LLIBRE

LÍTICA

Lucia Pietrelli

105 pàg.

Lucia Pietrelli (Itàlia 1984) Ha publicat poemes, novel.la, es traductora i autora de la cantata Irene i la terra adormida 2018.

Som davant una novel.la que ens atrapa des del primer moment, l'atmosfera ens absorbeix, aquest indret que no ens situa en un lloc geogràfic concret ens és proper, acull a personatges universals, arquetips que restaran presents a la nostra experiència de lectors.

Aquesta relació de dues germanes, aquesta germana petita, que dona prioritat a la gran a “Ella” a qui observa i admira, aquesta gran que per haver arribat abans ja ocuparà per sempre un lloc preferent. El pare absent, però sempre oportú en les paraules que adreça a la filla gran cada vegada que ha d'agafar un avió.

Un univers de dones, l'àvia amb els seus rampells de clarividència, la mare i la seva actitud pràctica, davant la previsió a l´hora d´haver de pagar el taüt, el fuster, el seu amant, li resoldrà. Les dues noies, que s'estimen, l´admiració de la petita, el poder de la seva mirada, la gran que es la que “viu” la que executa… la que sap que és el plaer, la soledat…

Els rituals dels darrers moments… el lent final de l´avia, la vetlla...

l'Enric, algú que coneixem en el record d'Ella. Algú que va marxar abans d´hora.

“M'agrada que em diguis E. No ens deixa el temps d´entretenir-nos amb el meu ego llargarut” pàg. 79

La petita queda sola amb en Gael compartiran l´absència d´Ella, la petita s´ens presenta:

“Jo sóc la dels ulls negres, la que encara no ha llegit Blai Bonet, la que no s´ha dibuixat mai una cua de balena en el canell esquerre” pàg. 102

Imatges a les que hi tornarem, ens hem fet un espai a la nostra mida l'autora ens dona la llibertat per fer-ho, els personatges són molt concrets, els hem fet nostres.

Una recomanació sense reserves.