llibre

 

 

 

LA POSSIBILITAT DE DIR-NE CASA
Marta Orriols
304 pàgs.

L'autora ret homenatge als corresponsals en llocs de conflicte, manifesta la seva admiració per aquelles persones que coneixem a través de les seves intervencions en els informatius, en el full dedicat als agraïments llegim el nom de Txell Feixas Torras corresponsal a l'Orient Mitjà, també té paraules de reconeixement pel periodista freelance Agus Morales.

El lector coneix a Valentina, una dona que torna a casa després d'un període molt important de la seva vida a Beirut, torna a prop dels seus, viu el final de l'àvia, l'envelliment evident de la mare i l'inici del declivi del pare; també viu la realitat de la germana, Glòria, que va fer allò que estava previst, donar continuïtat al negoci de les generacions precedents i tenir una família, de la Glòria sentim el terme, egoisme, aplicat a la germana que ho viu tot des de la distància, res no és fàcil, la placidesa del microcosmos que ha donat sentit a la vida dels seus, és un mitjà on la Valentina té dificultats per alenar.

El seu món és un altre, les imatges que tornen impecables al present, la mort que ha viscut de manera quotidiana:

"...També ho té, això, la mort, ens alerta de la necessitat d'humanitzar-nos el més aviat possible." pàg. 87

Ens parla de la força que té la pobresa per fer possibles les guerres:

"No oblidéssim mai que el perill és no tenir res a perdre" pàg. 95

Coneixem la periodista, freelance Valèria, a qui Valentina no té temps d'aprendre a estimar, calien potser moments de calma impossibles de trobar en les condicions que es van conèixer, en la realitat que les acull:

"L'amor es podia posposar. El que era imprescindible era l'afecte." pàg. 266

Dues societats, dues possibilitats de vida, la mare de Valentina, dona de gestos eternament repetits, la taula parada al vespre per l'esmorzar, o la precisió a l'hora de fer-se el llit a casa de la filla, quan passen juntes aquell vespre que el pare ha quedat a l'hospital.

La trobada amb l'home que va estimar, l'ús que cada un ha fet del temps, ell s'ha acomodat al microcosmos, ella viu les dues realitats, té el record d'una infantesa, d'una família, d'una àvia... i de l'altra família, els companys del seu equip, les persones a les quals ha saludat cada dia, aquells que viuen al carrer amb el futur incert o sense futur, les criatures de fragilitat extrema, una vida en la qual també és dona la cordialitat sincera.

Una obra literàriament impecable, ens porta a retre, també el lector, homenatge als periodistes que formen part de la nostra vida per les seves aparicions des dels llocs de conflicte i també el valor de la supervivència al microcosmos, Valentina viu la llibertat d'haver tornat "a casa" sense deixar del tot l'altra realitat.