llibre

 

 

 

UNA DONA SOLTERA
Edith Wharton
Traducció Ferran Ràfols Gesa
165 pàgs.

Una societat on els casaments garanteixen l'aliança més convenient per a la prosperitat de les famílies, tot està perfectament estratificat, els llinatges es divideixen amb branques riques i pobres; les cosines Delia i Chalotte Lovell, ocupen dos llocs distants en el món de la Nova York pròspera que ens presenten, Delia, és guapa, simpàtica, ocurrent i té salut, Charlotte és òrfena de pare, la seva mare ens diuen que vivia tot l'any "riu amunt", malgrat tot, la família fa el que pot, per mantenir les aparences.

Les dues cosines s'estimen, fent cadascuna el seu paper; Delia casada a vint anys amb un Ralston, ha fet l'enllaç perfecte en tots els sentits, tot i que en un espai íntim quedarà el record de la renúncia a aquell altre pretendent que va haver de desconsiderar per poc convenient. A la vida de Charlotte la malaltia té un gran protagonisme, aviat té l'aparença de "conca vella"; la precarietat de la seva salut la porta a viure un any al sud per gaudir d'un clima més benigne, sobreviurà a la crisi, allà viurà un encontre fugaç amb l'antic pretendent de la cosina; quan torna a Nova York ho fa amb una criatura que mai podrà presentar com a filla seva. Per no perdre la relació, crea un espai on són acollits nens abandonats, ella és l'ànima d'aquest lloc, ha triat aquesta manera de "conviure" amb la filla secreta.

Charlotte troba un pretendent, el que escau a la seva condició de formar part de la branca dels Lovell pobres, és un moment d'il·lusió i esperança, la cosina Delia li fa costat, el símptomes de la malaltia pulmonar tornen i Delia amb la seva eficiència i el seu sentit pràctic, fa que trenqui amb el seu promès al·legant la mala salut; amb els diners del Ralston, que són infinits, aconsegueix que Charlotte adopti a la que és la seva filla i els hi dona un aixopluc aïllat de la societat dels benestants.

Delia es queda vídua, decideix que la cosina i la nena visquin amb ella i els seus fills, Charlotte gaudeix d'una eterna mala salut, quan comença la convivència la nena dirà mare a la Delia i tia a la Charlotte, la dona soltera, que viurà la humiliació constant, la qual cosa la va cobrint d'una pàtina gris que la va anul·lant; mentre Delia viu l'honor de ser mare dels seus i de la nena "acollida".

Seguint la tradició, els fills de Delia, fan les aliances més convenients, com correspon als Ralston, per la Tina, la nena acollida, a la qual adopta Delia Ralston per garantir-li una fortuna indispensable per facilitar-li el matrimoni, també hi ha un jove, el que li correspon; les dues cosines prepararan la cerimònia de les noces, Delia des d'un primer pla i Charlotte la dona soltera, fent el seu paper eternament secundari.

Edith Wharton, ens fa una crònica impecable de la seva societat, a la coberta ens reprodueixen les paraules de Henry James:

"Més forta, més ferma i més subtil que tots els altres. Deia més i ho deia millor".

Una vegada més la nostra admiració a l'autora que ens descriu la societat amb la precisió i cura d'una antropòloga i a les persones amb un traç perfecte i segur. Una vegada més som davant d'una lectura imprescindible.