Amb èmfasi: recomanacions literàries

Luz perfecta

Trilogía de los Chironi III

Marcello Fois

Traducció Francisco Àlvarez

360 pàg.

Assistim al final d’una nissaga. Han passat quasi 150 anys des de que aquell primer Chironi, reb la gràcia d’un ofici que li otorga dignitat i farà rics als seus, nomes rics, cap altre alegria. Les morts violentes i fora de temps son una constant… tenim la filla Marianna

…” a quién había tocado el atributo de sobrevivir…” pàg. 117

Excepcionalment, com el seu pare, mor havent arribat a la vellesa, havent de soportar una vegada més un altre final inquietant, una desaparició que no es mort del darrer Chironi, fill d’un nebot estimat, un infant orfe que va viure el privilegi de conèixer el besavi. Amb el darrer alè Mariana escriu unes voluntats, amb les quals s’ entesta a fer que la fortuna dels Chironi vagi a parar a l’hereu vertader, aquell a qui van posar un altre nom al néixer, pero que ella sabia des de que va ser engendrat que era un dels seus.

Malentesos de joventut, amics que no saben distingir els seus sentiments, que s’aferren a allò convencional que els durà al dolor, a la falta de plenitud, la trista vida de Domenico, que mai no té un lloc al món, no va arribar a saber fer de fill, com havia de sortir-se´n per fer de marit i «pare»...

En aquest final de la nissaga, ens situem a partir dels anys 70, una manera de fer negocis diferent, hi ha conceptes nous, homes que arriben a assolir poder, malgrat la seva formació deficitària, la qual cosa demostra la inutlitat de certs sistemes educatius, són astuts i això els salva, no havien accedit a coneixements de matemàtiques però saben fer números amb rapidesa i precisió, no havien estudiat llenguatge però es fan entendre i sempre se´n surten bé... Mimmiu sabia que ell havia rebut aquesta gràciaexcepcional, n`és conscient, per aixó fa que el seu fill accedeixi a una formació, la millor que li pugui donar; la seva sort no es repetirà.

El món viu canvis profunds: …”se estaba llegando a la edad de oro de los astutos.” pàg. 315

Notaris, dipositaris de “secrets” que entren en política, malgrat viure períodes de reclusió a la presó, res no els fa caura del pedestal.

El llinatge es dilueix, el darrer Chironi, segueix una vocació inequívoca i es fa capellà, l’any 1994 ingressa al seminari, el futur queda decidit… Aquell que li ha fet de pare, sempre absent, sempre al marge tampoc entén aquesta decisió.

Reflexions que son universals, que ens ajuden a aprofundir en la nostra història. Marcello Fois (1960) un autor que una vegada més recomanem amb tota seguretat.