llibres

 

AGNES GREY

Anne Brontë

Traducció M. Dolors Ventós

228 pàg.

Anne Brontë, (1820-1849), AGNES GREY, (1847)

"... vaig arribar a la conclusió que la vanitat excessiva, com l'embriaguesa, endureixen el cor, esclavitza les facultats i malmet els sentiments,i que els gossos no són les úniques criatures que, malgrat que estiguin ben tipes, es rabegen en allò que no poden devorar i escatimen el mos més petitó al germà mort de gana." pàg. 166

Anne Bronte va publicar amb pseudònim masculí aquesta primera novel·la el mateix any que ho van fer, també signant amb nom d'home, les seves germanes Charlotte i Emily.

Anne Brontë, una noia amb experiències vitals molt limitades i una formació adquirida fonamentalment a l'entorn familiar, on la literatura és font de coneixements i mitjà d'evasió dels infants, ja que el fet de crear universos i personatges, era per a ells quotidià.

Coneixem una jove que, conscient de les estretors materials per els que passa la seva família, pren la decisió de ser institutriu, havia tingut una educació privilegiada a l'entorn familiar, persones d'una ètica estricta que manifestaven total harmonia, entre ells i el seu entorn. El xoc al comprovar les realitats de les famílies que la lloguen, és de gran impacte; els Bloomfield tenen fills absolutament malcriats als quals s'ha de retre tots els honors, pel que fa als Murray, la nostra institutriu té com a deixebles les senyoretes Rosalie i Matilda, sobretot Rosalie, la gran, desenvolupa totes les estratègies per relacionar-se que l'empetiteixen fatalment com a ésser humà, tot i que som davant d'una dona molt jove, ja ens adonem que sembla que definitivament ha perdut moltes possibilitats per esdevenir una persona amb un mínim d'ètica. Les tàctiques que ella i la seva germana Matilda tenen el valor de dur a terme per apartar a la jove Agnes Grey de la mirada del senyor Weston, són d'una astúcia i dolenteria que fa esgarrifar, potser es tracta de característiques genètiques, quan Agnes Grey demana permís per visitar al seu pare moribund, la mare de les noies ho considera un inconvenient per la bona marxa de la vida a casa seva, malgrat tot li permet partir, no sense abans gosar dir-li:

..."no calia que m'esverés tant, que possiblement seria una falsa alarma, però que, si no ho era, que tingués present que aquest era el curs normal de la vida, que tots hem de morir algun dia i que no em pensés que era l'única persona afligida al món". pàg. 181

Un altre detall significatiu pel que fa a la doble moral, la pràctica de la caritat per part de Rosalie Murray, aquest comportament és contraposat amb l'actitud de naturalitat amb què la nostra protagonista actua allà on la necessiten.

Tenim un final feliç, Agnès Grey feliçment casada amb en Weston, ha creat una família i duen a terme la seva missió amb la feligresia que els és assignada.

Una vegada més una recomanació sense reserva, ens són presentats perfils humans que ens ajuden a entendre el món, situacions que no han perdut vigència.