llibre

 

LA POMERA I ALTRES CONTES
Daphne du Maurier
Traducció Marta Pera Cucurell
330 pàg.

Daphne du Maurier, (1907-1989), LA POMERA I ALTRES CONTES, (1952).

Som davant d'unes narracions magistrals, set contes en els quals la intriga està dosificada de manera magistral, el camí que condueix al desenllaç, és un aprofundir en els comportaments de persones que la vida els porta a viure situacions del tot peculiars.

Trets de personalitat que són causats per una superioritat que se suposa per classe social, en el cas d'EL FOTÒGRAF, la marquesa es desfà d'una persona com d'una nosa i mira el futur amb aparent indiferència, a l'altre extrem la germana del malaurat fotògraf, una dona a qui la vida mai ha afavorit, malgrat el desconsol, actua de manera freda, sap que pot extorsionar.

FES-ME UN ALTRE PETÓ, FORASTER, una dona jove, guapa i enigmàtica, l'acomodadora del cinema, convertida en assassina, té els seus motius, sent el compromís d'executar venjança, moguda per la desesperació, és algú a qui la guerra ha deixat sola al món.

Coneixem la perfecció de la feina del detectiu, hi ha un suïcidi, malgrat que sembla que una dona ha triat morir sense CAP MOTIU/títol del conte, el marit de la víctima vol esbrinar i contracta al detectiu Black "era un escocès sagaç. No parlava gaire, però sabia escoltar." Aquest home arribarà fins al final i la investigació, ens portarà a conèixer, fets quotidians d'una societat hipòcrita que ha fet dels tripijocs la norma, quan acaba la seva feina, es queda per a ell tot el que ha esbrinat; confirma al vidu, que tot ha passat sense CAP MOTIU, en Black es descobreix a si mateix com un sentimental a qui no coneixia.

Els personatges de Daphne du Maurier, són profundament humans, no cauen en cap lloc comú i porten al lector a la reflexió des d'un punt de vista, que potser no hauríem copsat.

Una recomanació sense reserves no comentem tots els contes, l'espai és limitat, tots ens han commogut i trasbalsats i de tots hem gaudit i reflexionat amb gran transcendència mentre fèiem el camí que ens ha dut al desenllaç.

Una d'aquelles traduccions en què els grans encerts ens fan aturar.