llibre

 

LAS HORAS SUBTERRÁNEAS
Delphine de Vigan
Traducció Juan Carlos Durán
226 pàgs.

Mathilde i Thibault, a París, formen part de la riuada humana, ella, una jove vídua, té tres fills, treballa al departament de màrqueting d'una empresa alimentària, a les hores de feina s'han d'afegir les de transport, que el caos i les aglomeracions converteixen en un cúmul de tensions. Thibault és metge, visita malalts a domicili, es mou en un petit utilitari, és víctima del tràfic, els pacients que ha d'atendre són malalts de soledat, altres pateixen una gravetat extrema o desequilibris als quals el metge s'ha d'enfrontar i resoldre sense mitjans.

Els dos tenen biografies que els presenten com persones valentes i lluitadores; ara es troben davant d'una crisi que els porta a prendre decisions. Mathilde és del tot eficient i responsable, aquestes virtuts que l'empresa on treballa ha valorat i aprofitat, hi ha un moment que desperten la còlera del seu cap, posen de manifest la petitesa i mediocritat d'un psicòpata capaç de fer molt de mal, aquest desplega tot un ventall de crueltats per enfonsar i treure's de sobre l'eficient col·laboradora, a Mathilde li costa entendre el que està passant, no s'ho pot creure, el "monstre" havia donat senyals que ella havia registrat, però no havia considerat; la crueltat arriba als extrems, el prestigi d'ella davant els companys, les bones relacions, tot es dilueix, els altres obeeixen les consignes del malalt, el cas de maltractament es manifesta clarament.

Del metge ens diuen:

..."Su vida no es mas que eso: una vista fabulosa sobre la amplitud del desastre." pàg. 163

Thibault pateix una crisi personal, ha de trencar una relació, no és fàcil, ell vol estimar amb passió, ella només és capaç d'una relació parcial, una plenitud que sembla perfecta, però té els moments assenyalats, després arriba la soledat:

"Ella cede su cuerpo, una parte de su tiempo, su presencia algo lejana, ella sabe que él da y que ella no suelta nada, nada esencial." pàg. 15

La ciutat té un protagonisme:

"Llevado por el flujo denso y desordenado, ha pensado que la ciudad impondrá siempre su cadencias, su prisa y sus horas punta, que continuará ignorando esos millones de trayectorias solitarias, en cuya intersección no hay nada, nada más que al vacío o, a veces, una chispa que se apaga inmediatamente". pàg. 226

Delphine de Vigan, un autora a qui no podem deixar de ser fidels, de nou, una recomanació segura.