llibre

 

 

RELATO DE UN DESCONOCIDO
Antón Chéjov
Traducció Joaquín Fernández-Valdés Roig-Gironella
183 pàg.

Orlov, un funcionari al servei del tsar, d'ell ens diuen:

"...Antes de leer o escuchar algo ya tenía preparada la ironía, como los salvajes el escudo. Era una ironía fruto de la costumbre, un viejo elemento de su carácter..." pàg. 10

Aquest home compra llibres que llegeix a tota velocitat, sense tenir un interès especial en cap direcció del coneixement; té dos amics, amb els quals comparteix el temps lliure, a la seva vida hi ha una dona, per a ell aquesta darrera relació és una manera de satisfer els instints:

"...Yo veo el amor, ante todo, como una necesidad de mi organismo, una necesidad ruín, contraria a mi espíritu..." pàg. 50

Aquesta dona l'estima, ha llegit Turguénev, aixó la porta a tenir uns ideals pel que fa a les relacions, cerca una autenticitat, a la qual Orlov no està disposat a claudicar.

El nostre narrador, Stepan, és un jove noble i culte, d'idees revolucionàries, entra al servei d'Orlov, per estar a prop del fill del cap de policia, creu que en aquella casa trobarà informació que l'ajudarà en les seves accions, aquest "servent" està malalt, la seva afecció als pulmons ha entrat a la recta final:

"...un fracasado ya inútil para todo, que solo servia para toser y soñar, y acaso para sacrificarse..." pàg. 149

Zinaida Fiódorovna, deixa el seu marit per anar al costat d'Orlov, aquest no altera els seus hàbits, la vida frívola i superficial sense tenir en consideració la dona que s'ha instal·lat a casa seva.

Des de la seva condició de criat, Stepan ha de ser testimoni dels enganys que pateix l'enamorada, les circumstàncies el forcen a una complicitat, que ell no pot acceptar, als criats se'ls demana que siguin testimonis impassibles del que veuen, suposen que no tenen plena consciència d'allò que els envolta o que simplement fan el seu paper secundari de servir i callar.

Ella, desesperada, fuig, l'acompanya Stepan, el dolor la venç, res la fa reaccionar, té una criatura que sobreviurà, Stepan en tindrà cura, l'estimarà, quan ja no pot fer-se’n càrrec, té una conversa amb Orlov, el pare, aquest despatxa l'assumpte com ho faria amb un afer administratiu, cerca amb diners la institució que acollirà Sonia, en la darrera conversa amb Stepan ja no manifesta ironia i frivolitat, el seu cinisme és impecable:

"...somos demasiado insignificantes para que de nuestra voluntad pueda depender el destino de una generación..." pàg. 180

Un retrat perfecte de la societat i els costums, una traducció, en la que els grans encerts ens fan aturar, uns peus de pàgina que agraïm, una recomanació sense reserves.