llibre

 

 

 

EL TIEMPO DE LOS LIRIOS

Vicente Valero

215 pàgs.

"...el tiempo de los lirios, un tiempo nuevo, espiritual, lleno de paz y de justicia, de amor, con una igesia renovada y un mundo organizado en pequeñas comunidades contemplativas." pàg 116

Podem accedir al diari del viatge de l'autor per l'Úmbria, del vint-i-vuit de març a l'onze d'abril, l'autor fa un recorregut, tenint sempre present la figura de St. Francesc, la seva vida i obra, admirat constantment per l'entorn que l'acull ens dirà:

"EL producto mejor acabado de Umbría es la espiritualidad medieval" pàg. 53

Va haver-hi la creença que al s. XIII s'iniciava una nova era, un món diferent on la humanitat havia d'assolir un estat espiritual, centrat en la pau la justícia i l'amor, un església renovada i una organització del món diferent, format per petites comunitats, contemplatives, a Sant Francesc se li atribueix el gran poema de celebració, en italià, Càntic del germà Sol o de les criatures, aquest poema com el Sermó de la muntanya o Benaurances, haurien de dur a un compromís ètic, l'observació dels principis que ens proposa Sant Francesc, portaria les persones a un estat de benaurança, a partir de l'acció personal, de la vida desenvolupada en petites comunitats, canviar el món amb la força de l'amor, una utopia a la qual han tornat molts autors i ha inspirat la creació de comunitats en tots els temps.

Vicente Valero amb la seva natural erudició ens proposa, lectures, ens parla dels que han fet els camins que ell transita o la seva obra els ha situat a prop dels ideals del sant d'Assís, Goethe, Montaigne, Lord Byron, Tolstoi, Hermann Hesse, Simon Weil, Chesterton, Saramago... també ens parla dels grans mestres de la pintura, de les obres que es va trobant per pobles que visita, grans obres en petites esglésies o en museus municipals, cita a Franz Listz i Pasolini, a tots van commoure i van inspirar els principis de Sant Francesc.

També ens porta a principis del s. XIV, la infanta Sanxa de Mallorca, filla de Jaume II, casada amb Roberto de Anjou, dels que ens diuen que havien renovat els vots terciaris; hi havia franciscans en totes les corts europees; es diu que Jaume I, va posar la primera pedra a tots els convents franciscans del seu regne.

A la coberta els editors ens diuen:

"Como si hubiera vislumbrado i comprendido el futuro, se opuso con determinación al imparable curso económico y moral de la Historia, de ahí que sea una figura constantemente revisada."

Quan tanquem el llibre, sabem que no ens deixarà d'acompanyar, potser en un viatge a Úmbria o per tenir en compte totes les recomanacions que hem subratllat al llarg de la lectura.

Una vegada més la mostra gratitud, un autor del qual sempre esperem la següent novetat, la seva erudició ens sedueix i ens compromet per aprofundit en les propostes que ens fa. Una recomanació del tot segura.