llibre

 

 

 

LA CAIGUDA
Albert Camus
Traducció Anna Casassas
118 pàg.

Assistim a la confessió d'un home, ha trobat el seu interlocutor en un bar, som davant d'una persona que la vida a forçat a la reflexió, aquesta novel·la, en la seva brevetat conté una reflexió en la qual no queda exclòs res pel que fa a la conducta de les persones, és una obra fonamental del pensament.

Des del cinisme, de les persones que ocupen el seu lloc i viuen d'acord amb les normes:

"...Avançava així per la superfície de la vida, en certa manera per les paraules, mai per la realitat." pàg. 41

El que va començar amb paraules de cortesia, de dues persones que es coneixen accidentalment, té una continuïtat, se citen un dia rere l'altre.

Anàlisi profunda de l'existència, l’ètica, el cinisme, la doble moral, la soledat, la fraternitat amb el desconegut.

La persona, mai pot aconseguir l'estabilitat, una tranquil·litat real en una societat i una cultura que porten a la mediocritat, que aïllen de l'essència. La soledat de qui ha tingut la valentia de viure amb els ulls oberts, de qüestionar-se, sense por.

El cinisme com una condició "natural" de les persones:

"Hi ha massa gent que ha decidit prescindir de la generositat per practicar la caritat." pàg. 93

"Ara li diré un secret, amic meu. No esperi el judici final. Té lloc cada dia." pàg. 90

La conversa a la qual assistim té lloc, després de la commoció que ha provocat la Segona Guerra Mundial, la soledat de les persones davant l'absurd de la crueltat i la necessitat del poder; vuitanta anys després, vivim les mateixes realitats, aquesta "treva" de quasi vuit dècades, fa evident el cinisme del sistema.

Hi tornarem sempre, a la reflexió impecable de La caiguda, en moments com l'actual aquest discurs, fet des de l'honradesa i la humilitat d'un home realment lliure, és del tot necessari, són paraules que ens porten a la soledat i al compromís.

Una lectura fonamental, imprescindible.