Amb èmfasi: recomanacions literàries

L´Hora novena

Alice McDermott

Traducció de Marta Hernández Pibernat

344 pàg.

Som a Brooklyn a principis del s.XX i Alice McDermott ens acosta a la vida de persones que lluiten per la supervivència. Una jove vídua i la seva filla, que fa de bugadera i cosidora en un convent de monges, aquestes tenen la missió d’ajudar a les cases on hi ha un malalt. Són eficients, la seva bondat està fora de tot dubte; no són beates ràncies, sinó bones persones pendents de qui les pugui necessitar.

Ens costarà deixar de tenir present la Germana Lucy; aquesta monja és pràctica i sàvia. Domina a la perfecció el coneixement de les persones, detecta amb un radar que mai no

falla totes les deformacions a què porta la pobresa. Sap valorar amb una precisió admirable víctimes i botxins, coneix les estratègies de les dones per sobreviure, detecta l’abús sexual en totes les seves formes, la malaltia real, la malaltia com un destí… Les seves observacions, la seva manera de fer, no han perdut vigència. El seu “ull clínic” resulta fiable, tot i sense mitjans, mai no perd el rumb.

Na Sally, una nina que creix a la bugaderia del convent, que de molt petita resulta una “imitadora nata”, sap distreure i fer riure. La crida de la vocació no és prou forta, el seu lloc és al món. Troba un marit, el fill dels Tierney, la família que li ha servit de model. Se’ns presenta un altre tipus de dona: la divertida, desendreçada i alegre Sra. Tierney, que sempre ha estimat la veïna com a un dels seus, una dona vital que no cau en misticismes i que sempre l’encerta, l’amiga molt estimada - i del tot necessària-, de la mare de na Sally.

Al convent la Sally ha après a negociar amb Déu, fa càlculs i actua: per salvar l’ànima de la mare pren la decisió de condemnar la seva. Coneixem una forma sublim d’amor per part de la filla.

McDermott és Mestra d’allò més subtil. La seva mirada mai no es queda a la superfície i els personatges que a través d’ella fem nostres no cauen en cap parany. És precisa quan ens duu a detectar la mesquinesa o l’obscenitat, tant com quan ens ajuda a reconèixer la perfecció d’ànima per una subtilesa en la qual només ella sap reparar.

Amb ella hem fet una exercici de rigor quan “mirem” i també un exercici de compromís per estimar.

Una vegada més, una recomanació sense reserves.