llibre

 

 

 

 

 

 

UNA MÍNIMA INFELICITAT

Carmen Verde

Traducció Alba Dedeu

172 pàgs.

Annetta, la nostra narradora, ens parla dels seus, quan és petita les seves relacions són limitades i superficials, no creix al ritme de les companyes de classe, la seva prioritat és acostar-se a la mare, a la qual cita, moltes vegades pel nom, Sofia Vivier, quan no diu mare, encara és fa més patent la seva soledat; l'àvia Adelina, una dona en qui tothom reconeix la follia; del pare ens dirà:

"Al costat d'ella, l'Antonio Baldini tenia un aire mesquí. El cos sempre anuncia el resultat d'una existència." pàg. 21

Aquest home pertany a una nissaga que s'han fet molt rics, gràcies al seu treball, però no saben gaudir de la seva posició.

Sofia Vivier, la mare, mostra una profunda apatia, sempre sola, sempre lluny del lloc que l'acull, un dia deixa d'anar a cercar a la filla a l'escola, cerca desesperadament que l'estimin:

"L'amor era el seu pensament més obstinat, la ferida més fonda que tenia i que no se li havia curat mai. Si quan era joveneta l'havia esperat, segura que no li fallaria, ara el perseguia amb desesper, amb obsessió, arrossegant-se per repulsius carrers perifèrics amb l'esperança de caçar-lo." pàg. 62

Una total indiferència pel que fa als diners, tenen una assistenta a casa, una dona que han recomanat les monges, Clara Bigi, algú que aviat té una gran autoritat, pren les regnes de la casa, des del primer moment executa petits robatoris, la mare és conscient, però no gosa dir res no ho diu ni a la Clara ni al marit, respecte a ell, no ho diu perquè es castiga a si mateixa, els seus enganys són més greus que els petits robatoris de la Clara.

Mor el pare, queden soles, perden la fortuna que els Baldini havien acumulat durant generacions, ho perden tot, es deixen enganar, l'apatia de la Sofia Vivier arriba al seu punt àlgid. Porta un home a casa, és molt més jove que ella:

"un dèbil, un perdedor. Exactament com nosaltres."

quan el treu de casa, s'endurà el seu botí, una pintura valuosa, que deixarà una altra marca de decadència en el buit de la paret.

Vivim el final de la mare, Annetta és al seu costat, tenint cura d'ella té el protagonisme que sempre havia desitjat.

Anetta, acaba els estudis, algú, que coneixia al pare, li ofereix una feina que no accepta, és una proposta interessant, té les seves raons:

"Com li hauria pogut explicar que aquella proposta tan important per al meu futur no m'interessava? Que el meu cos m'havia ensenyat a acontentar-me amb les coses estrictament necessàries, a renunciar a tota ambició..." pàg 119

Annetta, sempre en aquella estança on la mare "havia cultivat la seva infelicitat" observant les finestres a l'altra banda del carrer on sembla que la felicitat és possible.

Sofia Vivier, filla d'Adelina, casada amb Antonio Baldini, mare d'Annetta, una dona sempre absent, hi ha quelcom que es transmet, que els aïlla, que els porta a la màxima fragilitat.

Una primera novel·la que ens ha seduït, la narradora ens presenta els seus, l'entorn que els acull, éssers que no assoliran la plenitud, no la cerquen; hem gaudit d'una perfecció estètica admirable, originalitat i sobrietat.

Una recomanació del tot segura.