llibre

 

 

TÀNIA I ELS VIUS

Joan Pons Bover

 
308 pàg.

"...de vegades la realitat supera de bon tros la nostra capacitat per assimilar-la, i és llavors que li hem de posar un ordre i construir un argument." pàg. 300

Entrem en la intimitat de quatre persones, escoltem les seves confessions i accedim a la realitat que els acull.

Na Tània, un personatge que ens neguiteja des del primer moment. No troba uns mínims d'estabilitat, les ferides no cicatritzen, té el miratge d'un cert equilibri quan comparteix la vida amb un home molt més gran que ella, s'estima el pis que els acull, la llum, quan estenem la roba al terrat, lamenta que una construcció els hi ha arrabassat la claror, enyora el tros d'horitzó que la golafreria dels constructors els hi ha pres. Una discussió per un malentès, paraules desproporcionades, violència... la fan prendre una decisió irreversible.

En Miquel, sobrepassat per les circumstàncies, pren camí cap al nord, destinació: el cercle polar... allà comença a cercar el seu final per mitjà de la deixadesa, el fantasma de la culpa el persegueix... no en té prou que la germana, el fillol i els amics l'estimin, fins i tot la mare de na Tània pot pronunciar el seu nom; la culpa pesa més, la soledat, la llum del nord, el fred i l'aïllament més rotund no ajuden gens.

l'Arnau, aquest jove, amant clandestí d'en Guillem, amic de na Tània, a ell també li costa alenar en l'estretor de l'illa, marxa a Barcelona, no fa amics, entén el sexe com un esport amb persones anònimes, ha trobat el seu lloc a la llibreria on també disposen d'un espai per prendre un cafè, relaxar-se i treballar amb l'ordinador; té un terapeuta, les visites a la consulta constitueixen l'únic moment de comunicació. Tot es veu feliçment alterat pel retrobament amb un antic amor.

En Guillem, un triomfador, fill de persones humils, descendents de perdedors de la Guerra Civil, persones que no manifesten la seva ideologia, però la viuen... ell ja en va tenir prou d'austeritat, ell vol "tenir" i entra en aquella espiral en la qual mai és prou, sempre assedegat de béns materials, els escrúpols són una nosa que elimina, té una gran capacitat pels tripijocs més arriscats, sempre se'n surt i sempre arrisca més. Gaudeix d'un luxe que idealitza, casa, cotxes, roba, rellotges, viatges, sexe... mai en té prou. És empresonat, ha de suportar brutor i falta d'intimitat, vol deduir qui l'ha traït i no se'n surt, li falla la dona, l'amant, l'amic sempre fidel... Ell a la Vila vivia la plenitud del poder, era tractat com un capitost i això ho entenia com un dret.

l'Autor coneix l'ànima humana i ens sap descriure el moment històric que els envolta, els drames íntims i els esdeveniments socials i polítics, soledat, corrupció. Els vius que Tània observa, han triat com a teràpia l'escriptura, per tant assistim a un monòleg darrere l'altre, ens és presentada la veritat sense embuts.

La crònica d'un moment, biografies del tot versemblants que passaran a formar part de la nostra experiència. Una recomanació sense reserves.