Adéu
a Berlín
Christopher
Isherwood
Traducció
de Jordi Arbonès i Josep Cornudella i Delfis
289
Pàgines
19
€
Isherwood
va viure a Berlín de 1933 a 1936 i va assistir a l’ascens del
nazisme.
En
aquesta ocasió ens conviden a compartir el “Diari Berlinès”
de Ch. Isherwood a la tardor de 1930. Tenim el gust de conèixer
Fraulien Schroeder i els seus hostes. Schroeder comença la seva
aventura tractant els clients com a convidats; l’acaba havent de
llogar el seu llit mentre ella dorm arraconada en una habitació de
pas. Tot i això, encara procura tenir bones maneres per estar a
l’alçada dels hostes que s’ho mereixen.
Isherwood
es fa amic de la jove Sally Bowles, una noia de 19 anys que “acumula”
experiències que considera part de la seva formació d’actriu. Amb
ella coneixem la disbauxa frenètica que viu la ciutat.
A
l’estiu de 1931 Isherwood es trasllada a l’Illa de Rugen. Allà
es fa amic de Peter Wilkinson, un anglès que
…”encoratjat
per la mare, va contraure una malaltia cardíaca i va haver
d’abandonar el estudis al final del segon any…” (Pàgina
115).
La
mare va comprendre que ell no la pogués perdonar, per això “va
emmalaltir al seu torn i va morir al cap de poc temps”.
En aquest estiueig els acompanya Otto Novak, un
jove ple de vitalitat que pertany a un altre món. A Peter se li fa
difícil la convivència, no encaixa amb la seva negació a la vida,
malgrat no sap desfer-se de l’atracció que l’acapara.
Les
famílies d’estiuejants van a la platja i hi fan una estesa de
banderes de les seves ciutats i també de símbols nazis, fan
castells de sorra carregats d’una simbologia que fa fredor als qui
no somriuen davant la realitat que s’acosta de manera inevitable.
De
la mà dels Novak coneixem el Berlín dels obrers, els habitatges
insalubres, la violència que comporta el malviure, la temuda
tuberculosi, els sanatoris per a pobres, la “força” amb què
aquets malalts s’aferren a la vida.
A
l’octubre de 1930 es produeix el primer aldarull contra els jueus;
comença el final dels Landauer a Berlín, uns grans propietaris amb
qui el nostre narrador es va relacionar.
…”La
moralitat política és certament depriment: aquesta gent, se la pot
fer creure en qualsevol cosa o en qualsevol persona” (Pàgina
267).
Una
obra mestra, la recomanació d’un clàssic imprescindible.
No hay comentarios:
Publicar un comentario