"Les roses de Stalin" de Monika Zgustova

Les roses de Stalin

Las rosas de Stalin 

Monika Zgustova 

Som davant una novel·la històrica. Ens aproximem al "personatge" de Svetlana Allilúyeva (1926-2011), la filla petita de Yósif Stalin.

Svetlana va ser una dona amb greus dificultats per assolir una vida plena. Els seus origens la marquen, l'anonimat és imposible; la tranquil·litat, una utopia.
Als 40 anys coneix un home més gran que ella, culte i equilibrat, un comunista crític amb la realitat que viu la URSS als anys 60. Viu la mort, massa aviat, del company al costat del qual va ser de veritat feliç.
Comença una nova etapa, fuig de Rússia, primer a l’Índia, després als EEUU. Publica el seu primer llibre, esdevé una celebritat, és professora, té diners... Però els records la turmenten, li és molt difícil estar lluny dels fills, no saber fer ús de la llibertat que tant li ha costat assolir.

Torna amb una filla adolescent a Rússia, el seu anhel és "recuperar" els fills grans. Svetlana pateix un altre gran dolor: el seu fill és un home a qui las circumstàncies han trencat i la filla, que va deixar quan era adolescent, no vol saber res d'ella.
Es refugia a Georgia i allà viu moments que l'acosten a la plenitud...Però també li falta aire, tampoc no pot sobreviure al despreci dels fills i a la realitat del seu país, també fuig...

Per fi arriba la maduresa... la tranquil·litat, acceptar el seu destí. Tot passa amb retard, el dolor ha tingut massa protagonisme a la seva vida... Les pèrdues de la mare, dels germans, la transformació i pèrdua del fill gran... És dur constatar que som individus i ens salvem sols. Svetlana viu una certa tranquil·litat a la vellesa, tot rememorant moments viscuts al costat del seu gran amor, aquell home bo, alegre, intel·ligent de la mà del qual coneix una cultura per la qual sentia una atracció, una espiritualitat que no la minva, sinó que l'ajuda a viure, uns rituals que la porten a la plenitud. Acaba els seus dies vivint envoltada de persones majors, en un lloc agradable i amb l’estimació de la filla petita.

Es pot "observar" un paral·lelisme entre les circumstàncies de la nostra protagonista i l'autora? No, no és possible... Els origens de Svetlana Allilúyeva són demoledors... Calen anys de pèrdues, cal vessar moltes llàgrimes per poder tenir un moment de tranquil·litat als 80 anys a la vora d'un llac, tot gaudint del preciat anonimat i envoltada d'expressions agradables que la porten a un somriure espontani.

Aquesta és una novel·la molt important, una biografia necessària que no es pot deixar de recomeçar.