llibre

VOCES HUMANAS

Penelope Fitzgerald

Traducció Eduardo Moga-197 pàg.

El terror dels bombardejos sistemàtics sobre la ciutat de Londres va prendre protagonisme durant l'any 1940. Les persones varen haver d'aprendre a viure amb el terror, la vida quotidiana alterada per la realitat terrible de conviure amb la mort.

L'autora ens presenta el dia a dia que es vivia a la BBC, ella en va tenir l´experiència personal, va treballar al gran edifici de comunicacions.

Coneixem els professionals que hi fan feina, els que varen fer possible que les persones tinguessin el consol d'estar informats, en moments tan terribles, aquest consol forma part de les experiències que quedaran gravades per sempre a les persones que van sobreviure al martiri col·lectiu de viure en un indret triat per ser destruït. L'ètica de la professió els va duu a no aturar.

La vida segueix, el sentit de l'humor no falla, és més, arriba a uns límits insospitats per supervivència, les ganes d'estimar-se, els enamoraments, també estan en alça:

“... por la Ley Natural de Compensación, el destino de las chicas en tiempos de guerra, si no estaban ya comprometidas, era enamorarse de hombres mayores.” pàg. 83

Les noies joves i els homes madurs, es permeten frivolitats per tirar endavant, qui no perd el nord i és la veritable autoritat de la casa és la Sra. Milne “una veterana” amb el cap molt clar i capacitat per governar a l'ombra i de manera impecable.

Entre les noies que formaven l’innocent “Serrallo” hi ha Annie, de qui ens diuen:

…”la suya debe de haber sido la última generación en enamorarse sin esperanza, tan improductivamente” pàg. 132

L´Annie sap què es fa, li diu a l´amiga que l´enamorat “vell”, de 46 anys “No creo que en la cama sea un adonis” pàg. 134

Tots sobreviuen i duen a terme la seva tasca, la vida segueix malgrat el terror.

Penelope Fitzgerald, una autora que no podem deixar de tenir en compte. Una vegada més una recomanació sense reserves.