sábado, 23 de octubre de 2021

llibre

 

 

VIDES POTSER


Joan Vigó

 

272 pàg.



Joan Vigó, (1964), VIDES POTSER, 2021


"...Per això m'agrada estimar impossibles i que la fantasia sigui la meva felicitat." pàg. 85

Orson és l'home investigat pel nostre detectiu, el seu primer cas, la seva interlocutora Dora, no dona detalls de qui paga, les condicions són bones, durant un any tindrà tots els mitjans materials per elaborar l'informe. El nostre detectiu, de qui només coneixem la realitat d'una vida grisa i avorrida com a vigilant de museu, inventa una identitat del tot coherent amb la qual s'instal·la a la població on el seu investigat fa d'enterramorts, es presenta com un estudiós becat per aprofundir en la vida de la poetessa Berta Epstein.

Lloga un pis, per primera vegada a la seva vida viu la tranquil·litat de no patir pels diners, no cal mirar prim, també es reconeix com un home amb capacitat per empatitzar amb les persones del lloc que l'acull:

Maria l'Estanquera, la dona que li lloga l'apartament, aviat sorgeix una relació d'amistat, Maria una dona lliure, que es permet fer la seva vida sense preocupar-se pel que s'esperava d'ella, fa el que vol i genera felicitat al seu entorn. Es vesteix amb samarretes que transmeten missatges que són enigmes per la majoria.

Mossèn Riera, un home que viu en plenitud, un epicuri que té un fil directe amb la divinitat, per tant té la certesa que rep absolucions sistemàtiques a tots els seus actes.

Tenim un Club "Las Vegas" controlat per Serguei "un exadrupte de carn i os, un motor de vehemència alimentat amb vodka", a Las Vegas coneixem una dona excepcional, Diana, a qui la vida va posar a prova, va saber triar el millor dels camins possibles.

Solange Andreu, filla de la burgesia, amb un passat tristíssim, víctima d'un excés patològic d'amor per part de la mare, el resultat d'aquests antecedents és una dona bellíssima que ha esdevingut un personatge mediàtic, amb una peculiar vida íntima.

Joan Vigó també ens porta als primers anys del s.XX a París, la ciuat d'artistes i bohemis que ens va presentar Kikí de Montparnase. Tot el temps tenim la invitació a escoltar clàssics de jazz.

Amb tots aquests elements el nostre detectiu elaborarà el seu informe, nosaltres haurem conegut la part de les vides que ens són permeses, sabem que quan l'enterramorts fa la seva feina amaga secrets per sempre més.

Una recomanació sense reserves, amb aquesta segona novel·la queda confirmada la nostra fidelitat a

l'autor.

No hay comentarios:

Publicar un comentario