Viatges per Irlanda
J.M. Synge
Traducció Oriol
Ampuero
203 pàg.
Ens diuen a la
contraportada que John Millington Synge (1871-1909) és “una de les
figures amb més talent i més captivadores de la renaixença
literària irlandesa”. Tenim a les mans una mostra del seu
mestratge com escriptor de viatges, un mirada crua i poètica a
l’hora.
Ens dóna a conèixer
els paisatges dels indrets més pobres de l’Irlanda, amb gran
precisió ens explica els oficis que mantenen als homes i dones de
cada lloc, l’extrema precarietat en xifres del tot eloqüents,
coneixem els fabricants de varec i les complexitats a l’hora de
comercialitzar el producte acabat, els rituals de “contractació”
dels mestres d’aixa. La vida a les petites explotacions agràries a
on les plagues han pres protagonisme. El filat de la llana,
l'elaboració de puntes...
La relació amb els
botiguers, que son els únics proveïdors i als quals els clients
també subministren una part d’allò que tenen a la venda, uns
comptes del tot complexes, tot plegat, pobresa en estat pur. Ens duu
a allò que ja sabem d’Irlanda, moviments migratoris, emigrar, cap
altra sortida; les dones partien soles, molt joves, enviaven
quantitats fixes a la família i aconseguien el miracle de fer-se una
dot per tornar i casar-se.
La tragèdia no va
lligada només a la vida de pagesos i pescadors. Les runes de les
cases “d’una aristocracia extremadament dinàmica i culta”
consolidada al segle XVIII, les magnífiques biblioteques son
rosegades pels ratolins. Aquesta visió dóna lloc a un espectacle
tan lamentable com les quatre parets d’argila mig derruides de
l’habitacle d’un pagès pobre.
També ens presenta
situacions que ens porten a un somriure. Aquella vella que volia
fondre or per ingerir-lo i la habilitat de la seva minyona per fer
que menges mantega mentre ella es queda les monedes. Aquell casament
entre dos avis de més de noranta anys que dura molt poc; ell
l’esbatusa, per la qual cosa es empresonat durant un mes. De la
llibertat perduda, el que més lamenta és que li han tallat els
cabells, ha perdut la “dignitat” que li suposàvem els seus
cabells blancs…
Synge, un autor del
tot necessari, aquests “Viatges per Irlanda” ens porten al
compromís, amb un plaer literari garantit, de cercar un altre títol
al nostre abast “Les illes Aran”. Amb tota seguretat, una vegada
més una recomanació sense reserves.
No hay comentarios:
Publicar un comentario