"UN REVÒLVER PER SORTIR A LA NIT" de Monika Zgustova

UN REVÒLVER PER SORTIR A LA NIT

Monika Zgustova

148 pàg.

“No, no soc la comtessa d’Almaviva, la dona d’un seductor notori. Soc una dona d’èxit que ha fet cèlebre al seu marit”. Pàg. 96

...”i ella portava una vida estoica dedicada a l’obra del seu marit, que considerava obra de tots dos, si bé en públic no ho va reivindicar mai.” Pàg. 136

Coneixem a Véra Nabokov, aprofundim en l’obra de Vladimir i acceptem haver de dubtar si aquesta hagués estat possible sense tota una vida de convivència, sense aquell matrimoni que el va separar de les temptacions d’altres dones i el va aferrar a la ploma per tal que la producció fos sempre òptima, Véra ho que tot revisava, no se li escapava cap detall, des dels domèstics fins a les estratègies a seguir davant editors, traductors, agents… La gelosia malaltissa, quan treia el cap una altra dona perdia el control, de la Nina Berbérova, diu:

...”la que anava d’escriptora, saps? Pàg. 44

Ens acosta de manera magistral a l’obra de Nabokov, ens comprometem a tornar-hi. Nabokov a l’estiu de 1914:

...”Pensava en el dia que poc a poc, de puntetes, se li va acostar el primer poema. “ Pàg. 20

Coneixem l’oncle Ruka, el vell diplomàtic respectable, el qual va deixar gravats un records a l’autor que van perdurar 50 anys després, quan va escriure Lolita, Nabokov, tenia les seves pròpies “sensacions de víctima infantil”.

La primera musa, Liússia, que va donar lloc a la novel.la Ada o el ardor, els crítics, sempre tan segurs, en la seva ignorància no van copsar que hi ha relacions que han d’estar marcades pel secret, per allò inconfesable que les fa perviure en el pensament, que les fa esdevenir “obsessions” que les transformen en la literatura.

Després de Un revólver per sortir a la nit, sempre que ens acostem a l’obra d’en Nabokov, sabrem que Véra també hi és, l’autoritat de Véra ho omple tot, un cop mort el marit, abans de cremar els darerers manuscrits, tal com Vladimir havia demanat, no ternien lloc les voluntats de l’autor, perque ni tan sols ell sabia que per Véra eren també “obra própia”.

Una vegada més l’erudicció de Monika Zgustova, posa a les nostres mans un llibre que ens acompanyarà i que ens resultarà imprescindible, de nou el nostre reconeixement i gratitud una vegada més una recomanació sense reserves.