llibre

 

 

GUERRA DE INFANCIA Y DE ESPAÑA

Fabrizia Ramondino

Traducció Celia Filipetto

Próleg Daniel Capó

488 pàgs.

Fabrizia Ramondino, (1936-2008), Guerra de infancia y España, (2001)

El 1937 arriben a Mallorca el cònsol d'Itàlia Ferruccio Ramondino, un home culte que havia viscut l'anterior destí a Pekin, i la seva família; la nostra narradora és Titita, la filla gran, que estotjarà per sempre els records a l'illa que l'acollirà fins al final de la Segona Guerra Mundial, al vaixell que els du coneixeran la senyora de Son Batle, es crea un fort lligam amb la família del diplomàtic, demanarà ser "padrina" d'aquella nina de pocs mesos, un compromís que mantindrà, sempre la va tenir present i des d'arreu del món va interessar-se per ella; arribats a port, en plena Guerra Civil, aquesta dona no va tenir forces per baixar a terra, la va visitar a bord la seva dida, una anciana desolada i decrèpita, li va fer un recompte de morts; la Senyora de Son Batle, va enllestir els comptes amb el parcer de les seves terres, va rebre a l'oncle arquebisbe i va partir per sempre, va perdre les forces per viure, va anar errant pel món, com una ombra de la dona que havia sigut.

La nostra narradora i la seva família arriben a Mallorca al febrer, viuen la meravella dels ametl·lers florits, malauradament, un febrer en plena guerra:

"En previsión de nuestra llegada, en efecto, habian matado a todos nuestros enemigos." pàg. 28

Títita, va tenir aviat l'estimació de la Dida, i el domini a l'hora de les tres llengües que l'envoltaven, italià, castellà i mallorquí, que era la llengüa dels que els servien, això va representar:

"... una comunión con el mundo de los pobres, que me parecia que mis padres ignoraban." pàg. 62

Aquestes vivències condicionen definitivament la vida adulta de Titita, també les visites de l'àvia materna, el xoc de dues maneres de veure la realitat, els pares representen per a Titita la frivolitat, l'àvia li parla no només amb monosíl·labs i diminutius, li explica, li fa entendre, la diverteix i en tot el seu discurs és present, un amor i una ètica que la petita retindrà.

Les experiències com a alumna del Col·legi del Sagrat Cor, el ritual del bany; converses amb les monges; Conchita la nena que ella volia com a amiga, quan Titita, dedueix que és xueta, l'altra li diu que no, xuetes són els pobres, el seu pare és molt ric, ella sap que també es casarà amb un ric; la nostra narradora queda fora de la conversa quan les nenes especulen per esbrinar qui té el pare més ric.

Un canvi de residència, viuran a Portopí, preparen el trasllat, la mare té unes habilitats especials per empaquetar cada cosa de la manera precisa, mentre ho fa, enraona amb la filla, li parla d'un drama real, Gipsy, una Traviata, una noia, que va ser molt desgraciada, no va gaudir de cap amor sincer i correspost, va tenir una criatura, li van prendre... aquest moment al costat de la mare es excepcional.

A Portopi, també va fer coneixences que els pares desaprovaven, nens de Sant Agustí, que no pertanyien al seu cercle.

Han perdut la guerra, la família ha de deixar Mallorca, s'enfronten a un altre trasllat i al periple que els durà al seu destí. La darrera nit la passaran al Gran Hotel, s'acomiadaran dels amics, també de Mossèn Alcover, la bona societat de Ciutat serà present el darrer vespre de la família a Mallorca.

A la coberta, els editors ens diuen de l'autora:

"En la década de los sesenta volvió a su ciudad natal y allí se volcó intensamente en la enseñanza y el compromiso social."

Pensem que les vivències amb la Dida i les altres persones del servei, l'amistat amb els nens a la platja de Portopi, el copsar les diferències amb les nenes del al Col·legi del Sagrat Cor; l'ascendent de l'àvia materna, una dona bona i assenyada; en la distància, l'amor incondicional de la senyora de Son Batle, la qual tota la vida va ser fidel al compromís que va contraure quan la va conèixer en aquell vaixell que els va deixar a Mallorca.

Fabricia Ramondino, una escriptora brillant, ens fa la crònica d'una època, aportant la mirada i les reflexions que l'han acompanyat des dels seus primers anys.

Una recomanació del tot segura.