jerusalem

Jerusalem

Gonçalo M.Tavares

Traducció d’Anna Cortils Munne

247 Pàg.

De manera magistral ens són presentats uns personatges que fem nostres, que restaran a prop i a través d´ells reconeixerem allò d’essencial de l’ànima. Éssers situats als límits de la “normalitat” o bé ja fora de totes les convencions, com és el cas dels internats a la Clínica Rosenberg. Al capdavant d’aquesta clínica hi trobem al Doctor Gomperz, la funció del qual és la gestió pràctica de la bogeria. Aquest té una pregunta que sempre repeteix als pacients:

“Saps en què i què has de pensar?” (Pàg.105).

En Gomperz té un rival: Theodor Busbeck. Busbeck és un erudit, un teòric convençut que els seus estudis -amb els quals pretén entendre l’horror de la història- donaran llum a generacions futures. Ja ha arribat a certes “veritats absolutes”.

“Un home que no cerqui Déu és boig i un boig s’ha de tractar” (Pàg.66).

Aquestes afirmacions el confinen dins la més absoluta solitud en els àmbits científics.

Assistim al darrer moment de Thomas Busbeck, pare d´en Theodor. Ha estat un polític influent, fa saber al fill que ha fet un matrimoni poc convenient i que ha assumit la paternitat d’un infant que, com la seva mare, “embrutarà la seva notorietat”. Theodor ha de saber que

“Els Busbeck han nascut per burlar-se dels altres, no per ser motiu de burla” (Pàg. 159).

Kaas és un ésser que només troba la tranquil·litat quan s’observa en fotografies. Lunes es seves peculiaritats queden amagades, cames massa primes i una dicció descontrolada que l’aïlla del món.

Apareixen també l’excombatent, “que havia desistit de les paraules”, la seva companya Hanna i la prostituta per a la qual els diners eren “les sobres”, allò que quedava després del que era important, que bé que s’ho passava!

Hi ha bojos genials; una dona contesta: Què és això? quan li pregunten l’edat...

Ens sobta una definició de Llei: “ El que fan és aleatori, però mai il·legal”.

Gonçalo M. Tavares (1970) ocupa un lloc entre els clàssics. Ens presenta un microcosmos en què ens trobem amb personatges perfectament definits que formen un entramat que ens atrapa. Segur que tornarem a aquests 32 capítols, on no hi ha cap mot de més i tot és essència, una mirada atenta i respectuosa.

Una vegada més, una recomanació sense reserves. Quid Pro Quo es reafirma en el rigor i el compromís per la qualitat.