llibre

 

PROU FRED PERQUÈ NEVI
Jessica Au
Traducció Albert Nolla
97 pàgs.

"Jo sabia que, si tenia una filla, viuria en part per la manera com havia viscut jo, i que els seus records serien els meus records, i que no podria triar en aquest aspecte." pàg. 87

Des del primer moment ens absorbeix una atmosfera de càlida harmonia, la bellesa sempre present, una bellesa per la què ens deixem acaronar, de la mare ens diuen:

"Semblava una dona ben vestida d'una pel·lícula antiga de potser vint o trenta anys enrere, antiquada i elegant a la vegada." pàg. 8

La memòria pròpia es confon amb la de la mare, l'ambient ens transporta a una infantesa que va viure ella, que va reproduir per les filles i que es fa present. També es fan present els episodis inexplicables de ràbia i dolor de les criatures, el misteri del dolor de les criatures.

Mare i filla viatgen, captem l'harmonia que les envolta, quan la dependenta fa un paquet, o a la llibreria de segona mà. La mare s'interessa pel que la filla llegeix, parlen de mitologia, dels grecs, la mare escolta, aprèn de la filla, reflexiona; la filla idealitza una professora que ha estat cabdal, una dona amb la qual va sorgir una relació més personal, algú que explicava la tragèdia dels seus amb naturalitat i sinceritat, algú que havia fet disposar les cadires dins l'aula per apropar-se als alumnes quan explicava les tragèdies clàssiques, allò la fa pensar en la rigidesa del col·legi catòlic on la mare havia fet l'esforç material de portar les seves filles.

El record de l'oncle malalt i enamorat, un record que havia estat sempre vàlid i que ara la mare no reprodueix, un altre forat de la memòria, ens envolta la bellesa sense eludir el dolor de les tragèdies petites i grans de la vida, la reflexió més íntima sempre present, quan la filla, fent de cambrera viu el desafortunat galanteig d'un client:

"En aquell moment no ho sabia explicar, però tenia la sensació que m'havia robat alguna cosa que tenia a veure amb la intimitat de la felicitat que sentia a la piscina..." pàg. 71

El sopar amb en Laurie, a ell el feia sentir profundament feliç, regalava a l'estimada "una cosa romàntica, bonica i correcta" i a ella corresponia "gaudir d'aquell sopar, o al menys fer-ho veure"
"Encara no sabia on havia après això." pàg. 67

Mare i filla fan un parentesi a les seves vides per conviure, per acostar-se a la natura, a la bellessa, una pau que no allunya a la filla de la reflexió més profunda, de l'anàlisi valent, evitan els paranys que enmascaren i que van generant racons a l'ànima.

Un gaudir de la lectura, sense renunciar a la força i profunditat dels sentiments, una recomanació sense reserves.