"Casa ajena" de Silvio D’Arzo

Casa ajena

Silvio D’Arzo

Traducció i postfaci J.A. González Sainz 128 pàgines

12 €

Silvio D’Arzo (1920­-1952) 

L’hivern son sis mesos de fer­se fosc a les cinc de la tarda, les pluges poden durar un mes sense interrupció i a la tardor els vells es moren un darrera l’altre a un ritme esgotador, en aquestes condicions varen transcorrer trenta anys de la vida d’un capellà que va arribar amb bons proposits, que va arribar amb ganes de fer un bon servei, però va quedar absorvit per la quotidianitat.

Hi ha el bon temps, les festes, les representacions teatrals, les processons, les visites als santuaris, les ofrenes... el ritual es sempre buit, les paraules una cantarella que no traspasa la pell amb la que topa per sortir rebotada sense causar cap efecte, només queden a la memòria per tornar a ser entonades l’any segment.

I en tot moment la crueltat, de la convivència buida i embrutida, deshumanitzada, maldat com un costum “inofensiu” que es trasmet com un valor cultural.

Zelinda, fa un bon ús del llenguatge, va aprendre a escriure, viu en soledat i el seus silencis son eloqüents, ella no ha perdut el do que la du a reflexionar, s’adreça al mossèn, el suposa una excepció i vol aclarir un dubte, no pot ser, aquest home ha perdut la capacitat de respondre, ella li parla desde el més profund, desde l’autenticitat i ell només troba paraules que de tant haver estat utilitzades de forma banal han perdut el seu significat, no té resposta només una cantarella buida.

Som devant una gran obra, un nom que segurament no coneixiem, tampoc al seu país es reconegut com l’autor importantíssim que acabem de descobrir, crec que es pot afirmar que ens han possat a les mans un text fonamental a la nostra vida, torno al que acabo d’escriure i no considero haver fet una apreciació desmesurada, molts cops haurem de recorrer a Silvio D’Arzo, perque ens recordi la diferencia, entre parlar o emetre sons, hem de reconeixer que estem més envoltats de son inconexos que le paraules per entendrens.

Un agraïment molt sincer al traductor i autor del postfaci, s’ha implicat i ens ha ajudat a aprofundir, les seves paraules també mereixen relectures, una traducció que està a l’alçada.

Un text que recomanem donant a la nostra acció tota la trascendencia que som capaços. 

"Adéu a Berlín" de Christopher Isherwood

Adéu a Berlín

Christopher Isherwood

Traducció de Jordi Arbonès i Josep Cornudella i Delfis

289 Pàgines

19 €

Isherwood va viure a Berlín de 1933 a 1936 i va assistir a l’ascens del nazisme.

En aquesta ocasió ens conviden a compartir el “Diari Berlinès” de Ch. Isherwood a la tardor de 1930. Tenim el gust de conèixer Fraulien Schroeder i els seus hostes. Schroeder comença la seva aventura tractant els clients com a convidats; l’acaba havent de llogar el seu llit mentre ella dorm arraconada en una habitació de pas. Tot i això, encara procura tenir bones maneres per estar a l’alçada dels hostes que s’ho mereixen.

Isherwood es fa amic de la jove Sally Bowles, una noia de 19 anys que “acumula” experiències que considera part de la seva formació d’actriu. Amb ella coneixem la disbauxa frenètica que viu la ciutat.

A l’estiu de 1931 Isherwood es trasllada a l’Illa de Rugen. Allà es fa amic de Peter Wilkinson, un anglès que

…”encoratjat per la mare, va contraure una malaltia cardíaca i va haver d’abandonar el estudis al final del segon any…” (Pàgina 115).

La mare va comprendre que ell no la pogués perdonar, per això “va emmalaltir al seu torn i va morir al cap de poc temps”.

En aquest estiueig els acompanya Otto Novak, un jove ple de vitalitat que pertany a un altre món. A Peter se li fa difícil la convivència, no encaixa amb la seva negació a la vida, malgrat no sap desfer-se de l’atracció que l’acapara.

Les famílies d’estiuejants van a la platja i hi fan una estesa de banderes de les seves ciutats i també de símbols nazis, fan castells de sorra carregats d’una simbologia que fa fredor als qui no somriuen davant la realitat que s’acosta de manera inevitable.

De la mà dels Novak coneixem el Berlín dels obrers, els habitatges insalubres, la violència que comporta el malviure, la temuda tuberculosi, els sanatoris per a pobres, la “força” amb què aquets malalts s’aferren a la vida.

