El crit de l'ocell domèstic
Maksim Óssipov
Traducció d’Arnau Barios
També en castellà
El grito del ave doméstica
Traducció Esther Arias
Maksin Óssipov (Moscou, 1963) és metge i escriptor, un autor contemporani que ens remet als grans clàssics, observador minuciós i brillant del món que l'envolta.
Els seus personatges es mouen per Rússia i també per EEUU, la realitat en què ens toca viure ara. Trobem un metge que viatja tot acompanyant malalts per tenir un ingrés extra; també un escaquista –Matvei-, que guanya un torneig en què desbanca tots els ancians de l'equip i a qui la vida porta "de moment” a fer-se traductor, “l'home que no existeix" (pàg 102).
Coneixem un espai geogràfic – Eternitat-, del qual en presenciarem la destrucció. També un personatge dels que segueixen a prop de nosaltres quan el llibre ja és desat al prestatge: Aleksandr Ivánovitx, director literari, resident a Eternitat, que viu per al teatre i per a la literatura; no sap com ha de moure’s sense els actors i tècnics amb qui ha compartit la vida, no sap què fer sense un text a les mans. Ja vell i sol, es troba amb persones que el sorprenen, éssers disminuïts amb dificultats per relacionarse: "...Són el suport del règim. Però això va a part" (pàg 142).
Trobem una mare que fa aprendre al seu fill versos de memòria..."No pesen, els pots traginar a tot arreu amb tu. La mare havia de canviar sovint de casa" (pàg 150).
Una vegada més gaudim d’un epíleg que agraïm al traductor; ens parla de moments actuals a Moscou explicats per l'autor. El nostre "Home que no existeix" ens fa arribar el text amb una dosi d'implicació i compromís que agraïm profundament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario