lunes, 30 de julio de 2018

Converses amb el traductor - Jaume C. Pons Alorda





Avui conversarem amb el poeta, escriptor i traductor Jaume C. Pons Alorda (Caimari, Mallorca, 1984).  Li demanam:

Les motivacions que us han duit a traduir: 

Entenc la traducció com un eixamplament de la meva creació poètica. Pens el mateix que l’autora romanesa Ana Blandiana, que va dir que si un poeta toca altres gèneres com la narrativa o la traducció és per eixamplar el regne de la poesia més enllà dels seus propis límits. Per tant, traduesc com una part del meu aprenentatge vital i poètic, però també com una manera de descobrir noves formes d’escriptura. També traduesc perquè hi ha obres que m’encanten i vull que altres persones, que potser en la llengua original mai les podrien llegir, puguin accedir-hi. Com tot el que faig en la vida, ho faig per culpa de la passió, les ganes, l’entusiasme, aquesta colossal escola d’energia.

Reptes: 

Crec que el repte més gran d’una persona que tradueix qualsevol cosa és trobar el to, el registre, la veu, la manera, la idiosincràsia i l’essència d’un text en un determinat codi original i traslladar totes aquestes eventualitats al codi d’acollida de la millor manera possible. Quan vaig traduir Walt Whitman, per exemple, el repte més gran era aconseguir que els versos del poeta nord-americà sonassin com si els hagués escrit directament en català. En aquest sentit, em demanava constantment com hauria dit les coses que deia si la seva llengua hagués estat la catalana i no l’anglesa. El resultat són les tries conscients, i inconscients, que vaig anar encarant a mesura que avançava.

Una traducció vostra: 

Sens dubte, la meva traducció més important fins ara ha estat ‘Fulles d’herba’, de Walt Whitman (Edicions de 1984, 2014), que va ser premi Cavall Verd i premi Serra d’Or.

El traductor recomana una obra:
Recoman ‘Criatures obstinades’, d’Aimee Bender, traduït Dolors Udina, publicat al Club Editor, tot un manual d’aprenentatge total, i també ‘La dificultat del ser’, de Jean Cocteau, traduïda per Antoni Clapés per a Quid Pro Quo, una obra colpidora.


Anotar les obres traduïdes: 

- ‘La llibreria’ (‘The Bookshop’), de Penelope Fitzgerald. Impedimenta, 2017
- ‘Arbre exemplifical’ (‘Arbre exemplifical’), de Ramon Llull. Editorial Barcino, 2016
- ‘Fulles d’herba’ (‘Leaves of Grass’), de Walt Whitman. Edicions de 1984, 2014
- ‘Una pàtina de veritat’ (‘Una pátina de verdad’), de Javier Jover. Calima, 2011
- ‘Blues en setze’ (‘Blues en sedici’), de Stefano Benni, en col·laboració amb Lucia Pietrelli i Pau Vadell i Vallbona. Lleonard Muntaner, 2011
- ‘Fúria’ (‘Furia’), de Lucia Pietrelli, en col·laboració amb l’autora mateixa. Documenta Balear, 2010

No hay comentarios:

Publicar un comentario