A l’octubre de 1930 es produeix el primer aldarull contra els jueus; comença el final dels Landauer a Berlín, uns grans propietaris amb qui el nostre narrador es va relacionar.

…”La moralitat política és certament depriment: aquesta gent, se la pot fer creure en qualsevol cosa o en qualsevol persona” (Pàgina 267).

Una obra mestra, la recomanació d’un clàssic imprescindible.

"Antón Chéjov" de Natalia Ginzburg

Antón Chéjov

Natalia Ginzburg

Traducció de Celia Filipetto

Antón Chéjov (1860-1904) fou narrador, metge i dramaturg. Natalia Ginzburg ens ofereix en un petit llibre (83 pàgines.) una biografia imprescindible d'un dels Mestres de l’escriptura. 

La vida de Chéjou fou plena de vicissituds: sempre lluitant, sempre patint pels seus -família i societat-, res no va resultar fàcil a la seva curta existència.

S'han publicat molts llibres que ens acosten a la vida de Chéjov; una vegada més torno a la lectura de la biografia que sempre recomanaré. Ginzburg ens fa arribar l'essència, allò imprescindible que mai no ens  deixarà d'emocionar, sobretot les darreres paraules, el retorn a Rússia de les despulles del Mestre.

És impossible que una vida i una obra presentades de manera tan excepcional ens deixin indiferents. No pot ser que no ens facin venir ganes de rellegir els nostres contes preferits o anar a cercar una vegada més els textos que tantes vegades hem vist als escenaris, perquè mai no ens deixaran d'encisar.

"Le fastidiaba también Tolstói, a quien siempre había admirado mucho, y cuyas obras amaba con pasión,  pero que entonces le pareció que adoptaba actitudes de profeta y que derramaba ríos de palabras superfluas” (Pàg.  37).

Una relectura per fer periòdicament. 

"Dublinesos – Los muertos" de James Joyce

Dublinesos – Los muertos

James Joyce

Traducció de Joaquim Mallafre Gavaldà

Amb aquest recull de quinze contes aparegut al 1914 s'inicia l'obra narrativa de James Joyce (1877-1941). Els relats escrits en la dècada precedent ens donen a conèixer la vida a Dublin abans de la independència de 1921.
Des de 1904 Joyce viu el seu "exili" voluntari a diferents ciutats com són Zuric, Trieste o París...
D'aquest recull de contes recomanem avui en concret el darrer, Els morts, una lectura de menys de dues hores a la qual tornarem moltes vegades.

Assistim a un sopar amb motiu de l'Epifania en què les Senyoretes Morkan i la seva neboda Mary Jean conviden parents i amics estimats. Un convidat d'excepció és el nebot Gabriel, acompanyat per la seva dona Gretta. Gabriel, estimadíssim per les seves ties, farà el discurs i trinxarà l’oca.
Una cançó transporta Gretta a l'adolescència, reviu un episodi molt trist que no havia compartit amb el seu marit fins aquell vespre en l'atmosfera especial d'un hotel de Dublín.

Llegim una història que coneixem, que també ens han explicat de manera magistral al cinema. Tot i així, tenim la sensació d'un gaudi intens; valorem una perfecció per sobre d’allò que recordàvem, hi tornarem...

Una relectura sempre oportuna.

"Horas en una biblioteca" de Virginia Woolf

Horas en una biblioteca

Virginia Woolf 

Edició i Traducció de Miguel Martínez-Lage

L'any 2005 es va publicar per primera vegada en espanyol aquest recull d'assaigs de Virginia Woolf.

És un plaer i un gran privilegi tenir en compte l'article que en el seu moment V. Woolf va escriure en relació a l'autor i a l’obra a la qual ens acostem. Quan han passat més de deu anys de la descoberta d'aquest llibre ens n’adonem que tenim la necessitat de tornar-hi per corroborar allò que ja coneixem, rellegir o trobar un motiu per tenir un primer contacte amb una obra o un autor que les casualitats de la vida havien anat ajornant.

Aquesta proposta és una relectura triada a l'atzar que recomano i que durant un temps indefinit tindré de nou a prop, em proposaré noves lectures després dels comentaris de Woolf i, el que és segur és que tornaré a llegir altres novel·les de l'autora.

La vida ens atorga grans privilegis que, com aquest, hem de prendre i gaudir al màxim.