Muerte de un silencio
Clémence Boulouque
Traducció de Laura Salas Rodríguez
Una jove de vint-i-quatre anys es troba a Nova York l'onze de setembre del 2001. És francesa i fa un màster a la Universitat de Colúmbia.
Els esdeveniments la porten a reviure un dolor molt recent, donada la seva joventut: El 13 de desembre de 1991 va perdre el seu molt estimat pare -"un heroi cansat", van dir d'ell anys després-, un jutge, una persona mediàtica molt valorada, que aconseguia conciliar la seva professió amb una vida familiar plena de moments de complicitat amb la dona i els fills; vacances, una divertida sortida amb la filla a comprar unes sabates... Només els bons records ajuden a suportar la desventura, gràcies als bons records se sobreviu.
"Cuando evoco aquel ambiente , me da la sensación de estar tocando papel de lija" (Pàg. 48).
"...Lo que no era más que un día corriente se convirtió en una herida incurable..." (Pàg. 93).
Hi ha amor i comprensió però, malgrat tot, no pot deixar de qüestionar-se quin dolor era més gran: aquell que el pare patia o el que van haver de viure els fills i la dona amb la seva absència deliberada. És molt difícil no caure en aquests càlculs, impotents davant tanta tristor: Un pare que ens deixa quan encara és tan necessari, tant en els moments bons com en els dolents.
"...Que arañar a alguien es otra manera de tocarle la piel..." (Pàg 125).
Aquesta és una tragèdia que, com les clàssiques, ens dóna elements per reflexionar i aprofundir en els conflictes que la vida ens presenta. Una lectura necesaria.
No hay comentarios:
Publicar un comentario