llibres

L´ESTRANGERA

Sergei DOVLATOV

Traducció Miquel CABAL GUARRO 146 PÀG.

l´Autor com un personatge més es dóna a conèixer, fa poc que viu als EEUU i un col.lega ja ha dit d´ell:

“En Dovlàtov perd moltíssim en original…” pàg 71

A la contraportada ens parlen dels personatges “típicament dovlatonians”, ben cert, l'autor ens ha presentat tots els tipus possibles d´exiliats.

Marússia, ve d'una família d'allò més assenyada i discretament instal.lada al sistema, la noia hagués pogut optar per la tranquil.litat d´una vida de privilegis, però tria marxar, a les primeres planes ja es demana:

“El bon humor, la salut, la bellesa: què em costarà tot plegat? Per quant em sortirà el joc complet de pares benestants i que m´estimen?” pàg 31.

Marxa cap a N.Y. s´instal.la a casa d´uns parents a Queens, persones d´ordre poc pintorescos dins la comunitat d´exliats.

La frivolitat i la lleugeresa son els trets principals de la nostra protagonista, pel seu costat desfilen els tipus més fantàstics i sorprenents.

A la vida de Marússia apareix un hispà, un representant extrem dels trets del seu col.lectiu, ella primer el va reconeixer “com un element més del paissatge”, però aviat esdevé algú amb capacitat per seduir, amb capacitat per deixar al seu darrere “un ull de vellut” o per fer-nos cinc céntims del que va ser la Revol.lució. Un home obsessionat en com fer-se mil.lionari, els seus deliris no tenen free… i els presenta amb tota coherencia.

En un epíleg brillant, l'autor que ha estat un més en aquestes pàgines ens diu:

“Els qui he conegut viuen dins meu. Són la meva neurastènia, la meva atrocitat, els meu aplom, la meva deixadesa, etcetèra.”

“... Jo soc l´autor i vosaltres sou els meus personatges. Si fóssiu vius no us estimaria amb tanta força”.

Amb l´Estrangera queda reforçada la nostra admiració incondicional per l'autor.