Llibre

UNA HISTORIA RIDÍCULA
LUIS LANDERO
283 Pàg.

Luis Landero, (1948), UNA HISTORIA RIDÍCULA, (2022)

Marcial, un autodidacta, que ha dedicat la seva vida a l'adquisició de coneixement amb els mitjans al seu abast, enciclopèdies, revistes de divulgació... està satisfet de la seva trajectòria, se sap eloqüent, fet que li dona seguretat davant del món. Treballa a un escorxador.

La vida el porta a un enamorament en el sentit més profund del terme, ella, Pepita, representa el pol oposat en la societat, té estudis superiors i pertany a una família on tots son rics i també il·lustrats. Els personatges que envolten a l'estimada van desfilant, son analitzats amb una lent d'augment que no es deixa cap detall.

També coneixem el món dels que envolten a Marcial, aquelles persones sense estudis o de formació molt precària, que formen com els altres, els rics i il·lustrats, el seu propi gueto.

Marcial fa tot el que pot per agradar, sempre per mitja de l'esforç adquirint coneixements:

"...me veía hablando de Platón o de Kafka, por citar a dos de los autores que estudie i empollé por entonces." pàg. 200

Tot i que a l'estimada el que més li plaïa era que li parlés de la seva feina a l'escorxador.

Vivim l'apoteosi el dia que Marcial és convidat a la tertúlia de Pepita i els seus, es vesteix per a l'ocasió i situat en un angle de la sala, els observa despietadament, sap que en aquell moment té tot el protagonísme:

"...Se lo que dije, palabra por palabra, salvo algunas frases borrosas, porque ya cuatro móviles estaban listos para grabar clandestinamente mi intervención e inmortalizar así la burla y poder comentarla y reírla a sus anchas." pàg. 264

Dos mons oposats que sempre han conviscut, rics i pobres, il·lustrats i autodidactes o éssers que transmeten el saber sense tenir consciència de la seva grandesa, els que sempre s'han de divertir com una prioritat a la vida i els sempre que han de lluitar per sobreviure.

Sempre han existit i han sigut evidents els extrems de la societat, ara, en un moment en el qual les diferències s'accentuen, la frivolitat dels rics passa per un període d'esplendor i els nous mitjans de "coneixement" porten a tots a la confussió.

Luis Landero mai no ens decep, la seva reflexió esdevé sempre necessària. Potser, el més gran escriptor del moment.