les dones també desitgen? Amor, afecte i allò més físic, carícies i el plaer.... Tu que defenses que les dones són iguals que els homes intel·lectualment, et penses que el plaer els està reservat només a ells?” pàg. 194

Reflexions que no han perdut vigència, les inèrcies són sempre nefastes, les crítiques necessàries i l'accés al coneixement, una eina bàsica, un camí difícil, si no impossible, per a moltes persones, una societat injusta s'ha de valdre dels que es deixen als marges.

El nostre reconeixement i gratitud a l'autora, una recomanació segura.

What do you want to do ?
New mail

No hay comentarios:

Publicar un comentario